Noticies

16

Catalunya afronta el major repte
El 10 de juliol de 2010 quedarà com una fita històrica.
EI Tribunal Constitucional, que havia demostrat, amb quatre anys d’espera, ser el més lent del món, havia anunciat el lliurament de la sentència completa de l’Estatut per al 12 de juliol. No obstant això, va fer-ho el dia 9, abans de la manifestació, com si tingués especial interès en què els ciutadans, el dia 10, protestessin amb ple coneixement de causa.

 

El mateix dia 9, a la tarda, ja eren més de 1.400 les associacions que havien volgut figurar com adherides a la manifestació de rebuig. El president de la Generalitat, José Montilla, va afirmà que la sentència és “una ofensa a la dignitat de Catalunya”, tant pel contingut com pel fet que un tribunal tombi una llei aprovada en referèndum pels ciutadans. “Un tribunal desacreditat(…) ha dictat una sentència que no resol res, sinó que crearà molts problemes”.EI líder de Convergència i Unió, Artur Mas, qualificà d’”ignorància o aparent mala fe” dels membres del tribunal i va senyalar a PP i PSOE com a dipositaris del copyright de la sentència. Els 27 articles reinterpretats pel tribunal són “anul·lacions encobertes” defensades ja d’entrada per l’advocat de l’Estat, segons criteris del Govern. Ens nega la condició de nació, no es reconeixen els drets històrics, la llengua pròpia no és preferent, l’esforç fiscal no serà tingut en compte en el repartiment de recursos , no hi haurà òrgan judicial català i qualsevol reglament d’àmbit estatal afectaria les competències de la Generalitat.

 

Manifestació 10JLa manifestació del 10 de juliol de 2010
La manifestació del dissabte 10 de Juliol va ser la més transcendent; en ella va participar-hi el nombre més gran de persones de totes les anteriors.
No cal concretar xifres: cinquanta-sis mil segons LYNCE, (que va rectificar a 62.OOO!), un milió segons la policia municipal, un milió i mig segons els organitzadors, o una “Castellana i mitja” com es va publicar. Xifres que es presten molt fàcilment a què se’n facin segones i terceres lectures per cada partit. Aquesta vegada però, serà més difícil, per la quantitat, que va desbordar qualsevol previsió, i per la qualitat.

Amb un anhel d’independència, no unànime, però sí clarament hegemònic. Una majoria
del poble català no pot acceptar sentències polítiques per sobre de la seva voluntat democràticament expressada i amb tots els requisits requerits. L’ordenament jurídic no pot estar tan allunyat de la voluntat popular, amb una interpretació tan restrictiva de la Constitució que la deslegitima, i fa un pas enrere en la transició.

El president José Montilla es va felicitar per l’èxit de la manifestació i va considerar que tothom, “començant pel PP”, ha de tenir molt present la gran marxa “unitària, cívica i democràtica” en contra de la sentència del Tribunal Constitucional. I Artur Mas va mostrar el seu vessant més sobiranista i va afirmar que la massiva manifestació suposa un canvi en la història d’aquest país, “perquè ha arribat l’hora que Catalunya esculli el seu futur”, manté que l’encaix constitucional “està tocant a la seva fi” i “Catalunya ha de fer una aposta clara pel seu dret a decidir”.
Mariano Rajoy i l’expresident José María Aznar han celebrat que la sentència del TC sobre l’Estatut “hagi deixat clar” que a Espanya “hi ha una única nació” i que hi ha “un únic subjecte de sobirania” que són “tots els espanyols”. Aznar ha dit que cal “felicitar el PP per l’exercici de responsabilitat i per haver alertat sobre la inconstitucionalitat” de l’Estatut. I Rajoy ha culpat, sense citar-lo, a Zapatero de la manifestació, i s’ha ofert per liderar el projecte “d’unitat” dels espanyols.

Xavi i PuyolEspanya, campiona mundial de futbol
Espanya ha guanyat el Mundial de Futbol, i és la noticia que ha tret molt de protagonisme a la gran manifestació per la retallada de l’Estatut. La celebració popular de la victòria dels de
la Roja a Sudàfrica fou general arreu de l’Estat, Catalunya inclosa.
L’anomenada
selecció absoluta va conquerir la copa jugant a futbol amb consciència d’equip i amb una extraordinària exhibició de bon fer, fins i tot quan foren provocats i agredits. El primer de la seva història.

