Revista Emporion

Novembre del 2015, un mes “per no oblidar!”

8

Una sèrie de fets i situacions que s’aglomeraren en uns pocs dies: que no podrem oblidar ni menys menystenir!

1- EL NO DE LA CUP.

Les ofertes del President Mas? La reiteració del no? Temps d’espera? Fins a quan?

Els resultats de les eleccions del passat 27 de setembre varen posar de manifest l’existència clara, que a Catalunya hi havia una majoria de ciutadans i ciutadanes que volien manifestar a les urnes el seu desig de sortir d’una centralisme del que neix una distribució incorrecta dels impostos dels seus ciutadans, de les seves finances i de la menysvaloració, per utilitzar una paraula suau, de la seva llengua i cultura.

No obstant, lamentablement, quan estic demorant al màxim la confecció d’aquest article, segueix viva la indeterminació sobre una part minoritària dels que varen votar SI.

Crec fermament en la llibertat d’expressió i del vot, però utilitzar els resultats minoritaris d’una consulta per uns interessos que podrien ser qualificats d’oportunistes, no semblen pas beneficiosos per a Catalunya i per al seu poble, sigui quina sigui la seva filiació política! No puc deixar d’esperar que finalment el seny s’imposi.

Esperem que el resultat d’una votació s’ha de respectar o bé s’han de convocar noves eleccions per sortir d’aquet impàs. El Cercle d’Economia sosté que el procés ha tingut ja clars efectes negatius amb pèrdua de seus empresarials i inversions, i reclama corregir el rumb polític aprovat pel Parlament Català, insta a constituir un govern de majoria, suggereix noves eleccions ràpides i alerta sobre fractura social. Qui en surt realment beneficiat de la política de la CUP? No crec equivocar-me si penso que els més perjudicats som tots els catalans, entre els que hi compto la pròpia CUP!

  2- FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE I LA MONARQUIA

Va néixer el 4 de desembre de 1892 al Ferrol (del Caudillo). Mor a les 5.25 del 20 de novembre de 1975 a Madrid i enterrat al Valle de los Caídos.

Herència: la seva influencia és viva i permanent. Es deixa sentir malgrat la llei de la memòria històrica i com herència, la Monarquia. I podríem dir una Constitució que pels que vàrem sortir del franquisme era realment esperançadora, sense que tal afirmació vulgues dir que com tota llei i/o constitució i més sortint d’un regim dictatorial, no pogués ser canviada i millorada pels mateixos que la varen votar en la seva proclamació, com ho va fer, majoritàriament, Catalunya.

Sense que aquell vot lliurat democràticament representés cap obligació futura, per la seva permanència immobilista pels segles dels segles.

La defensa nacional s’ha de basar en l’exercici dels drets públics reconegudes en la Constitució vigent, ja necessària d’una actualització real. No només per quedar bé. Ni oblidar casos com el de Puig Antich, Fortuny, el president Companys… I en el Tribunal Constitucional, avui amb normes i modificacions molt recents, aprovades aprofitant una majoria absoluta.

Aquesta permanència d’una Constitució, que permet la subvenció d’una fundació que encara avui glorifica al dictador, s’oblida que la seva epopeia fou la de conquistar Espanya i Catalunya, amb una guerra que esborrà una república catalana i va mantenir les mesures contra la igualtat dels drets dels pobles i llengües, català inclòs, son signes evidents del que alguns creuen: Franco no ha mort, i segueix guiant el destí d’Espanya i la qualifiquen com la nació més antiga d’Europa. S’oblida que aquesta unió no es va formar per un matrimoni entre dos reis de dos estats diferents, sinó per la mort del infantó hereu de la corona catalanoaragonesa i l’herència de dos regnes totalment separats i independents: el de Castella i el de Catalunya-Aragó.

3- TERRORISME A LA CAPITAL FRANCESA

Qui i perquè? Voldria trobar una resposta per aquesta pregunta, però no la puc trobar!

A qui beneficia? Als activistes d’una guerra sense fronteres, endimoniada? No ho crec. I a menys  que a un terme no massa llarg, els propis activistes d’aquesta nova plaga segueixin creient que la destrucció de monuments d’antigues civilitzacions, la matança de gent que pacíficament feien la seva vida o eren senzillament turistes o molt recentment el de París, amb efusió de sang i degollaments. Fets que àmpliament publicitats, puguin portar cap benefici pels activistes i molt menys per la seva pròpia gent.

Ho són els habitants de París? Quan un President francès, François Hollande, creu necessari endurir la Constitució Francesa, ampliar en tres mesos l’estat d’emergència i reforçar amb 8.500 efectius la seguretat i fer més efectiva la lluita? I quan el primer Ministre Francès, Manel Valls, alerta del risc d’atacs químics i creu necessari restringir les llibertats per guanyar en seguretat, cosa que aprova el parlament francès per majoria? Com auto-vacunar-nos? Crec imprescindible i urgent fer-ho, contra un organisme que posa en perill la convivència, per mitjà d’una real i efectiva cooperació internacional.

4- El Sí de la independència, i el Govern Central. Segueix en peu i no voldria posar-lo entre interrogants, però els temps d’espera mai són bons i menys quan s’allarguen ja massa. Com era de preveure el Govern Central ha posat ja en funcionament dues mesures una econòmica i l’altra política. L’econòmica fa referència al Fons de Liquiditat Autonómica que farà una aportació de 3.034 milions a Catalunya que es farà efectiva per trams i en unió del compliment del condicionat mensuals. Però en el Boletín Oficial ha precisat que és el que es pot fer i que no, amb aquest diners, i les facilitats que té per que tota la informació sobre possible desviament del destí, concretament explicitat i detallat, arribi immediatament al coneixement del Govern Central. El FLA pagarà exclusivament serveis públics. No és admissible que algú destini un euro a una activitat que no tingui empara legal i constitucional, es vigilarà cada una de les factures de forma telemàtica, l’interventor del govern certificarà cada més si es compleix o no, s’anima els funcionaris a delatar, i tot endeutament de la Generalitat haurà de ser aprovat per Hisenda. I com a tema no menor destacar que el President Mariano Rajoy ha triat Barcelona per al seu primer acte de presentació, de la Candidatura del Partit Popular, per les properes eleccions.

Mascort5- La Fundació Mascort i ‘Una mirada emocionada’. Per fi una notícia i una recomanació amb la que em complau tancar aquest article: La inauguració d’una exposició de fotografies de les que és autor el propi Sr Ramón Mascort i Amigó. En un sentit parlament va exposar en l’acte d’inauguració la seva dedicació a la fotografia, molt de temps en els seus viatges, captant en aquells curts instants en què  una imatge, cercada i trobada, es posava enfront del seu objectiu.

Personalment, sóc aficionat a la fotografia i la utilitzo freqüentment en els meus articles, però creieu-me si dic que les recollides en aquesta exposició tenen una qualitat com molt poques, de les moltes que he vist amb els meus anys, que no són pocs! I no cregueu que sigui un error la utilització dels adjectius que utilitzo, expresso una realitat certa!

Em seria difícil poder resumir en el poc espai que em queda la qualitat i el saber fer del seu autor. Recomano fermament als lectors que dediquin un parell d’hores, com a mínim, a visitar aquesta exposició!  En gaudireu!

Comentaris