Narcís Coll i Frigola, promotor econòmic, social i cultural

203

Tothom sap que en Narcís Coll, destacat torroellenc de l’Estartit, de 82 anys, és un home molt actiu i polifacètic. Té i ha tingut des de sempre tanta empenta i ha abastat tants àmbits, que la majoria dels que el coneixem no sabríem com definir-lo, i molts ho faríem de forma parcial, a partir d’alguna de les seves tan diverses activitats. Avui intentarem conèixer-lo millor.

Parla’m de la teva família, de la teva joventut
El pare, Narcís Coll Pou, procedia del mas Pou de Llavià i la mare, Josepa Frigola, era filla d’uns masovers de la Peixera. Un cop casats, van anar de masovers d’un mas d’Ullastret, d’unes 90 vessanes, propietat del metge de Torroella doctor Molinas. El pare va ser mobilitzat quan esclatà la guerra civil, el mas va ser confiscat pel comitè i la mare només podia donar algunes provisions al metge, no estava en condicions de fer gaire més. Acabada la guerra hi va haver alguna desavinença entre amo i masover pels tres anys perduts, el pare continuà de masover, però comprà un mas a Serra i es disposà a posar-hi una vaqueria. Per poder-ho finançar va vendre bona part de la terra, es quedà la casa -amb unes set vessanes- i un camp de trenta vessanes. Tenia dos fills, la meva germana, nascuda el 1933, que actualment té un hotel a Lloret, i jo que sóc del 1936. Quan vàrem tenir l’edat, van portar la meva germana a estudiar a les Carmelites i a mi als Maristes. Un moment delicat, recordo la meva mare preguntant d’on trauríem els diners. El pare va dir que els diners ja sortirien, el que calia era estalviar i ser honrats. Ell era molt expert en cavalls, comprava pollins, els criava, els aregava… Saps què vol dir que els aregava?

Sí, que els ensinistrava, que els domesticava…
Això. I també comprava vedelles, que esdevenien vaques, i les venia, feia una rotació.

I tu vares poder anar als Maristes
Exactament. Després vaig tornar a casa. Era valent, m’atreien les feines que reclamaven força, admirava un mosso del teu germà que feia lluita lliure…

El recordo bé, en Paco, era molt forçut; però aquest no era pas el teu camí…
No, jo n’era un fan i prou. El doctor Molinas es pensava que jo li portaria el mas, però a casa hi havia molta feina, teníem dos o tres mossos, un pastor que venia amb la transhumància… Vaig anar un any a una granja agrícola de Caldes de Montbui, però jo era inquiet, llegia el diari, estava al corrent, i vaig anar a fer dos cursos a Madrid (un sobre fertilitzants, un altre sobre bestiar vacum) enviat per la Cambra Agrària. N’hi havia un de cada província. Vaig coincidir amb gent de tota Espanya, alguns eren grans terratinents, i allà em vaig adonar de la importància de la formació. En tornar em vaig apuntar a un curs de topografia per correspondència. Jo tenia uns 18 anys, per aquell temps vaig començar de festejar amb la Carme Ferrer, la meva dona.

I això va canviar la teva vida en molts aspectes
Sí, es va donar el cas que el seu pare estava en tractes amb en Juanito Dalmàs de l’Estartit, que tenia una casa i un terreny on li proposava construir, a mitges, un hotel de 9 habitacions, que es podria subhastar al cap de cinc anys. Jo vaig aconsellar que es reservés terreny per poder ampliar amb 4 habitacions més, i així es va fer. La Carme i la seva germana es van preparar per treballar a l’hotel, ella estudiava anglès i l’altra francès. Jo, mentrestant, vaig arribar a l’edat de fer el servei militar. Em va tocar Àfrica, la instrucció a Tetuán, el destí a Ceuta. Em vaig apuntar a automobilisme, m’atreia, jo tenia una moto Montesa… i vaig entrar al “Grupo de autos de la Comandancia General”. A les tardes em vaig posar a estudiar amb un professor de matemàtiques, començant pel més elemental, i l’anglès amb una dama de Gibraltar de 85 anys. Vaig voler plegar en veure que, tot i estudiar molt, no entenia l’anglès de la ràdio, però ella em va fer continuar, va dir que era el seu millor alumne…

Fins que vares tornar i us vàreu casar
Efectivament. En tornar, vaig fer de cambrer al nostre “Hostal Les Medes”, i ens vàrem casar el 9 d’abril de 1960. Vàrem fer un viatge de nuvis de 41 dies, sempre en tren, vaig comprar un bitllet quilomètric, vàrem córrer per tot Espanya i Mallorca, sempre vivint en hotel i ens desplaçàvem amb una vespa de lloguer. Vàrem aprendre molt. En tornar, a l’hotel, em venia de nou haver d’estar tot el dia dret sobre el mosaic. Però tenia molta iniciativa, em prestava a fer tot el que convingués, deia “ja ho faré jo”, fos el que fos. Un dia en Juanito Dalmàs em va dir: “Ho vols fer tot? On vols arribar?” i vaig contestar: “A parlar set idiomes i tenir una cadena d’hotels”.

