Revista Emporion

Propostes pel Parc Natural

2

A poc a poc, molt a poc a poc, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter va agafant forma i corregint el retard amb el qual es desplega. Fa poques setmanes va sortir a exposició pública el decret de constitució de la Junta Rectora del Parc1, que com el mateix document defineix:

“La Junta Rectora […] vetlla pel compliment de la normativa reguladora del Parc Natural, proposa normes i actuacions per a una eficaç defensa dels valors ecològics i per al desenvolupament sostenible en l’àmbit del Parc Natural.”

Per fer-ho possible, la Junta assumeix diverses funcions, entre les quals: 

“Proposar i promoure mesures i actuacions per a la millor protecció del Parc Natural, per al foment del coneixement i el gaudi ordenat dels seus valors, per a l’afavoriment de les activitats tradicionals, entre elles, les agrícoles, ramaderes i forestals, i per al desenvolupament local sostenible.”

Així doncs, com és lògic, la Junta Rectora del Parc ha de vetllar per la protecció dels valors del Parc Natural. Això no ho discuteix ningú. En un altre dels punts del decret, en canvi, es concreta la composició d’aquesta junta, amb tres blocs de representants: Generalitat de Catalunya, ajuntaments i representants d’organitzacions i entitats de l’àmbit territorial. I és aquí on comença el debat. Els grups ecologistes han denunciat la poca representació que els dóna la proposta, mentre que organitzacions agràries volen assegurar-se que la seva representació dominant a la Junta Rectora també s’estengui a la Junta Permanent, molt més reduïda i de funció més executiva. 

Fins aquí res de destacable, doncs: aquells que tenen una posició privilegiada lluiten per mantenir-la, mentre que els sectors menystinguts lluiten per guanyar pes. Malgrat que, tenint en compte la funció d’un parc natural i que costa de trobar massa coherència en aquesta correlació de forces, el que més m’ha cridat l’atenció de la proposta són dues altres qüestions. 

En primer lloc, sorprèn el fet que no hi hagi cap entitat representativa del patrimoni històric i cultural del Parc Natural tret de l’Associació de Masos, que es pot considerar que cobreix parcialment el buit. Aquests valors estan específicament reconeguts a la Llei de declaració del Parc i encara més àmpliament a la seva memòria. Sobta que els responsables de redactar el decret, de ben segur ocupats a assegurar-se d’incorporar totes les veus que es van fer sentir en el debat per a la constitució de la figura, hagin omès una dimensió tan important d’un parc com el nostre, potser perquè mai ningú ha discutit la idoneïtat de protegir-la. En aquest sentit, val la pena suggerir que entitats de reconegut prestigi com ara els Amics de la Unesco de Girona, el Museu de la Mediterrània, l’Institut d’Estudis Empordanesos o la mateixa Associació Emporion que edita aquest periòdic digital, puguin formar part i tenir veu en les decisions relatives a la gestió del Parc Natural. 

La segona gran sorpresa de la proposta de composició de la Junta Rectora és la incorporació d’entitats com Plataforma Defensem Catalunya i el sindicat dels autodenominats “empresaris agraris”, l’Institut Sant Isidre. Aquestes dues organitzacions, amb un recorregut històric i base social ben diferents, han lluitat des del seu anunci contra l’establiment del Parc Natural, i des del 2010 per abolir-lo en considerar que afecta negativament els interessos particulars dels seus associats. Es tracta d’una reivindicació ben legítima en una democràcia i coherent per a la minoria a qui representen. Ara bé, el que sembla un contrasentit és que es proposi a aquestes organitzacions assumir la responsabilitat de vetllar per la protecció i el bon funcionament del parc. Seria d’esperar, d’acord amb les idees que defensen, que ambdues entitats declinessin formar part d’una Junta Rectora en la missió de la qual no creuen i no poden compartir. Hi ha el temor, però, que vegin la possibilitat d’entrar a la Junta Rectora com una oportunitat per fer oposició al Parc des de dins, dificultant-ne la planificació i gestió social i econòmica, evitant, en definitiva, la realització de la seva funció amb èxit. Per esvair aquests temors i no deixar-ho tot en mans de la coherència d’ambdues entitats en relació amb el seu discurs, és necessari que les organitzacions a qui s’ha proposat de formar part de la Junta Rectora, totes elles, manifestin solemnement la seva voluntat de defensar el Parc Natural i les responsabilitats associades que el decret del Parlament de Catalunya, el poble de Catalunya, els atorga. És natural i recomanable que diferents organitzacions tinguin diferents punts de vista sobre les prioritats de gestió, i de ben segur que el debat en el si d’una Junta diversa pot enriquir enormement la seva tasca, però cal no confondre el debat i la dissensió amb la simple voluntat d’anihilació. Si no se’n retiren voluntàriament i opten per fer la seva oposició per altres vies disponibles, més apropiades; o si no muten sobtadament el seu ethos per passar a defensar el Parc Natural, seria un greu error incorporar les veus d’aquests grups a la Junta Rectora. No sembla una idea brillant posar el llop a guardar el ramat que es vol cruspir. 

1La documentació relativa a la constitució de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es pot consultar a través del següent enllaç: http://www20.gencat.cat/

Decret junta

Comentaris