Revista Emporion

Notícies

2

Obituari
Obrim les notícies del mes amb una que ens commou. El dia 26 de juny ha mort, després de ser atropellat per un cotxe, Jaume Blay i Ferrer, pare de la nostra amiga Montserrat, membre de la nostra Associació Emporion i companya en les tasques de redacció.
No es fàcil resumir en paraules el nostre sentiment i el condol, que fem extensiu a tota la seva família.

Nou alcalde de Torroella de Montgrí
La constitució del nou ajuntament va omplir l’auditori de Can Quintana. Jordi Cordón (CiU) va ser proclamat nou alcalde amb els seus cinc vots, els dels tres regidors de L’EST i el del regidor del PP, sumant així els nous regidors amb els quals obtingué la majoria absoluta. Els  regidors d’ERC van votar el seu candidat, com els d’UPM. Hi va haver un vot en blanc, el del COET.
Jordi Cordón va afirmar que vol ser l’alcalde de tots i que si bé aquest acord no era l’única opció, era la millor per a la governabilitat i l’estabilitat del municipi.
La regidora Sílvia Comas, que defensa com a punt principal l’Entitat Municipal Descentralitzada, va destacar que l’alternança política és bona i ens recorda que ningú és imprescindible, i Andrés Navarrete va destacar que l’acord donarà l’“estabilitat necessària” al municipi.
L’alcalde sortint, Josep Maria Rufí, va criticar el pacte en el fet de donar entrada al PP. Amb tot, ERC es va mostrar disposada a fer una oposició col·laboradora en les línies de govern iniciades l’anterior mandat.

Línies del govern. El nou alcalde va esbossar-les: gestió fonamentada dins del context de la crisi econòmica i la contenció de la despesa. Va destacar que calia resoldre l’encaix de l’Estartit i es recuperarà el document existent. S’enllestirà la fase d’equipament de l’Espai Ter i es tirarà endavant el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter.
Va avançar que es crearan cinc macroàrees: administració i comunicació, territori, economia, cultura i serveis a les persones, totes amb un responsable provinent del grup majoritari, CiU. No macroobres, però sí gestió i diàleg.

Cala Mongo-Bandera blava 2011Catalunya té aquest estiu 86 banderes blaves al litoral i manté el mateix nombre que l’any passat
I són 28 a les comarques gironines, que n’incrementen una respecte a les de l’estiu del 2010. I també 8 ports esportius d’un total de 13.
La cala Montgó de Torroella de Montgrí n’és una de les guardonades. Aquestes distincions les concedeix un jurat internacional format, entre d’altres, per la Fundació d’Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. El jurat valora que tinguin accés lliure, que siguin gestionades com a espais públics, que disposin d’informació transparent, que compleixin de manera exquisida amb la legislació litoral i ambiental, la seguretat física de la sorra i l’aigua, que disposin de socorristes i que promoguin la salut, entre d’altres.
Joan Mesquida, secretari d’Estat de Turisme, ha recordat que el 83% dels turistes que van visitar el país l’any passat van anar a zones de costa. Per una altra part, el secretari general de l’Organització Mundial de Turisme, Taleb Rifai, ha felicitat Espanya pel seu lideratge en banderes blaves.

CogombresLa sanitat alemanya i els cogombres espanyols Mercagirona no ha venut cogombres en una setmana L’Estat francès ha deixat de comprar a la demarcació
El mercat intern es va començar a recuperar
.
Les autoritats sanitàries, primer, i el govern alemany, després, van aixecat l’alerta sobre cogombres, lletugues i tomàtigues crues com a focus de la infecció de l’E. coli, que va causar 30 morts a Alemanya i un altre a Suècia, després de setmanes de crisi sanitària i danys multimilionaris en el sector agrícola.
Els majoristes de fruites i verdures de Mercagirona no varen vendre ni un sol cogombre a conseqüència de l’acusació feta per Alemanya en afirmar que aquest producte era el culpable de l’epidèmia.
Després que les autoritats europees varen aixecar el vet als cogombres espanyols, va començar a haver-hi alguna venda i, fins i tot, algun cuiner de renom va tornar a introduir el cogombre en els seus plats.
El primer a recuperar-se va ser el mercat intern, i s’espera que també es recuperin les vendes que Mercagirona fa a l’exterior, principalment a l’Estat francès.
La manca de vendes va provocar que els productors gironins abaixessin els preus i  llencessin el producte, però les pèrdues sofertes no han estat tan importants com les que han patit els productors d’Almeria.
Les sospites sobre aquestes hortalisses es van retirar i tot apunta a les llavors germinades d’una granja ecològica de la Baixa Saxònia (nord) com l’origen d’una infecció amb un còmput de 2.800 pacients ingressats a Alemanya, dels quals 722 van desenvolupar la perillosa síndrome urèmica hemolítica (SUH).