Aquests esportistes de diferents clubs que solen estar a mata i degolla, com el Barça i el Madrid, van donar una lliçó magistral de convivència i eficàcia. Es va imposar el joc que caracteritza el Barcelona, substituint la
fúria pròpia de la selecció espanyola.
Al marge d’eufòries patriòtiques d’un o altre sentit o de banderes i de consignes, els campions del món han demostrat que les coses surten bé pel ferm propòsit de fer-ho bé tots plegats, la voluntat d’entendre’s oblidant diferències i amb la certesa de ser uns magnífics professionals.
En Xavi Hernández, el jugador de Terrassa, sobre qui ha pivotat aquest equip i es sent orgullós de jugar en la selecció espanyola, va fer que la senyera fes una volta d’honor a l’estadi davant de milers d’aficionats i de milions de teleespectadors d’arreu del món.
Llàstima que molts polítics, i mitjans de comunicació, siguin tan refractaris a acceptar que una selecció catalana pugui competir en igualtat de condicions.

Premi ValviLa Fundació Valvi reconeix la tasca portada a terme per Joan Surroca, Marius Zucchitello i Ignasi Batet
Joaquim Vidal, màxim representant de la Fundació Valvi, va presidir l’acte d’entrega del premis atorgats com a reconeixement de la valuosa tasca que porten a terme els homenatjats:
Joan Surroca, amb el premi que porta el nom Salvador Sunyer i Aimeric, com a educador, museòleg, activista social, per la seva constant predisposició de servei a la comunitat i la seva reflexió i crítica contra la passivitat i la indolència social.
Marius Zucchitelo, arqueòleg, historiador i arxiver, va rebre el premi Joan Saqués, per la seva tasca de preservació i estudi del patrimoni de Tossa, i
Ignasi Batet, com a president d’IAEDEN (Institució Alt Empordanesa d’Estudis Naturals), entitat que celebra el seu trentè aniversari i ha aconseguit la protecció legal dels aiguamolls , l’Albera i el Cap de Creus.

J.M. RufíInauguració d’un nou tanatori a Torroella de Montgrí
El Grup Mémora ha inaugurat un nou tanatori a Torroella de Montgrí. T
é dues sales de vetlla i una de comiat, i oferirà a la nostra vila i als pobles propers una àmplia gamma de serveis, cerimònies civils, assistència psicològica, fèretres i urnes biodegradables, serveis musicals, entre d’altres.

Xavier Poch, un dels responsables de Funerària Poch i del grup Mémora, explicava que s’ha adaptat un espai al cementiri, anomenat el Jardí del Repòs, una piràmide d’acer, d’uns 3 metres cúbics, en la qual s’hi poden dipositar les cendres dels difunts.
El cementiri ha estat també objecte d’altres modificacions, entre les quals la de tapar tots els nínxols encara que estiguin buits. L’alcalde Josep M. Rufí va explicar que el motiu era evitar que hi entrés brossa quan fa tramuntana, a més d’aconseguir un aspecte molt millorat i més net.

Cor Anselm ViolaPOLIFONIA. Música europea del renaixement
El Cor Anselm Viola, sota la direcció de Ramon Manent, i el Gibbons Consort de Violes de Gamba varen interpretar a l’església de Sant Genís de Torroella el concert
Polifonia. Música europea del Renaixement.
El programa incloïa una selecció de peces del segle XVI:
Un dolç cant em desperta – Pregària a taula – Ut-re-mi-fa-sol-la – Dindirindin – Ay, triste que vengo – Pavan – Bella de vos som amorós – Ay, linda amiga – La brava – Cançó de beure – Amor que tens ma vida– Browning – La, la, la, je ne l’ose dir –i Tourdion.

Cançons profanes, d’amor, de joia, de festa i de gresca, d’arrel trobadoresca que, lliurant-se del llatí, incorporaren les llengües populars, autòctones.
A la finalització del concert foren aplaudides pel públic assistent, correspost amb tres bisos.

Comunitat d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter
S’ha constituït la Comunitat d’Usuaris d’Aigües dels Aqüífers del Baix Ter, que va fer la seva primera reunió a Torroella de Montgrí. En va sortir l’encàrrec de la redacció del projecte d’estatuts i del reglament corresponent, així com la relació d’usuaris i el cabal a utilitzar.
S’espera que hi siguin representats 39 ajuntaments.

