On intercanviem coneixements?

123

Al llarg de la història humana, en la interacció, aprenem de les altres persones. La clau de l’intercanvi d’idees rau en l’observació, l’aprenentatge i la imitació. Els humans van aprendre cada vegada que interactuaven amb persones d’altres cultures. No obstant això, la interacció sovint estava limitada per la geografia. Una vegada que les persones s’establien en una regió amb abundants recursos alimentaris, en la seva major part restaven desconnectats de la resta de la humanitat i moltes cultures no van canviar gens en milers d’anys.

L’intercanvi de mercaderies establert en l’antiguitat és el fonament de la civilització moderna, del pensament modern. Va ser en el mercat (emporion/basar) on els homes van aprendre a intercanviar idees i béns; va ser allà on van escoltar les paraules dels més destacats filòsofs i predicadors, i els habitants “locals” foren els receptors, traductors i transmissors de les idees “del món exterior”.

Va ser en el mercat (emporion/basar) on els homes van aprendre a intercanviar idees i béns

Els alfabets i els idiomes eren clau per al comerç. Fou el cas de l’expansió grega arcaica i la dels primers fenicis que construïren una veritable xarxa de productes, població i intercanvi d’informació a la Mediterrània. Passà el mateix en moltes altres regions del món en què es van establir rutes comercials com la Ruta de la Seda (Xina – món islàmic – Europa), la Ruta de l’Encens (Egipte – Índia – Aràbia – Europa), la Ruta de les Espècies (Xina – Índia – Oceania – Europa), o més tard la Ruta del Galeón de Manila (Filipines – Mèxic – l’Havana – Espanya).

Emprant dades arqueològiques, podem distingir una àmplia varietat d’interaccions entre grups culturals adjacents:

  • Guerra;
  • Competència: jutjar el seu propi èxit davant del dels seus veïns;
  • Emulació competitiva: tractar de superar els seus veïns en consum conspicu;
  • Transmissió de la innovació: difusió dels avenços tecnològics;
  • Intercanvi cerimonial d’objectes de valor: transferència de parelles matrimonials i productes valuosos per assegurar aliances, etc. (sovint de valor simbòlic);
  • Flux de productes bàsics: sal, productes alimentaris, etc.;
  • Idioma i origen ètnic: la manera més efectiva d’interacció és un llenguatge comú. Sovint condueix a una etnicitat compartida.

Abans de l’era contemporània, dos grups principals de persones van ajudar a difondre idees: els mercaders i els missioners religiosos. Tots dos tenien una necessitat important de viatjar llargues distàncies i aprendre cultures distants. Però les seves agendes estaven molt barrejades i van contribuir a pol·linitzar de forma creuada les poblacions amb béns, idees i religions.

Els principals centres d’intercanvi d’idees han estat històricament els següents:

  1. El major lloc d’intercanvi cultural i d’idees va ser el basar, sinònim de mercat [la paraula basar (ربازا) ve del persa antic i significa “lloc dels preus”]. Zhang Qian, Eric el Roig, Leif Eriksson, Zheng He, Marco Polo i molts altres viatgers van documentar el seu periple amb els intercanvis realitzats en mercats i basars de terres llunyanes. Les àrees de comerç de Constantinoble (abans Bizanci / després Istanbul), la Meca, Aden, Varanasi (Benarés), Bagdad, Mumbai (Bombai), Londres, Nova York, Singapur, Tir, Bactriana (regió en la qual es troba, entre altres, les ciutats de Balkh i Samarcanda / Ruta de la Seda),… van donar lloc a importants idees de la humanitat i a la difusió de les principals religions del món.
  2. La plaça del poble. Al costat del mercat hi havia llocs com l’àgora en el cas d’Atenes, el fòrum en el cas de Roma, l’alun-alun en el cas d’Indonèsia i la plaça del poble en diverses parts de l’Europa moderna.
  3. Els banys públics. A l’Índia antiga hi havia grans banys, com el gran bany Mohenjo-daro, on el públic anava a banyar-se. Això també era comú a l’antiga Grècia i a Roma, i encara avui és freqüent en moltes parts del món. En aquests llocs, especialment els homes de classe alta, es connectaven en un lloc tranquil, possiblement intercanviant idees, xafarderies, temors i emocions.
  4. Els pelegrinatges. Una de les coses que va donar, segons alguns historiadors, un avantatge significatiu a la cultura islàmica de l’era medieval va ser el pelegrinatge anual a la Meca (el Hajj). Va reunir a una varietat de persones de tot el món en un punt alhora. A Europa, a l’edat mitjana es distingien tres classes de pelegrins: romers (es dirigien a Roma), palmers [per la fulla de palma que els identificava] (a Jerusalem/Terra Santa), i pelegrins pròpiament dits (a Sant Jaume de Compostel·la).
  5. Les cafeteries. La tradició moderna de discutir idees mentre es beu cafè possiblement prové de la tradició islàmica. La Meca, Damasc i el Caire han tingut cafès durant segles. Fins i tot avui en dia, les botigues de te a la Xina i l’Índia i les cafeteries a Europa i Amèrica del Nord tenen una gran importància cultural.
  6. Les universitats. Els aristòcrates i les classes dirigents han enviat els seus fills a entrenar-se/instruir-se durant milers d’anys. Les universitats van ser complementades per gremis de comerciants per aprendre oficis. El seu paper cultural ha estat i és molt influent.
  7. Els hostals. Comerciants, cavallers i altres viatgers sovint interrompien el seu viatge a hostals/posades/fondes, precursors dels hotels moderns. Mentre descansaven els seus cavalls i planejaven la seva ruta, aquests viatgers van tenir un intercanvi significatiu de noves idees de llocs llunyans.
  8. Els llocs de culte. Durant la major part de la història humana, l’educació va estar estretament associada amb l’aprenentatge religiós. Les persones capacitades per a convertir-se en monjos o sacerdots van fer un gran treball en l’aprenentatge, la còpia i altres formes d’intercanvi d’idees.

Bibliografia:

POLANYI, K. et al. (1971) Trade and market in the early empires. Regnery Pub. (first p. 1957).
WHIPPS, H. (2008) How the Greek Agora Changed the World. Livescience.
GOUCHER, C. y Walton, L. (2013) World History: Journeys from past to present. Routledge.

Domini públic <https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=1011181>

Gràfic de la Ruta de la Seda que apareix a l’Atles Català amb la següent llegenda: “Aquesta caravana és partida de l’Imperi de Sarai per anar a Catai”. Atles Català, d’Abraham Cresques.

 

Comentaris