Exigeixen compensacions per les pèrdues
Els majoristes de Mercagirona s’afegeixen a la demanda que ja ha fet tot el sector, que es reclami una compensació per les pèrdues que han patit els pagesos i botiguers de les comarques gironines. Els sindicats agraris també han demanat a Agricultura que es pressioni perquè la UE i Alemanya paguin una campanya de promoció dels productes de l’Estat espanyol a Europa.

Mostra de fotografia “Deu anys d’exposicions”, al claustre de l’Hospital de Torroella de Montgrí
Deu anys, 120 mesos, 120 exposicions organitzades per l’Associació d’Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí, en un dels llocs més emblemàtics, el claustre de l’Hospital. Mostra una selecció de les imatges més representatives d’aquestes 120 exposicions.
També s’ha editat un llibre que fa un repàs dels 120 treballs fotogràfics que s’hi han exposat.

Elements en un paisatgeUn Dalí lluminós, la pintura més cara mai comprada per la Fundació Dalí
Elements enigmàtics en un paisatge.

Antoni Pitxot, director del Teatre Museu Dalí de Figueres, va assenyalar que es tracta d’un quadre prodigiós d’una de les etapes més glorioses del pintor, i Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, va voler remarcar que, a part del seu preu (7,8 milions d’euros)  va comportar un llarg i complicat procés de negociacions, per les reticències a vendre del seu propietari, que s’estima més continuar en l’anonimat.
Finalment, la preuada obra, una peça cabdal, ja és a Figueres.

Pere Estradera-Arts de pesca clovaTORROELLA – L’ESTARTIT – XVII Jornades Gastronòmiques de la Clova Tastets de Mar
Deu restaurants de Torroella de Montgrí i de l’Estartit participaren en les Jornades Gastronòmiques de la Clova, que organitza per setzena vegada l’Estació Nàutica L’Estartit-Illes Medes.
La degustació i un concurs de musclos, celebrats a la plaça Llevantina, al port de l’Estartit, van servir per inaugurar-les.
Enguany, les jornades gastronòmiques tenen com a protagonista central la clova, 10 restauradors (Catamarán, Picasso, Portal del Mar, La Gaviota, Fèlix, Medes II, Santa Anna, Mont Pla, Can Falet i les Corones) van oferir 10 maneres diferents de cuinar els musclos: al xerès, amb espècies de mar, amb vi blanc d’all i julivert, amb poma del Montgrí, a la marinera, en escabetx o a la vinagreta.
I a Can Quintana-Museu de la Mediterrània, Pere Estradera, president de la Confraria de Pescadors de l’Estartit,  va dissertar sobre “Els arts de pesca de la clova”, seguida d’una degustació d’especialitats preparades especialment pels restaurants Catamarán, Picasso, Portal del Mar, La Gaviota i Mont Pla, acompanyats amb vi Castell de Peralada.
Aquestes activitats van finalitzar amb el maridatge de vins celler de Peralada amb clova, a  càrrec del  sommelier de Bodegues Peralada, Diego González, a Can Falet de l’Estartit.    

