Panorama després de les eleccions

Tot i que l’ambient polític ha estat marcat, des de fa mesos, almenys a Catalunya, pel fatigós judici dels presos polítics, les convocatòries electorals del 28 d’abril i del 26 de maig han causat un autèntic sotrac i han canviat radicalment el panorama, a l’Estat i a casa nostra. No correspon a EMPORION de fer una anàlisi política dels resultats, però sí que pot ser pertinent d’oferir-ne el resum i una primera visió global de les conseqüències més evidents.

A les eleccions del 28 d’abril, es va produir al Congrés un canvi substancial, en aconseguir el PSOE una relació de forces que no donava la majoria absoluta, però situava Pedro Sánchez a la presidència del govern, amb l’ajut d’altres partits. Ciutadans es va reforçar, seguit d’Unides Podem, i un dels fets més notables va ser la irrupció de Vox, l’extrema dreta, al Congrés. Pel que fa als partits catalans, ERC aconseguia superar JxCat. Cal destacar com a fet excepcional, que posa en evidència la situació política anormal, els escons obtinguts pels líders catalans independentistes empresonats, Junqueras, Sánchez, Turull i Rull. A la demarcació de Girona, ERC va aconseguir tres escons i JxCat dos, i no serà sobrer fer present que dels tres diputats d’ERC, dos són fills de la nostra població, Montse Bassa i Joan Margall. A Torroella, el partit més votat va ser ERC, seguit de JxCat. En aquelles eleccions de 28 d’abril, també es va capgirar a favor del PSOE el nombre d’escons al Senat, mentre el PP s’enfonsava. En aquest cas sí que el PSOE va aconseguir la majoria absoluta. Cal remarcar també l’excepcionalitat dels escons aconseguits per Raül Romeva (ERC), en presó, i Jami Matamala (JxCat), company d’exili de Carles Puigdemont.

Entre les eleccions de 28 d’abril i les de 26 de maig, se’n van convocar unes altres que, pels seus resultats, és oportú d’esmentar, les que van tenir lloc el dimecres 8 de maig a la Cambra de Comerç de Barcelona. La candidatura independentista es va imposar gràcies al seu dinamisme i mobilització, i portà Joan Canadell a la presidència de l’entitat. Tot plegat comportarà un canvi d’orientació molt important, que pot repercutir en altres àmbits empresarials on la Cambra té representació, com el Port de Barcelona o la Fira de Barcelona.

El 26 de maig es va completar el nou panorama polític amb una altra sèrie d’eleccions, les municipals, les autonòmiques (a la majoria de comunitats, no a Catalunya) i les europees.
A Espanya, el PSOE va guanyar de forma indiscutible, tant les municipals com les autonòmiques, però amb un contratemps dolorós, perquè va perdre la capital, Madrid, i la Comunitat de Madrid, en no poder assolir majoria absoluta, mentre PP, Cs i Vox sumaven força suficient per imposar-se.

A Catalunya es va produir un fet històric, la clara victòria d’ERC en vots i en nombre de regidors. El PSC va recuperar posicions i va guanyar de nou al cinturó de Barcelona, i JxCat va mantenir el govern en un nombre major d’ajuntaments. Un altre fet transcendent va ser la victòria a Barcelona d’Ernest Maragall, després d’un ajustat frec a frec amb l’alcaldessa en funcions, Ada Colau. A les ciutats de Lleida i de Tarragona també va aconseguir guanyar ERC, i a Girona JxCat.

A Torroella, en no repetir Josep Ma. Rufí, la campanya s’havia centrat sobretot en un frec a frec entre els alcaldables Jordi Colomí (UPM) i Marc Calvet (ERC), mentre Sandra Bartomeus (JxCat) cedia el protagonisme a Anna M. Mercader i les altres candidatures semblaven quedar clarament per darrere. Els resultats, d’un total de tretze regidors, van fer guanyador UPM (6 regidors), seguit d’ERC (4) i JxCat (2) i la CUP (2), i les altres tres forces en van assolir un cadascuna.

A les eleccions europees, a Espanya, va guanyar el PSOE, seguit molt endarrere pel PP, Cs i Unides Podem, i Vox aconseguí també ser present a Europa. Aquests resultats donaran al PSOE molta rellevància en un Parlament on s’ha produït una forta sacsejada, ja que els dos grans grups, popular i socialista, que sempre s’havien imposat, trobaran ara la nova força dels liberals i dels verds i la visió antieuropeista de l’extrema dreta (destaca el triomf de Le Pen a França).

A Catalunya, en aquestes eleccions europees, es va produir un altre fet històric. Puigdemont aconseguia prop d’un milió de vots i dos escons, mentre que el grup encapçalat per Junqueras, amb bascos i gallecs, n’aconseguia tres. Així doncs, tres catalans en situacions singulars i legalment discutibles, Carles Puigdemont i Toni Comín a l’exili, i Oriol Junqueras a la presó, portaran la veu de l’independentisme català a Europa.