Revista Emporion

Josep Mundet i Tarrés

9

Torroella, espai d’art

Imatge Mundet

“Monument a la sardana”

Torroella de Montgrí (1975)

Josep Mundet i Tarrés (1931-1983)

Escultura de ciment i alumini

200 cm d’alçada x 500 cm de llargada aprox.

Patrimoni local

Amb motiu de la proclamació de Torroella com a Ciutat Pubilla de la Sardana al 1975, s’encarregà una obra a l’escultor torroellenc Josep Mundet i Tarrés, per a la qual ell va idear més d’un projecte. L’escultura commemorativa final es va inaugurar en el transcurs de les activitats programades per al 20 d’abril d’aquell mateix any. L’obra descansa sobre un requadre enjardinat on una pedra picada del Montgrí porta una inscripció sota l’escut de la vila que diu: “Torroella de Montgrí a la Sardana. Pardas, Gich, Rigau, Bou, Vallespí, cobla  de La Lira, Cobla Montgrins, cobla Caravana, Ciutat Pubilla“.

Segons Pere Castells, el monument és un símbol del sentit sardanista de la vila i està inspirat en el vers dedicat a l’Empordà de Jacint Verdaguer:

“Com minyó de bracet amb dues nines
Les tres muntanyes del rocós Montgrí
creguí veure acostar a ses veïnes
per cloure bé lo rotllo gegantí”

Mundet pertany al grup d’artistes catalans que sota el règim franquista van prendre l’actitud de renovar les arts plàstiques des d’un punt de vista antiacadèmic i no governamental. Encara que era un art vinculat al record de les avantguardes, no va suposar cap enfrontament, però tampoc una acceptació massiva de les polítiques culturals del moment, bàsicament perquè no s’entenia.

L’informalisme pictòric de la segona meitat del segle XX, igual que en altres artistes de l’època, va influir en Mundet pel valor expressiu que se li atorgava a la matèria. En aquest sentit, en el Monument a la Sardana es van triar dos elements grollers i pesants, com ara el ciment i l’alumini, i els va transformar a través d’un procés de depuració i esquematització en aparença mòbil. Així les figures semblen fluir, oscil·lar i balancejar-se igual que en una dansa.

Tanmateix, el metall que imita els braços alçats quan es ballen sardanes no és més que una descomposició dels elements de la forma externa de les imatges realistes per comprendre món. Intenta fer una síntesi de manera resumida i general del que és la sardana. És per aquesta raó que es parla de l’art d’en Mundet com un expressionisme no del tot desfigurat. El resultat, tal i com diu Corredor Mateos, és una obra que té harmonia i ordre (orgànica), esquemàtica, senzilla i no fingida (natural) i sobre tot mental.

Bibliografia
Castells, P. “Torroella de Montgrí Ciutat Pubilla de la Sardana”. Llibre de la Festa Major. 1975. Torroella: Ass. del Llibre de la Festa Major.
<http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/208767/277973> [Consulta 20 de febrer de 2014]
Art de Catalunya. Vol. 7. Escultura Moderna i contemporània. Barcelona: Edicions L’isard, SL. 1998.
Baca, J. i J. Bassa. Torroella Vila Vella: Torroella de Montgrí i l’Estartit. Torroella: Fundació Mascort. 2007.
Catàleg exposició Josep Mundet present en el Montgrí. Del 5 al 21 de setembre de 2009. Torroella: Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit. 2009.
Fons Josep Mundet i Tarrés. Centre de Documentació de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.

Comentaris