Revista Emporion

No és pas or tot el que lluu

5

El que es coneix com a “arròs daurat” és el resultat d’un projecte de bioenginyeria impulsat durant la dècada de 1990, amb el suport en part per la Unió Europea.

L’objectiu de la investigació era aconseguir una varietat d’arròs que, a diferència de les tradicionals obtingudes per processos històrics de selecció i hibridació, aportés a qui la consumís una ració de vitamina A. La iniciativa nasqué amb vocació humanitària, per pal·liar la deficiència d’aquesta vitamina en la dieta de milions de persones de l’Àsia i l’Àfrica, fet que els provoca problemes en el desenvolupament i la salut ocular. La incorporació de material genètic provinent d’altres espècies va permetre aconseguir un gra d’arròs de color groguenc, que aportava una petita porció de precursors de la vitamina A i que aparentment no presentava toxines o altres riscs per a la salut. Després de gairebé dues dècades de recerca, la ciència genètica ha aconseguit multiplicar l’aportació de vitamina A fins aproximadament el 60% de la ingestió diària recomanada amb el consum de només un vol d’arròs. Aquests avenços s’han realitzat un cop el projecte ha abandonat la iniciativa pública i ha passat a ser gestionat per empreses biotecnològiques privades, les quals ara tenen drets comercials sobre les llavors de l’arròs daurat. Malgrat això, el producte modificat genèticament encara no ha estat introduït als mercats. Quan ho faci, les empreses s’han compromès a cedir gratuïtament els drets d’explotació de les llavors als petits agricultors de països pobres, amb l’objectiu de satisfer l’ambició humanitària inicial del projecte. La resta d’agricultors i aquells de països desenvolupats hauran d’adquirir la llavor a preu de mercat, si és que tenen desig de plantar-la.

GoldenRice2En els darrers 15 anys s’ha parlat i escrit molt sobre les bondats i perills d’un organisme modificat genèticament que tindria incidència sobre el cultiu de l’arròs, un dels tres aliments,  juntament amb el blat i el blat de moro, que suposen la base alimentària de gran part de la població mundial. Per als qui donen suport a l’arròs daurat, aquest cereal podria evitar la mort i patiment de milions de persones al món i al·leguen, encertadament, que la recerca científica no ha pogut demostrar efectes perniciosos per a la salut o el medi ambient derivats de la seva producció i consum. Recentment, un manifest a favor de l’ús de l’arròs daurat ha rebut el suport de fins a 109 científics i científiques receptors del premi Nobel en diferents disciplines, com ara la física, la pau o la medicina. En el text, s’acusa entitats ecologistes, i en particular Greenpeace, d’estar bloquejant aquesta biotecnologia amb arguments sense base científica, fet que podria suposar un crim contra la humanitat. Tot i que un estudi de la Universitat de Washington publicat recentment atribueix el bloqueig de la comercialització de l’arròs daurat a motius propis del seu desenvolupament, tot descartant la influència de les campanyes opositores, és cert que algunes organitzacions han basat la seva estratègia contra els organismes modificats genèticament en la incertesa dels riscs que podrien comportar per a la salut i el medi. Malgrat això, els arguments principals contra l’arròs daurat se centren en altres aspectes. En primer lloc, destaquen l’existència de solucions menys agressives basades en la diversificació de conreus i aliments entre les comunitats afectades per la deficiència de vitamina A. Així, a Bangladesh, per exemple, s’ha demostrat com programes de suport al conreu de moniatos, pastanagues i determinades verdures poden pal·liar el problema amb tanta o més efectivitat que l’arròs daurat. En segon lloc, activistes com la reputada Vandana Shiva alerten que la substitució de varietats de cultiu tradicionals i adaptades a les condicions locals per llavors de síntesi propietat d’una sola companyia pot degradar l’autonomia i seguretat de moltes comunitats locals, tal com ja ha passat a l’Índia rural des de la revolució verda. En tercer lloc, moltes persones contràries a la introducció de productes modificats genèticament argumenten que, amb l’arròs daurat, corporacions com ara Monsanto i Syngenta només busquen la publicitat que els donaria una campanya humanitària basada en l’ús de transgènics per impulsar el seu propi negoci i benefici. L’arròs seria el cavall de Troia amb el qual podrien guanyar el favor del públic i els mercats per poder expandir la seva activitat a d’altres conreus i animals.

GoldenRice3El de l’arròs daurat és un debat que, més enllà de posicionaments ideològics, demostra la complexitat dels problemes que afecten múltiples disciplines i en els quals conflueixen moltes visions, des de l’ambiental o l’agrària, passant per la mèdica o l’empresarial i arribant fins a la social i, fins i tot, la cultural. Més enllà de si transgènics sí o no, és clar que, en cas que tirin endavant, el més difícil del debat serà definir el “com” per tal de maximitzar el benefici humà.

Comentaris