Poesia completaPresentació del llibre de Maria Àngels Anglada Poesia completa
A Can Quintana Museu de la Mediterrània tingué lloc la presentació del llibre
Poesia completa, de Maria Àngels Anglada, que anà a càrrec de M. Teresa Calabús (Llibreria El Cucut), Joan Margall (Ajuntament de Torroella de Montgrí), Gemma de Luna (Xibeques del Cau), Miquel Bofill (filòleg i senador) i Gemma Garcia (Edicions Vitel·la).
Josep Tero i Carme CallolCada un d’ells va destacar un aspecte de la seva obra. Cultivà la crítica literària, especialment de l’obra dels poetes catalans i italians; la novel·la (
Les Closes, El Violí d’Auchwitz , Quaderns d’Aram…); la poesia, així com els mites grecs, adreçats als lectors joves.
Et deixaré la veu.
La presentació fou seguida per un concert a càrrec de Josep Tero, guitarra i veu, que musicà els poemes de M. Àngels, amb la veu de Carme Calloll.

NITS D’ESTIU: els divendres al jardí de Can Quintana Museu de la Mediterrània

Pilarín-Els records de la filla d’una víctima dels nazis obren les Nits d’Estiu de Torroella
Al pati de Can Quintana Museu de la Mediterrània, la projecció del documental
Pilarín, memòries d’un exili, va inaugurar les Nits d’Estiu.

Al final de la Guerra Civil, Joan Cabratosa, la seva esposa i la seva filla es van haver d’exiliar a França. Amb totes les penalitats que l’exili va representar, varen poder arribar finalment a París, on el pare, capità de l’exèrcit republicà, va ser detingut per les forces nazis i deportat a Mauthausen-Gusen, un grup de camps de concentració situats a l’entorn de la petita localitat de Mauthausen a Àustria.
Jordi Bellapart ha fet un crònica del què va suposar per a milers de catalans, a partir de la història del pare de la Pilarín, que ella mateixa amb l’ajuda de la seva mare, va recollir en una llibreta, per preservar de l’oblit la historia i el record del seu pare i de totes les víctimes del nazisme. Fets succeïts en un camp de concentració conegut com el dels espanyols, alliberat el gener de 1945 per la 11a Divisió cuirassada dels EUA, però Joan Cabratosa, havia mort feia ja molt de temps.

Marc Romera i Josep Miquel Servià-Poesia als parcs
El cicle de Nits d’Estiu va continuar el divendres següent amb un recital de poesia a càrrec de Marc Romera i Josep Miquel Servià. Llàstima que una vetllada tan agradable fos “víctima” de la nostra tramuntana.
La Poesia als parcs uneix al paisatge, els poemes. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Institut de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramón Llull, es porta a terme d’abril a novembre del 2010, en dotze parcs, deu de catalans, entre els quals s’ha integrat aquest any el del Montgrí, Medes i el Baix Ter, i dos d’italians, un de Sardenya i l’altre de Ligúria, ambdós amb àmplia relació amb la nostra llengua.

Zorba, el grecProjecció de Zorba, el grec
És una pel·lícula de l’any 1964 basada en la novel·la de Nikos Kazantzakis, que va guanyar tres Oscars, a la millor actriu de repartiment, a la millor direcció artística i a la millor fotografia. Fou candidata a uns altres quatre, a la millor pel·lícula, al millor director, al millor actor principal, Anthony Quinn, i al millor guió adaptat.

Francesc Soler – El realisme de l’art
Per conèixer i gaudir de l’autenticitat de l’obra pictòrica de Francesc Soler i Baguer, no calia res més que visitar les dues exposicions, una de pintura, a la Capella de Sant Antoni, i l’altra de dibuix, retrat femení, a la Biblioteca Municipal Pere Blasi.
Francecs SolerObra F. Soler a Biblioteca Pere BlasiNascut a Begur l’any 1931 i resident a Torroella de Montgrí des dels nou anys, va demostrar ja de ben petit la seva capacitat artística en el dibuix, així com, per l’ofici de ferrer del seu pare, en la producció d’escultures.
Salvador Dabau va ser el seu primer mestre, i l’orientació posterior de Josep Maria Mascort i, sobretot, del pintor Joan Orihuel, causaren el major impacte en la seva formació. Retrats, imatgeria religiosa, murals, marines, la miniatura, el bodegó o el paisatge urbà són les temàtiques que més ha tractat. Amb una clara ascendència al realisme al vertader art.

