Obres al Cinema Montgrí

71

Aquest any, durant el mes de juny i probablement juliol, l’activitat de cinema en el Cinema Montgrí quedarà parada. El motiu serà unes obres de manteniment i millora que es faran incloses en el programa d’obres per incentivar activitats que generin ocupació.

Aquest programa, impulsat pel president Zapatero, es diu FEIL, Fons Estatal d’Inversió Local, i pretén impulsar projectes d’execució immediata que els ajuntament no hagin inclòs dins de cap altre pla i no tinguin solucionat el finançament. Les obres que es realitzaran a l’edifici del Cinema Montgrí consistiran en l’arranjament de les teulades, posar un terra nou a la platea i el canvi de butaques. El cost d’aquestes obres serà d’uns 60.000 €.

És important que qualsevol remodelatge que es faci a aquest edifici, es faci amb rigor i respecte envers l’estil inicial de l’obra. En aquest cas, el terra de la platea de la sala de cinema és de fusta, posada en el moment de la construcció de l’edifici l’any 1927. La substitució que es farà serà també de fusta i així es mantindrà aquesta característica tan particular d’aquesta sala. Això sí, les condicions de seguretat contra incendis milloraran considerablement ja que els materials del terra així com les butaques compliran les normatives actuals de seguretat en locals per a cinema i de pública concurrència.

El Cinema Montgrí va ser construït per Josep Capellà, torroellenc que havia fet fortuna a Cuba. Era un indiano de Camagüey. El seu sogre era en Pere Coll i Rigau, que també havia fet fortuna a Cuba i que fou qui va fer construir el Cine Teatre Coll, conegut popularment com a Can Coll. És a dir, que sogre i gendre es feren durant un temps la competència.

Josep Capellà va comprar la Casa Llobregat, una antiga casa de família benestant i, després de derruir-la, al solar restant hi va construir el que seria el Cinema Montgrí, entre els torroellencs sempre conegut com el Cinema. L’arquitecte de l’obra fou Emili Blanc, de Girona, que seguí un modern estil arquitectònic del moment, conegut com a art déco.

La sala de cinema fou inaugurada per la festa major de l’any 1928 i La Sala, la que seria durant molts anys lloc de balls, concerts i celebracions, va ser inaugurada un any més tard.

El primer projecte del Cinema Montgrí, atenent els tipus d’entreteniment del públic de l’època, estava pensat per fer-hi cinema i espectacles teatrals. No ens ha d’estranyar, doncs, que s’inaugurés amb un espectacle de revista en el qual actuava una famosa cançonetista, de nom artístic Goyita. Però també cada cap de setmana hi havia cinema, aleshores encara mut, però sovint sonoritzat amb acompanyament musical a cura de l’Orquestrina Ràdio, una formació musical composta per músics torroellencs que hi tocaven els dies que la seva orquestra no treballava. Per l’Orquestrina Ràdio hi passaren Vicenç Bou, Josep Bou, Ciset Coll, Ricard Forcada, entre molts d’altres.

Per la festa major de l’any 1931, el Cinema Montgrí va inaugurar el sonor, fou el primer cinema sonor de Torroella, la qual cosa, com us podeu imaginar, fou una innovació sorprenent que posava el Cinema Montgrí al capdavant dels altres dos locals torroellencs.

L’any 1956 el Cinema es transformà. Davant de l’escenari s’hi va posar una enorme pantalla per poder reflectir imatges en cinemascop, una nova tècnica, encara avui usada, que consisteix a allargar transversalment les imatges, mitjançant un sistema òptic especial, que adquireixen un efecte visual espectacular. Es va inaugurar per la festa major d’aquell any. Durant aquells dies de festa, els torroellencs convidaven orgullosos els forasters a visitar el Cinema per veure aquell modern i majestuós local.

Des d’aleshores aquest local no ha sofert cap més transformació important. L’any 1985, quan l’Ajuntament va adquirir tot l’immoble (l’any que ve farà vint-i-cinc anys), se li va rentar la cara, es va pintar i es van posar noves butaques però no es va canviar cap element essencial de la sala. Fins avui el vell cinema nascut fa vuitanta anys es manté jove i, el que és més important, actiu. Quants fets, quantes emocions compartides, quanta petita història de la nostra família torroellenca contenen aquestes parets. Ara necessiten un petit retoc. Els anys no perdonen. Un retoc per revifar-lo i permetre que el vell cinema pugui obrir cada setmana les seves cortines i continuar la sessió.