Revista Emporion

El complex camí cap a la bona governabilitat del municipi

4

Quan es va conèixer que en aquestes eleccions municipals, al municipi de Torroella de Montgrí s’hi presentaven nou llistes, entre les quals a més de les llistes històricament majoritàries (CiU, ERC, UPM i EST) i les llistes minoritàries, teòricament més radicals (COET i CUP), hi havia el PP i PxC i un grup aparegut sorprenentment sota les senyes de la marca blanca del PSC: PM, progrés municipal, amb un cert tufet de revenja envers UPM, ja es podia preveure que els resultats serien complexos i possiblement de malt resoldre.

Personalment se’m fa difícil parlar d’aquestes eleccions municipals sense que la ploma se’m decanti cap a una parcialitat ja que, si bé ara n’estic activament allunyat, com a membre fundador l’any 1979 d’aquest grup municipal (valguem Déu com passa el temps!), m’hi mantinc en certa manera fidel. Intentaré, però, fer una anàlisi equànime.

Els resultats de les tres llistes més votades en aquestes eleccions van ser molt ajustats. Una vintena de vots separaven la primera de la segona i la segona de la tercera. La primera llista i la segona perdien vots en relació a les eleccions del 2011 i la tercera en guanyava (llàstima dels 180 vots llançats pel grup PM). Aquestes situacions tan ajustades els francesos, sempre políticament més avesats i pràctics, les haurien resolt en una segona volta, però nosaltres les hem de solucionar amb pactes i estratègia. Així UPM, amb uns correctes resultats a Torroella i amb uns bons resultats a l’Estartit, va entrar amb força a la negociació amb Convergència posant com a condició tenir l’alcaldia, argumentant els resultats de l’Estartit que els situaven en una situació d’avantatge i bona relació dels elegits dintre de la llista UPM-MES i els elegits dintre de les llistes de l’EST, per plantejar i acordar un programa consensuat que tracés el camí d’inici per al funcionament definitiu de l’EMD.

El cap de llista de Convergència, suposo que amb certes reticències, va acceptar. El pacte verbalment estava fet, però unes 24 hores abans de l’acte de presa de possessió, Convergència es tira enrere i l’acord no es signa.

Faig un esforç per no entrar en valoracions intentant mantenir-me en la imparcialitat pretesa. Els resultats de l’acte de presa de possessió fan que, com a llista més votada a les eleccions, surti proclamat el cap de llista de Convergència, que disposa només de tres regidors més, en total quatre, sobre els setze que li corresponen a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.

Alguns poden parlar de traïdoria, d’altres d’ingenuïtat, d’altres de maquinació, maniobra a sota mà, també alguns recorden els pactes contra natura (esquerres-dretes). Potser que això sigui la política, però els que hem viscut els millors anys de la democràcia municipal, al meu modest o potser, perdoneu, parcial punt de vista, enyorem les actuacions netes, clares, respectuoses, potser fins i tot innocents, dels primers 24 anys. Que hi van haver tensions, sens dubte, però  la majoria de les vegades es van resoldre amb respecte i mantenint les bones formes. El municipi de Torroella de Montgrí, amb la vila i l’Estartit i els altres nuclis que el conformen fou, per a molts municipis, exemple  de bona governabilitat i de progrés. És clar que les coses han canviat molt i ara tot és molt més complicat, però hauríem d’intentar d’evitar que les malaurades rivalitats partidistes entre torroellencs, entre estartidencs i entre torroellencs-estartidencs arribessin a extremar els insults (els que miren el Facebook ho han pogut comprovar), que propicien enemistats i odis entre persones que moltes vegades poden compartir més coses que els uneixen que les que els separen.

Aquesta legislatura marcarà l’inici d’una nova etapa de la història i de la governabilitat d’aquest municipi. A l’Estartit s’ha de posar en marxa una EMD. Una formula legal que dona poder de decisió i autonomia a una part del territori municipal per aplicar les competències traspassades. Aquesta no serà una tasca fàcil. Només si els responsables de la governabilitat d’aquest territori ho fan amb el compromís, el deure i el sentit comú que exigeix regir un municipi divers, però amb uns vincles geogràfics, històrics, socials i econòmics comuns, ens en sortirem.

D’entrada  sembla que l’opció perduda amb el pacte CiU-UPM feia més fàcil l’entesa per portar endavant aquesta tasca. Això no vol dir que amb altres pactes això no sigui possible, però caldrà una bona dosi de generositat per part de tots, equip de govern de l’Ajuntament, presidència de l’EMD i oposició. Oblidar passats enfrontaments i iniciar de nou el diàleg, cercant la desitjable governabilitat amb el sentit comú.

Josep Castells home de dretes, militant de la Lliga, amic i company durant més de vint anys del mestre Pere Blasi, home d’esquerres, militant d’Esquerra Republicana, escrivia l’any 1933 en aquesta revista: “… No hi ha res tan fugisser com els esclats passionals; res tan mutable com la política. I en canvi els sentiments pregons treballats al llarg dels anys i per tant, arrapats al fons de l’anima, no s’esvaeixen mai; només amb la mort es fonen”. Ho escrivia en el moment que s’estrenyien dues mans amigues, en separar-se.

Valguin aquestes senzilles reflexions perquè aquest municipi, els seus governants, la seva gent, sigui capaç de trobar les bones maneres que ens portin pel camí correcte cap a la fita desitjada, en benefici de tots.

 cartipas

Comentaris