Revista Emporion

Un món sense “tele”

5

Som al 2015 i volem explicar què és un ordinador a una persona que va viure l’any 1915. Us ho imagineu? No és gens fàcil. S’hi ha atrevit en Martí Pujol, alumne de segon d’ESO del nostre Institut de Torroella, en una carta deliciosa que avui publica EMPORION adreçada al mestre Blasi.

I ho ha fet així: “és com si tingués una tele enganxada a una màquina d’escriure i a la pantalla pogués llegir la informació que volgués, triant-la amb les tecles“.
El senyor Blasi, amic de saber sempre coses noves, i home metòdic, segurament hauria dividit el paràgraf en tres frases curtes, per entendre-s’hi bé. A veure:
“tenir una tele enganxada a una màquina d’escriure”
“llegir informació a la pantalla”
“triar la informació amb les tecles”.

Començant per la darrera frase, la de les tecles, el mestre Blasi ja ho entendria una mica, ja; pensaria que segurament es tracta d’una qüestió relacionada amb la música: tecles d’un piano, d’un acordió… Cert que no veuria gaire clar per què es parlava de triar informació per comptes de triar notes musicals, però de moment no s’hi voldria capficar més.

Passaria, doncs, a analitzar la segona frase.
“Tornem-hi amb la informació!”, deuria pensar. Ara “llegir informació en una pantalla“. Una pantalla de què? La pantalla d’un llum? La que es posa per veure cinema? A l’any 1915 ja es parla de projeccions cinematogràfiques i les imatges es veuen a sobre d’una pantalla. Els germans Lumière, el “viatge a la lluna” de Meliès… Veure imatges, d’acord, però llegir informació? El mestre també decidiria no capficar-s’hi més.

Estudiaria ara amb deteniment la primera frase.
Jo no sé com estaven l’any 1915 a Torroella en qüestió de màquines d’escriure, suposo que no n’hi havia ni una, encara que potser Pere Blasi tenia idea dels intents que s’estaven fent en alguns països avançats per aconseguir models que funcionessin satisfactòriament i que es poguessin comercialitzar.

Per reblar aquesta suposició, he acudit a assessorar-me a wikipèdia. Remington va començar la producció de la seva primera màquina d’escriure l’1 de maig de 1873 a Ilion (Nova York). El primer model estava muntat sobre una màquina de cosir, i tenia dos defectes importants: l’escriptura es realitzava solament amb majúscules i l’escrivent no veia el que escrivia. A més, la grandària era desmesurada i molesta, i el cost molt elevat, i per això mai no va arribar a ser llançada al mercat. Fins al 1920 la màquina d’escriure no va aconseguir un disseny més o menys estàndard.

Decididament, seria molt estrany que l’any 1915 hi hagués a Torroella una sola màquina d’escriure, de grandària desmesurada i molesta, però potser sí que el senyor Blasi tenia alguna idea de com podien ser.

Ho tornaria a llegir: “una tele enganxada a una màquina d’escriure”.
Ara pla!, mira que una màquina d’escriure ja és un estri ben estrambòtic, però… què més s’empatolla en Martí? Què deu ser aquesta cosa que diu que se li enganxa i que ell anomena tele? Una tela?, una roba?, un drap?… una pintura?

Amics, un noi del segle XXI pot entendre que fa cent anys no hi hagués internet ni xarxes socials, ni mòbils, comprèn que no hi hagués ordinadors, però home, és impossible que el mestre Blasi no sabés què era una tele.

—– És que en aquell temps no hi havia tele.

—– Un món sense tele?… Impossible!

Comentaris