Activistes antitransgènicsUn grup d’ecologistes aixafa un camp de blat de moro a Torroella de Montgrí
Un grup d’uns cinquanta activistes antitransgènics van aixafar aquest dilluns de matinada un camp de blat de moro de Torroella de Montgrí, prop del mas Pinell, segons va anunciar el mateix grup a través d’una pàgina d’Internet.

Van fer la destrossa pensant-se que era un experiment de transgènics.
L’acció, però, va ser un error, perquè al camp no s’hi estava desenvolupant cap experiment. El cas està ara en mans dels Mossos que dubten que l’atac el fes algun grup francès i no descarten que fossin associacions mixtes o del país.
Els sindicats de pagesos lamenten els fets i demanen un debat “seriós” sobre els transgènics.

La UE donarà llibertat als estats per autoritzar o prohibir els transgènics. Les autoritzacions es basaran en criteris científics.

Joan LaportaJoan Laporta i Solidaritat Catalana
Joan Laporta que venia anunciant les seves intencions d’entrar en política al deixar la presidència del Barça , juntament amb Alfons López Tena i Uriel Bertran, invoquen l’esperit de Solidaritat Catalana. I proposen a tots els partits que volen un estat propi, una gran coalició, com la de Macià i Cambó l’any 1907.
L’objectiu és proclamar la independència de Catalunya i després sotmetre-la a referèndum.
Han creat una web per impulsar el projecte i amb comissions locals, per llançar el projecte des de baix, com s’ha fet amb les consultes populars que s’estan portant a terme.
Fan una crida a tots els partits polítics, però especialment als seus militants.

Una especial unitat dels partits catalans, la frase de Zapatero i el rei a Santiago de Compostel·la -La unitat
Per materialitzar una unitat política del Tripartit i Convergència es va presentar al Congrés una resolució del Parlament català en la qual es significava el preàmbul del Estatut.
No obstant això, la referència que cada partit en feia, desdibuixava un xic la defensa d’aquesta unitat de criteri.
El text del PSOE-PSC reconeix l’encaix constitucional de l’Estatut, el de CiU constata la “irresponsabilitat” del TC i exigeix “defensar íntegrament” i “desplegar en plenitud l’Estatut”. Al seu torn, el d’ERC planteja un “nou horitzó basat en el dret a decidir” i ICV urgeix a “restablir el pacte subscrit recuperant tot l’Estatut aprovat” a través de “solucions polítiques, normatives i constitucionals”.

Zapatero- -“Podríem tancar la boca…”
El president Zapatero va dir al Congrés: “Podríem tapar la boca als ciutadans de Catalunya que pensin que són una nació, però en democràcia això no es pot fer. El que cal és limitar jurídicament l’abast d’aquest sentiment”. Bé, però “la unitat d’Espanya és indissoluble” i que no es pot anar enllà. Què es pot negociar?

Els reis i Santiago-“Santiago, patrón de España
El rei Joan Carles I, que firma com a rei la sentència del TC, a Santiago de Compostel·la, en la diada de sant Jaume, va defensar una Espanya unida i el pacte constitucional després del terrabastall que ha provocat la sentència de l’Estatut.
I va invocar totes les ajudes, fins i tot les divines, concretament les de l’apòstol sant Jaume, per mantenir aquesta unitat, coincidint amb l’ofrena per l’Any Jubileu (l’any en què sant Jaume cau en diumenge).
Una mostra més que des d’Espanya es veu amb intranquil·litat l’auge sobiranista generat per la resolució del Tribunal Constitucional.

Espanya seguirà sense reconèixer la independència de Kosova
El Govern espanyol aposta per una solució dialogada entre les parts i la vicepresidenta De la Vega remarca que “és irreal“ comparar Espanya amb els Balcans, perquè “Kosova va patir el conflicte bèl·lic més cruent des de la II Guerra Mundial”.

El president Montilla ha manifestat que
no es poden establir paral·lelismes entre els dos territoris, perquè són realitats diferents i va destacar que la situació a l’Estat espanyol no té res a veure amb la guerra als Balcans.