Eren temps de molts canvis, calia actuar amb audàcia
Sí, sortien oportunitats, calia estar atent. En Dalmàs ens va proposar que ell podria fer una residència al seu terreny i que li compréssim la seva part de l’hotel, i així va ser. A l’estiu no es parava de treballar. Però jo no havia deixat la terra, i així un any al setembre ajudava amb el blat de moro, a l’octubre vaig convèncer el pare de convertir les pallisses en granges, que ens portaria una família, l’home els porcs, la dona les gallines, la noia els pollastres. I devia ser pels anys 1963 o 1964 que una persona em va proposar un negoci, portar turistes a les Medes, jo hi posaria el 50% dels diners, no calia que fes res. Vaig proposar que la barca fos de 55 places, per poder-hi encabir els passatgers d’un autocar. Vam tenir diversos problemes i passats dos estius vaig fer una proposta, que s’ho quedés ell o jo, i -amb sorpresa meva- va triar que m’ho quedés jo. Però els números no sortien, es feien pocs viatges, fins que vaig proposar als tripulants que ens partíssim els beneficis, com a la pesca, i el nombre de sortides es va multiplicar. Em vaig treure el títol de patró… I vaig acabar tenint una flota de 6 vaixells amb fons de vidre.

El teu dinamisme no s’ha aturat mai, ho podríem resumir en diverses facetes? Comencem per l’empresarial
En l’àmbit agrícola, he anat adoptant els cultius d’acord amb l’evolució del territori, com ha estat el cas de les pomeres. Ja t’he parlat de les granges de porcs, de gallines i de pollastres. El que em va requerir molta dedicació va ser una granja de visons, que vaig engegar a suggeriment d’un presentador de TVE relacionat amb una revista de pelleters de Madrid, que va parlar-me de participar en el negoci, conjuntament amb un meu cosí que hi va venir a treballar. Vaig aprendre molt, a Galícia, a Dinamarca, com es criaven, com es venien en subhasta, com es classificaven les pells… Vàrem arribar a tenir unes 1.500-2.000 femelles i veníem entre 7.000 i 10.000 visons l’any. El negoci va durar uns 35 anys, però vam plegar quan el negoci de les pells va començar a anar de baixa.

En l’aspecte turístic, m’hauria agradat deixar per als meus tres fills, un noi i dues noies, activitats en tres línies no competitives: hotel, càmping i apartaments. Serien llargues d’explicar les compres, vendes o lloguers que he fet en el sector. Podria destacar el pas per La Bisbal amb l’hotel “Bisbal Park”, per fer un negoci menys estacional, el lloguer de l’”Hostal Oasis”, el pas per l’”Hotel Univers”, i finalment, el càmping “Medes” i l’hotel “Medes II”. A Barcelona, per la meva amistat amb l’excapellà Gaspar Espuña, vaig participar en la creació del CETT, “Centre d’Estudis Tècnics de Turisme”, primer situat al carrer Canuda i després traslladat a la zona de la Vall d’Hebron, en un projecte comú amb un hotel,  promogut pel propi Espuña, l’hotel “Alimara”. Les alimares eren focs que s’encenien al Pirineu per comunicar-se, en parla Verdaguer al poema èpic “Canigó”.

També has deixat empremta en el camp social
He participat en activitats on podia aportar experiència o coneixements. Per exemple, quan vaig ser elegit president de la “Comunitat Turística de la Costa Brava”, gairebé per unanimitat (121 vots de 123), per a la promoció d’aquest territori. També vaig ser alcalde de barri de l’Estartit per un temps molt limitat, onze mesos, i actualment sóc Jutge de Pau a Torroella. Ho he estat amb els darrers cinc alcaldes, i el càrrec em permet mantenir contacte sovintejat amb Torroella i la seva gent.

I en el camp de la cultura?
No goso qualificar-me en aquest aspecte,  tenim gent molt destacada a la vila. Tinc una biblioteca amb força volums, he participat en xerrades, com ara les prematrimonials i de caire religiós, com els cursets de cristiandat. Vaig ser soci fundador de l’Associació d’Amics de l’Estartit i vaig participar en la creació de l’”Associació de Teatre Medes Montgrí” i del grup d’aficionats “Penjats pel Teatre”, sempre en renovació, ja som a la catorzena temporada.

És hora d’acomiadar-nos. Abans, en Narcís em lliura i em dedica un llibre de poesies que acaba de publicar: “Una vida de poesia”, i encara una “Auca de Torroella” amb textos seus… Aquest home no para i és a tot arreu; com a mostra: va ser el primer soci d’EMPORION de la tercera època, després dels promotors.