Revista Emporion

Oda improvisada a la Mare de Déu de la Gleva

4

Patrona d’Osona i de la independència catalana

(Oda anònima escrita aproximadament el mes de febrer de 2013, 299 anys després dels Fets de la Gleva de 1714)1

 

1 gleva vergeVerge de la Gleva,

guieu-nos a bon port!

Atorgueu-nos diligència,

per arribar-hi amb bona sort.

 

Damunt la boira, estel,

de la plana de Vic, princesa,

concediu-nos aquest anhel!

 

Far de nit, virtut, mirall de dia,

d’Osona, pulcra,

ajunteu la nostra gelosia!

 

Càntic lluminós, glòria plena,

del voltreganès, senyora,

doneu-nos-ho sense pena!

 

Amor de bé total,

tant a creients com a profans,

transmeteu-nos-ho amb moral!

 

           “Mare del bon Déu,

verge de la Gleva.

Mare del bon Déu,

siau mare meva.”2

 

De la modernitat nova,

símbol i referència,

permeteu-nos superar la prova!

 

Verge de la Gleva,

ànima catalana,

feu-nos ferms!

Amb espiritualitat galana.

 

Neu de cel, essència,

de Catalunya patrona,

de la seva independència.

Per arribar-hi sense tort,

verge de la Gleva,

guieu-nos amb cor fort!

(Anònim)

 

1. http://www.youtube.com/watch?v=cilFMR7q3qU

2. Verdaguer, Mn. Jacint. Cobles a la verge de la Gleva. (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902).

Comentaris