Multiculturalitat o assimilació?

184

Al llarg de la història, poblacions humanes amb diferents cultures, llengües, fisonomies, costums i religions s’han trobat, han conviscut i s’han barrejat, o bé perquè uns varen emigrar al territori d’altres, o bé perquè tots plegats varen caure sota el govern d’un mateix estat. Quan això succeeix, i passa el temps, poden succeir 3 fenòmens:

  1. Multiculturalitat: Consisteix en la convivència de diversos grups ètnics de manera que cada grup conserva la seva identitat (llengua, religió, costums,…). En els casos més extrems els membres de cada grup només es casen entre ells, viuen en barris segregats i els nens van a col·legi només amb altres nens de la seva pròpia ètnia. Les relacions entre els diferents grups són fonamentalment relacions comercials, laborals o polítiques. Exemple: Istanbul sota l’Imperi Otomà. Era una metròpolis on convivien comunitats gregues, turques, armènies, itàliques, búlgares, jueves i de totes les nacionalitats de l’imperi, però cada una en el seu propi espai.
  2. Integració: La dominància d’una cultura davant d’altres pot afavorir que les cultures minoritàries s’integrin en la “principal”, malgrat que “de portes endins” els diferents grups conservin els seus costums, llengües, tradicions, etc. Els diferents grups ètnics senten que formen part d’una identitat comuna que els inclou a tots. Exemple: Toronto (en l’actualitat) on les poblacions descendents d’italians, xinesos, iranians, portuguesos, jamaicans, indis, espanyols continuen parlant les seves llengües i practicant els seus costums en privat, i amb un elevat percentatge de matrimonis mixtes.
  3. Assimilació: Comporta la desaparició d’una de les ètnies que adopta la identitat de l’altra, deixa de parlar el seu idioma, cuinar i menjar la seva gastronomia, viure els seus costums o practicar la seva religió. Exemple: la romanització de la península ibèrica. Després de dos o tres segles de la colonització romana, els pobles ibers, celtibers i altres, com els indiquetes a l’Empordà, havien perdut quasi la totalitat de les seves llengües i el sentit de la identitat del seu poble per adoptar la llengua, els valors i el modus vivendi dels romans fins a identificar-s’hi.

Hi ha qui sosté que multiculturalitat, integració i assimilació són tres fases que conflueixen al final en el temps totes elles en l’assimilació per part de la cultura dominant…

La identitat mediterrània a partir de l’arribada dels grecs
Historiadors com Denise Demetriou exploren el paper dels mercats grecs (emporia) en la cultura de la Mediterrània dels segles VII al IV abans de Crist. Els emporia van ser principalment un esforç comercial, uns llocs avançats que buscaven estimular el comerç local i regional entre diverses comunitats de la Mediterrània. Demetriou examina el llenguatge, la religió, l’estat i la geografia, relacionats a través del que ens han deixat la literatura, l’epigrafia i les restes materials i qüestiona explícitament les nocions exclusives d’identitat basades en l’etnicitat. Estudia cinc casos que inclouen Emporion (Ampúries, Iberia/Catalunya), Gravisca (Porto Clementino, port de la ciutat de Tarquínia, Etruria/Itàlia), Naukratis (Náucratis o el-Gi’eif, aprop d’Alexandria, Egipte), Pistiros (Adjiyska Vodenitsa, aprop de Vetren, Tràcia/Bulgària) i Peiraieus (El Pireo, Attica/Grècia).

Emporion a Iberia
Amb orígens quasi llegendaris, Emporion representa un lloc d’èxit que va sobreviure durant segles a Iberia, un lloc allunyat de Grècia. La seva viabilitat econòmica va produir una comunitat dinàmica composta d’indiketes, fenicis i grecs, entre d’altres. Parlem d’un territori multicultural en el que vivien i arribaven gent de diversitat lingüística, religiosa, social i ètnica.

Aquesta visió de la cultura híbrida d’Emporion desafia la visió dels grecs i fenicis com a força civilitzadora, presentant exemples de contribucions natives a Emporion com a evidència d’un intercanvi cultural compartit.

Els continguts de les tauletes de plom d’Emporion i l’evidència epigràfica de la presència de comerciants d’Emporion a tot el Mediterrani ens comuniquen de forma convincent que el comportament ambiciós dels grecs estava motivat principalment per interessos comercials.

Demetriou conclou que Emporion va acollir la seva població multicultural per crear una comunitat híbrida, però també insisteix que els diferents grups mantenien les seves distincions en determinats contextos. Les tasques i projectes comercials semblen promoure la hibridació mentre que la llengua, la religió i les pràctiques funeràries perpetuen la distinció.

Respecte als altres quatre casos estudiats, Demetriou afirma que la religió actua com a mediadora de la distinció cultural, i al seu torn, la mal·leabilitat religiosa propicia la construcció d’una identitat mediterrània més àmplia, una identitat panhel·lènica que serveix com a catalitzador de la unificació. La voluntat de facilitar el comerç feia que els governants adaptessin les lleis i donessin als pobladors, grecs i no grecs, d’aquests mercats, la possibilitat d’expressar-se religiosament i culturalment, mantenir un cert grau d’autonomia, una independència concedida i protegida, i en definitiva, llibertats similars a les experimentades pels grecs en les seves metròpolis d’Atenes i de Focea.

Imatge: Representació popular d’un mercat multicultural. L’escena està situada a l’Edat de Ferro, a l’oest de la regió de Sardenya, i mostra els comerciants fenicis i els illencs Nuragics que intercanvien béns materials. Mural a la plaça central de Terralba (Província d’Oristrano), Sardenya, encarregat per l’ajuntament i realitzat sota els auspicis de l’associació cultural local, SELAS. Com és habitual en els murals de Sardenya, el treball és anònim i sense data.

http://www.pictame.com/user/muralesdisardegna/1557165584

Bibliografia:

Ibarra, A. (2014) [Demetriou, D. (2012) Negotiating Identity in the Ancient Mediterranean: The Archaic and Classical Greek Multiethnic Emporia. Cambridge.] AHB Online Reviews 4, 80-83.