Mercat i menjars del mónMercat i menjars del món
Al passeig de l’Església s’ha fet, els dies 24 i 25 de juliol, un mercat ja tradicional en què es poden degustar les especialitats gastronòmiques d’arreu del mon. I especialment del països originaris de molts dels nous torroellencs, que aporten aquells sabors diferents, propis dels seus costums culinaris.

Cantates de Bach30è Festival de músiques de Torroella de Montgrí
El Festival Internacional de Músiques de Torroella es va iniciar l’any 1980. Han transcorregut 30 anys i ha tingut lloc l’obertura del 30è festival de músiques, que ha mantingut sempre la música clàssica com a eix central de la seva programació.
Torroella de Montgrí ha estat sempre terra de músics, des de l’edat mitjana quan era vila reial, amb els ministrils que acompanyaven al rei Joan, la fundació d’una important Capella de Música al servei del culte i els músics locals que varen nodrir la creació de nombroses corals i cobles.

In Furire -Vivaldi-Cantates de Bach
Les tres cantates de Bach més conegudes varen obrir el festival a l’església de Sant Genís, i van posar en marxa el
Projecte Bach 2010-2021, de l’Orquestra Històrica del Festival Acadèmia 1750, que consisteix en la interpretació de totes les cantates religioses composades per Bach.

La interpretació de les tres cantates, amb Raquel Andueza, soprano, Marta Infante, mezzosoprano, Lluís Vilamajó, tenor, Piau Bordas, baix i l’orquestra Acadèmia 1750, amb Ferran James, concertino, fou esplèndida i el projecte meravellós.

In Furore – Vivaldi
In furore iustissimae irae
és un dels motets més coneguts del compositor italià i el furor és un dels components essencials de la música de Vivaldi, que la impregna de forma intensa i apassionada.
Sota la direcció d’Octavio Dantone, l’Accademia Bizzantina, amb Sandrina Pau, soprano, Stefano Montanari, violí i el mateix Dantone al clavicèmbal i l’orgue, varen interpretar
Laudate pueri Dominum/Simfonia en si menor/Al Santo Sepolcro/Concert per a violí/Per la solennità di San Lorenzo i el Concert per a violí i orgue.

La interpretació, magnífica, fent palès el fet que Octavio Dantone i l’Accademia Bizantina estan qualificats com un dels conjunts històrics més destacats d’Itàlia i de la música antiga europea del moment.

La música a la cort -Un proper concert a destacar
En uns moments en què la política centra tota la tensió informativa, és de destacar la programació del concert del proper dia 6 d’agost, perquè està realment molt lligat a la cultura, a Catalunya i a Torroella de Montgrí:
la música a la cort de la corona d’Aragó en temps de Joan I i Martí l’Humà.

El dramaturg Joan Solana i el conjunt català de música medieval Tasto Solo ens conviden a viatjar a un passat, dins dels regnats de Joan I –el seu interès per la poesia i la música l’han situat en un lloc destacat i morí d’un accident de caça (?) prop de Foixà-, i de Martí l’Humà, que morí l’any 1410. El seu fill Martí el Jove havia ja mort i no havia sobreviscut cap dels seus fills legítims, i Frederic de Luna, el seu nét il·legítim, no havia estat reconegut.
Aquest viatge ens trasllada al dia de Sant Joan de l’any 1412, en què la reina Margarita de Prades, vídua de Martí I, va tenir coneixement del resultat del compromís de Casp, un conjunt de crisis, lluites i violències. Esperonats pel papa Benet XIII, els compromissaris van elegir Ferran d’Antequera, i en sortiren perdedors Jaume d’Urgell i Alfons de Gandia. Així s’acabava el regnat dels comtes-reis de la Casa de Barcelona i començava el de la dinastia castellana dels Trastàmara.

La doble representació té com a personatges Margarita de Prades, Frederic de Luna i Bernat. El conjunt Tasto Solo està dirigit per Guillermo Pèrez,
organettista dedicat al estudi dels diferents repertoris musicals dels segles XIV i XV.

Aquest concert és una producció del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, i està dedicat a la memòria d’Ernest Lluch.

A L’ESTARTIT

Beatles WeekendBeatles Weekend
Un esdeveniment que ha estat qualificat per la premsa com “
El millor Beatles Weekend”.