Ceràmica daurada MascortInauguració de l’exposició “La ceràmica daurada de la Col·lecció Mascort”
L’advocat i empresari Ramon Mascort va obrir la inauguració de l’exposició, a la seu de la seva fundació, la casa Galibern, de Torroella de Montgrí, amb una documentada dissertació sobre el procés i origen de les peces de ceràmica daurada que la integren.
Són més de 300 les exposades, datades entre els segles XII i XVIII, amb alguns exemplars únics i mai exposats. La major part, produïdes a l’Estat espanyol, completades amb plats i bols procedents de l’antiga Pèrsia, d’on és originari aquest procés de cocció que crea aquests reflexos metàl·lics, daurats, en el fang. Procés que va introduir-se a l’al-Àndalus via Egipte, i des del sud de la península, en especial Màlaga, va estendre’s al País Valencià, Catalunya i Aragó.
Una exposició extraordinària que mereix una lenta i curosa visita, tant pel contingut com per l’aspecte de les sales de l’exposició i dels elements que l’acompanyen, a la casa Galibern.

Polifonia Renaixement-A.Viola+CoralSantCugatConcert de primavera “Polifonia del Renaixement”
A l’església de Sant Genís, de Torroella de Montgrí, tingué lloc aquest concert de primavera amb l’actuació del Cor Anselm Viola de Torroella, dirigit per Ramon Manent; la Coral San Cugat del CMSC; el Cor Diaulade de Barcelona, i l’Orquestra de Cambra de Sabadell, amb Maria Planas, soprano, i Marisa Roca, mezzo, sota la direcció de Tomeu Quetgles.
Va iniciar l’actuació el Cor Anselm Viola, amb cinc obres polifòniques dels segles XVI i XVII.
Seguidament, les altres dues corals, amb l’Orquestra de Cambra, varen interpretar la Missa brevis n. 7 de Charles Gounod, i Glòria en re major d’A. Vivaldi.
Va finalitzar el concert amb l’actuació conjunta de les tres corals amb l’obra Invocació a sant Jordi.
Totes i cada una de les actuacions fores molt aplaudides pel nombrós públic assistent que omplia l’església.

Festival de Músiques de TorroellaFestival de Músiques de Torroella de Montgrí: excel·lència i retallades
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la presentació de la programació de la 31a edició del certamen, manifestava que un estiu sense el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí seria francament diferent. Encara que la Generalitat hagi reduït un 10% la seva aportació al certamen, declarat estratègic.
Del 30 de juliol al 26 d’agost s’oferiran un total de 15 concerts, des de produccions pròpies protagonitzades per l’orquestra resident, Acadèmia 1750, fins a grans actuacions amb noms com la contralt francesa Nathalie Stutzmann, la mezzosoprano txeca Magdalena Kozena, el contratenor francès Philippe Jaroussky i la soprano navarresa María Bayo. És remarcable també la presència de tres grans pianistes: Grygory Sokolov, Alice Sara Ott i un clàssic del festival com Joaquín Achúcarro.
El seu director, Oriol Pérez, ha assenyalat que un festival no tan sols ha d’exhibir, sinó que ha de produir i  transmetre uns patrimonis musicals i prescriure l’excel·lència.
Se celebrarà un any més l’homenatge a Ernest Lluch amb un concert a càrrec del cor La Stagione Armonica. Sense oblidar tampoc les noves formulacions de la música clàssica, representades per la projecció de la Passió de Jeanne d’Arc, film mut de Carl Theodor Dreyer, que es podrà veure acompanyat per la banda sonora del compositor Bronius Kutavicius, interpretada per la Berg Chamber Orchestra, i pel projecte Officium novum, un encontre entre el saxofonista noruec Jan Garbarek i el quartet vocal The Hilliard Ensemble.

Cla de Lluna-Xerrada ilustradaXerrada il·lustrada. “Clau de Lluna: crònica d’una resposta catalana”
Al Museu de la Mediterrània, i organitzada pel mateix museu i l’Aula de Música Tradicional, vàrem retrobar els membres de l’històric grup Clau de Lluna, en una xerrada il·lustrada amb música i danses tradicionals, en l’acte de clausura d’una sèrie de tallers pràctics, creats a partir del repertori d’aquesta formació. 
Clau de Lluna es remunta l’any 1989, quan Cesc Sans i Pere Pau Jiménez es trobaven per tal de fer ballar la concurrència. Se’ls uní Pepe Coca, contrabaix, i participaren al Tradicionarius 1990.
Un intens treball va aconseguir proporcionar al grup un timbre acústic actual i genuïnament català. Es va dissoldre l’any 1999.

