Mestratge en temps de twitter

200

Un aspecte de la crisi intel·lectual dels nostre dies és la mancança de persones en què un pugui reconèixer lliurement un mestre, un propiciador d’esperança, no de receptes”
Lluís Duch (monjo de Montserrat, antropòleg i Creu de Sant Jordi) 

 

“Busca qui encengui les teves flames”
Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi (poeta místic persa del segle XIII)

La crisi intel·lectual i social dels nostres dies té unes arrels profundes. Nuccio Ordine (1958), professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria, en parla en un recent i provocador assaig i la vincula en part, a la manca actual d’aprofundiment en les ciències humanístiques -que han quedat desprestigiades-  i en la manca de coneixement dels nostres clàssics.

L’estudiant i el jove haurien de poder aprendre -en paraules del professor, i contràriament al que prediquen els gurus de la velocitat i de l’hegemonia del  fast en qualsevol àmbit de la vida-  que l’aprenentatge demana lentitud, reflexió, silenci, recolliment. I un bon mestre i tutor en són referents imprescindibles.

En aquests temps de twitter, dispersos, hipermoderns i líquids, d’immediatesa, brevetat i acceleració, hauríem de reflexionar, donar les gràcies i retornar el prestigi als nostres mestres –massa vegades oblidats-, pel seu exemple i aprenentatge, i no seria desencaminat recuperar en la nostra tecnificada cultura, la figura de l’educador  o guia i prestigiar el benefici del mestratge, com a referent en la transmissió tant de coneixement com de valors.

El filòsof  Pitàgoras, una de les figures més influents de la història intel·lectual i religiosa grega del període arcaic (segle VI aC), ja deia: “Cal honorar els vells: allò que és previ en el temps és més digne d’honor” i  tot referint-se al seu mestre Ferecides de Siros sentenciava amb saviesa  “Cal donar la més alta importància a tenir cura del mestre”. Ferecides, el savi, va ser honorat pels espartans, els reis dels quals va aconsellar, en una de les seves conegudes sentències, que no fessin cap mena de cas dels diners. Pitàgoras tingué en tan gran estima el seu mestre, que quan va saber que estava malalt a Delos (Grècia), des d’Itàlia on es trobava, es féu a la mar per visitar-lo. I allí se n’ocupà durant força temps intentant guarir-lo. Quan Ferecides morí, li va retre els honors acostumats , com un fill ho hauria fet amb el seu pare i se’n tornà de bell nou a Itàlia. Va celebrar els funerals per aquell que l’havia guiat, ja que  donava la més alta importància a tenir cura del mestre. Aquesta fou una de les primeres relacions exemplars “mestre-deixeble” de la història,  paradigma de mútua fidelitat i devoció desinteressada.

El saber no pot transmetre’s de forma purament mecànica d’un ésser humà a un altre. Es necessita un mestre. El mestre veritable, en paraules de Nucio Ordine, amb l’admiració  que suscita, pot estimular el deixeble a emprendre l’aventura del coneixement. Una aventura que  -al contrari del que ens volen fer creure certes pedagogies hedonistes que fan tant de mal a l’escola i a la universitat-  pressuposa sempre un esforç necessari que ningú no pot realitzar en lloc nostre. El saber, en definitiva, no és un do sinó una conquesta difícil.  Amb diners pot comprar-se tot, però no el coneixement.

Insistim-hi:  el saber és fruit d’una conquesta fatigosa i d’un esforç individual que ningú pot realitzar en lloc nostre. I no oblidem que un bon mestre ens pot obrir la llum al coneixement dels clàssics (i a les seves grans obres literàries, filosòfiques o poètiques), una enriquidora manera de resistir a la moderna dictadura de l’utilitarisme  fàcil i el benefici estèril. Mai no és tard per arribar als clàssics. Com deia Carles Riba: “Mestre és aquell que ens allibera”.

Referències bibliogràfiques

  1. Miriam Díez Bosch. L’ambigüitat segons Duch. Punt Avui, 11 de desembre de 2017, pàgina 5
  2. Jaume Pòrtulas, Sergi Grau. Saviesa grega arcaica. Adesiara, Martorell 2011.
  3. Joan Ferrer Gràcia. De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Edicions de la ela geminada. Girona, 2011.
  4. Nuccio Ordine. Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal. Quaderns Crema. Barcelona, 2017.