L’Estartit va ser l’escenari de la cinquena edició d’aquest cap de setmana dedicat als Beatles, en l’any en què es commemora el cinquanta aniversari del conjunt, amb la voluntat de convertir-se en «un autèntic festival
beatle de la Mediterrània», segons el seu coordinador, Ramon Moreno.

L’exposició, al Consell Municipal, de Beatles, out Music, mostra material, objectes, roba, paper… de la col·lecció personal de Josep Maria Francino i la col·lecció de revistes Beatles Garden de Ramon Moreno. En l’acte de la seva inauguració es va presentar també el número especial de juliol de la revista Enderrock, dedicat al grup, amb motiu del seu 50è aniversari.

Concert a la platja: LA SELVA BIG BAND – BEATLES TRIBUTE- La seva música en directa: EL SUBMARÍ POP – BEATLES EN CATALÀ – ABBEY ROAD.

Concert a Mariscal: BEATLES JAM SESSION

1r concert a l’església de Santa Anna: BEATLES 50, pel TRIO XAVIER LLOSA & LA CORAL VERGELITANA, sota la direcció de Ramon Juanmiquel

– 2n concert a l’església de Santa Anna:BEATLES AMB CORDES, PER SEMPRE, a càrrec de l’ORQUESTRA DE CAMBRA DE L’EMPORDÀ, sota la direcció de Carles Coll.

-Projeccions sobre els Beatles: a la sala d’exposicions del Consell es varen poder veure pel·lícules i documentals, concerts, entrevistes…. dels Beatles.

Nits a la plaça de l’Església

Esbart Rocasagna-Danses tradicionals amb l’Esbart Rocasagna

-Danses tradicionals amb l’Esbart Montgrí

-Sardanes amb la cobla Foment del Montgrí

Animació infantil amb el Botxí Vermell
Lloc: davant de l’Oficina de Turisme

Cantada d’havaneres amb el grup Terra Endins
Lloc: a la platja de la Llevantina

Cine al carrer
Davant de l’oficina de Turisme:
Alicia en el país de las maravillas

Mullat per L'Esclarosi múltipleMulla’t per l’esclerosi múltiple
Amb una participació de més de 600 piscines, clubs de vela i platges catalanes, es va fer la 17a campanya a Catalunya.

I a l’Estartit, a la plaça del Port, tingué lloc una festa d’animació i de tallers d’aigua, a càrrec de
S3 de Riure.

Processó marineraLa festa de la Mare de Déu del Carme
La festa va començar a ser celebrada pels mariners catalans al segle XVIII. Una llegenda explica com l’escapulari del Carme va salvar un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà. Fou l’almirall Antoni Barceló Pont de la Terra qui va popularitzar la devoció per la Mare de Déu del Carme o
Stella Maris.

Són nombroses les localitats marineres que li celebren festes i processons que comencen a terra ferma i es converteixen en marítimes, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme col·locada en un vaixell engalanat i acompanyat per una comitiva formada per tot tipus d’embarcacions.
Així a l’Estartit, la festa va començar al matí amb un ofici solemne, amb la cobla Foment del Montgrí; sardanes al migdia a la plaça de l’Església, i a la tarda la processó marinera que treu la Verge del Carme de l’església de l’Estartit i l’acompanya pels carrers del poble fins al port, on s’inicia el recorregut marítim amb un estol de barques i vaixells que porten els participants a vorejar les illes Medes i retornar al port.

Sardanes a la plaçaFesta Major de Santa Anna, la més festiva
El dilluns es va començar amb una cercavila popular pels carrers de l’Estartit, seguida per l’ofici solemne, amb la cobla Foment del Montgrí i l
es tradicionals ballades de sardanes, a les dotze del migdia i a les vuit i mitja del vespre, a la plaça de l’Església i amb la mateixa cobla.

Les activitats varen continuar a la tarda amb un taller de circ a càrrec de la companyia de pallassos S3 De riure. Va posar el punt final a la diada el ball de festa a càrrec del grup Empordà Fusió.
Completà la festa de Santa Anna la 33a cantada d’havaneres a càrrec dels grups Port Bo i L’Empordanet a la plaça de la Llevantina.
Durant tota la festa, a la plaça de l’Església i al passeig Marítim, si va fer un mercat d’artesania.

 

 

rítim, si va fer un mercat d’artesania.

 

Comentaris