Sant Iscle amb l’ historiador Joan BadiaApropem-nos al Baix Ter i descobrim Fonolleres i Sant Iscle amb l’historiador Joan Badia
En una sortida organitzada pel Museu de la Mediterrània, sota el guiatge i els coneixements de Joan Badia,  tingué lloc una sortida a dos punts del Baix Ter: Fonolleres i Sant Iscle d’Empordà.
Fonolleres: es troba a la plana, a uns 2 km a l’est del cap del municipi, Parlavà, i a l’esquerra del riu Daró. El seu nucli de població es concentra a l’entorn de l’església parroquial dedicada a Sant Cristòfol, del segle XVI, gòtic tardà, d’una sola nau i absis poligonal a l’interior i circular a la part exterior, amb un comunidor bastit sobre l’absis.
S’hi troben restes d’una església preromànica, i del castell, possessió de la mitra de Girona, que conserva una de les parets que forma part de l’església.
Sant Iscle d’Empordà: petit poble, bastit sobre un turó a causa dels aiguamolls, des d’on es pot contemplar un dels paisatges més característics del Baix Empordà. Queden restes, un tros de muralla i una torre circular, de l’antic castell que confirmen una edificació bastant gran.
L’església parroquial, romànica, fortificada, molt singular, amb reformes i afegits, d’una sola nau i absis semicircular decorat amb un fris d’arcuacions. Conserva un arc triomfal, amb dues columnes de marbre, restes romanes aprofitades, que sustenten dos grans capitells romànics. Apareix citada per primera vegada l’any 1081.
Unes masies dels segles XVI al XVIII emplenen l’espai entre l’església i el castell.   

Premi Foto-Fundacio.Vila CasasII Premi de fotografia Fundació Vila Casas 2011
Entrega de premis als guanyadors d’entre les obres seleccionades. Amb un total de 37 propostes, la directora d’art Glòria Bosch, en qualitat de secretària del jurat, va llegir el veredicte de concessió dels premis, un primer premi dotat amb 6.000 € que va recaure en l’obra Ággelos, de Pedro Madueño, i dos accèssits, amb 3.000 € cadascun, el primer per l’obra Cities II, d’Emilio Muñoz Blanco, i el segon per a l’obra  Macba 2007. Amb (pre)-essència de l’artista, de Manuel Serra Noguera.
L’acte va estar presidit pel president de la Fundació, Antoni Vila Casas, amb la presència del nou alcalde de la vila, Jordi Cordón, que va inaugurar l’acte d’entrega de premis.

Sala d’exposicions Capella Sant Antoni
36 joves artistes, alumnes de l’Aula d’Arts Plàstiques de Torroella de Montgrí, varen exposar a la Capella de Sant Antoni una obra escollida entre els treballs per ells realitzats durant el curs 2010-2011.
L’alcalde, Jordi Cordón, i Josep M. Compte, professor de l’aula, varen inaugurar-la, i destacaren la importància del treball ben fet i del resultats que poden aconseguir en el futur.     

Conjunt instrumental ModernTrobada d’orquestres i grups instrumentals
Conjunt instrumental modern.
Organitzada per l’Escola Municipal de Música, tingué lloc l’actuació d’aquest conjunt instrumental a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí. Músics i cantant femenina mostraren la seva joventut i qualitat, realment es feien sentir.

Festa final de curs del Guillem de Montgrí
Una munió de records em va portar a la memòria aquesta festa, amb les meves nétes, avui ja grans.
Els alumnes deixen de ser infants, el proper curs aniran ja a l’institut. Ja són joves adolescents.

Fan entrega de una senyera que te mes de 36 anys de "Torroella ciutat Pubilla"Revetlla de Sant Joan a Torroella
Organitzada pel Casal del Montgrí, Gent del Ter i Xibeques del Cau, als jardins de John Lennon es va fer la revetlla de Sant Joan, amb una doble simbologia: la rebuda de la Flama del Canigó, amb la qual un any més va encendre’s la tradicional foguera, i un ball, amb música i danses tradicionals que clogueren la vetllada amb un bell regust de tradició recuperada.

XXVIII Festa del barri de Fora Portal
El dissabte 25 i el diumenge 26, el veïnat de Fora Portal va organitzar la seva festa, per vint-i-vuitena vegada!
El dissabte, amb atraccions per a la mainada, concurs de petanca als jardins de Can Quintana, cercavila amb els Grallers del Montgrí, espectacle per als infants amb FEFE & Cia. i berenar popular, sardanes a la plaça Quintana i Combis i ball a la plaça d’Espanya amb el conjunt QUÉ TAL?
I el diumenge, missa de germanor cantada per la Coral del Recer i dinar de germanor. I per tancar la festa cantada d’havaneres amb el grup Cantaires del Montgrí i cremat per a tothom.

FestivalComic-Estartit -Stan Llibreria Elies5è Festival del còmic
Superherois, mutants i detectius es passejaren per Torroella de Montgrí, a la plaça de la Vila i al passeig de Catalunya, amb motiu del Festival del còmic. Cal destacar la convocatòria del primer Premi Nacional del Còmic, així com la xerrada que amb el títol de Mutants i detectius: posa un misteri a la teva vida va fer l’escriptor Sebastià Roig. També la presentació del còmic Màxima discreció, el primer títol de la col·lecció Panini Noir.

L’Estartit

Obert de fotografia submarina del Festival Internacional Medes, Imatge i Medi Ambient (MIMA)
En aquesta edició l’exposició estava relacionada amb el món dels opistobranquis de Catalunya (mol·luscos indicadors de la qualitat de les aigües marines), i un total de 25 equips es varen inscriure en l’obert de fotografia submarina.
El biòleg marí i professor Nardo Vicente va ser el personatge convidat en aquesta edició.
I per al concurs en línia de fotografia i imatge, es van rebre 100 fotografies i quinze pel·lícules de vídeo submarí, totes interessants.

Estartit en flor CorpusL’Estartit en flor – Les catifes de Corpus
Organitzada per l’Estació Nàutica, més de 300 metres de catifes florals donen a l’Estartit un meravellós aire primaveral, amb llum i color.
Els  estartidencs cobreixen els carrers principals amb flors i complements que recullen la tradició de les catifes de Corpus, i que atorguen durant dos dies, dissabte i diumenge, un aspecte joiosament festiu als seus carrers.
Felicitats per seguir aquesta tradició que permet a tots els que la visiten gaudir-ne un any més.     

Aniversari del Bell Racó de l’Estartit
Amb motiu de l’aniversari de la llar de jubilats Bell Racó, i organitzada pel Consell Municipal de l’Estartit, tingué lloc una concorreguda audició de sardanes, a la plaça de la Llevantina, a càrrec de la cobla La Principal de Banyoles.

La urbanització els Griells recupera passeig i platja
Per Sant Joan, els Griells han recuperat el seu paisatge marítim, malmès pels temporals de llevant, gràcies a una actuació urgent del Ministeri de Medi Ambient. Arran de les demandes de l’Ajuntament de Torroella, les obres han consistit en la reparació de 250 metres de dic i passeig i l’aportació de 35.000 m3 de sorra que s’han tret del costat sud del port de l’Estartit.

Exposició Còmic i premsa al Consell Municipal de l’Estartit
Es va inaugurar aquesta exposició, comissionada per Antoni Guiral, als locals del Consell Municipal de l’Estartit, coincidint amb les jornades dedicades al còmic.

La revetlla de Sant Joan a l’Estartit
Un any més l’Estartit estava ben ple. El foc de Sant Joan, els focs artificials i la música, aquest any amb el grup de versions The Patillas, que varen fer les delícies del jovent que l’emplenava la plaça de la Llevantina, foren les notes preferents d’aquesta revetlla.

5è Festival del còmic
També a l’Estartit s’han organitzat actes d’aquestes jornades del còmic.
A la plaça de la Llevantina, els infants podien gaudir amb el dibuix i les pintures, i fent-se caricatures.
I els mes grans, a l’envelat, podien gaudir d’una àmplia representació de còmics, en una sèrie d’estants muntats per les llibreries de l’Estartit.

Catalunya

Exigeixen compensacions per les pèrdues

Indignats
Fem referència a l’actuació dels anomenats indignats i assenyalem les quatre etapes en la seva actuació en els fets que han passat.
Una primera etapa en què, amb certs recels, va anar captivant la bona voluntat de la gent en general. Tots ens sentíem poc o molt indignats i enteníem una actuació pacífica que ocupava les places més representatives de les quatre capitals de província catalana, en especial la plaça de Catalunya, de Barcelona.
La segona es va originar al coincidir amb la celebració del triomf del Barça. No es varen posar d’acord i
va continuar l’acampada. L’actuació de la força pública va ser qualificada d’excessiva i improcedent per molts i insuficient per molts d’altres.
La tercera, la voluntat i la coacció utilitzada per impedir que uns representats elegits democràticament poguessin entrar al Parlament català. En general, fou considerada totalment impròpia i inadequada, i va restar afinitats amb els indignats. Rubalcaba va prometre tolerància cero amb els violents.
Finalment, en la quarta, es va produir la Indignació pacífica multitudinària. Unes cent mil persones varen manifestar-se i van omplir la via Laietana, de Barcelona, la manifestació més important a tota Espanya.
Esperonats per una crisi econòmica que presenta un futur ombrívol als nostres joves, amb empreses i famílies massa endeutades i les circumstàncies econòmiques de Portugal i Grècia, no en fan preveure una sortida fàcil.
Cal destacar que el comportament correcte dels manifestants ha tret un xic del molt mal regust deixat per l’actuació al Parlament, encara que un miler dels manifestants van acabar la marxa concentrant-s’hi al davant.

La carretera C-31
Una autovia per accedir a la Costa Brava centre. Va entrat en servei el tram de 13 quilòmetres entre Palamós i Platja d’Aro, que completa el trajecte des de Maçanet fins a Palafrugell.
El conseller Lluís Recorder va assenyalar que el context de la crisi actual i l’endeutament que ha significat el pagament mitjançant un peatge a l’ombra, fan molt difícil que el projecte pugui continuar avançant.

Càritas de Girona
Va presentar la memòria corresponent a l’any 2010. El nombre de famílies ateses va ser de 10.291, un 38% més que l’any anterior. I si bé no es disposen dades de l’any actual, la tendència és sensiblement a l’alça, i es detecta una pobresa emergent de persones sense habitatge i en situació d’atur.

Espanya

La votació de CiU i PNB van evitar el final immediat de legislatura, al Govern central
El ministre de Treball, Valeriano Gómez, va témer fins l’últim moment que es perdés la votació   parlamentària sobre la reforma de la negociació col·lectiva.

L’economia
Els indicadors publicats mostren un empitjorament de l’economia espanyola:
En electricitat la demanda se’n ressent.
Baixen les energies renovables.
El gas ha disminuït el consum en les centrals combinades i en les calefaccions particulars.
Disminueix el trànsit i la venda de vehicles.
I finalment el consum de ciment va registrar el pitjor mes de maig dels darrers 23 anys.

Món

Grècia
La cimera europea reunida a Brussel·les va reiterar l’exigència a Atenes, al govern i a l’oposició, que aprovi les reformes i retallades precises per desbloquejar els dotze mil milions congelats, sense que s’esvaeixin els dubtes existents.
Les borses baixen, l’Ibex cau un 2,8% i la prima sobre el deute torna a créixer.

Afganistan
El president des Estats Units ha ordenat una reducció gradual de les tropes, encara que prossegueix l’intent de debilitar els talibans, derrotar a Al-Qaida i aplanar el camí cap a unes negociacions.
França anuncia també una retirada progressiva i Espanya en començarà a retirar l’any 2012.

Líbia
En una operació que havia de durar dies, no setmanes, però Muammar al-Gaddafi continua al poder.
La Xina ha reconegut finalment el Consell Nacional de Transició libi.
L’OTAN prossegueix en la lluita amb els atacs amb avions  i amb l’enviament d’avions no tripulats.

Síria
L’exèrcit sirià va desplegar les seves forces amb carros de combat i blindats a la frontera amb Turquia, per forçar a centenars de civils sirians a buscar-hi refugi davant del desplegament de les tropes d’Al-Assad.
Les autoritats turques preveuen un èxode de 300.000 refugiats.

Navegant per la Gola del Ter

Comentaris