Mercats

221

Per a l’estudi de l’antiguitat tenim, entre d’altres, l’arqueologia i l’etimologia (toponímia en aquest cas). Com sabeu, EMPORION, el nom d’aquesta revista, és alhora el nom de la ciutat que fundaren els foceus (grecs vinguts de Focea) i que avui es diu Empúries i també és l’origen del nom de les dues comarques en què es divideix l’Empordà (del llatí Emporitānu, adjectiu, que al seu torn, deriva de Emporion).

També sabeu (segurament) que Emporion vol dir mercat.

Ara que ja hem arribat allà on volia, al mercat, ja puc explicar-vos l’objectiu central del meu article: argumentar que l’intercanvi és el factor principal del progrés de l’home.

Els intercanvis socials, sigui dins una comunitat, o entre comunitats, poden prendre moltes formes no excloents. A més de la relació comercial en un mercat, que és la forma més impersonal de totes, podem parlar de permutes, intercanvi de regals, intercanvi de serveis, béns compartits, donacions, cessions, usdefruits, lloguers i intercanvis de béns intangibles.

Alguns d’aquests intercanvis, com són, per exemple, els intercanvis de regals, generen reciprocitat, permeten expressar sentiments, nodreixen les relacions personals, encoratgen els intercanvis econòmics, socialitzen els infants en les relacions i ajuden a reconèixer i mantenir l’estatus jeràrquic i unes relacions pacífiques.

Fins al desenvolupament dels mercats les conductes relacionades amb la producció i la distribució de béns i serveis en les comunitats tribals i “arcaiques” estaven lligades a les relacions de parentesc, a la màgia i a la religió. Qui produïa, cóm es produïa, i com es repartien els béns materials produïts era una decisió comunitària basada en l’estatus, adquirit pel naixement, i determinat per la posició de la família i el lloc que s’ocupa en ella.

Els mercats canviaran el comportament a partir de la voluntat individual de les persones.

Les relacions es construeixen alhora sobre els tres elements que formen part de l’intercanvi: persones, llocs i coses, i sobre aquests tres elements s’intercanvien aspectes intangibles de cultura, tradicions, lleis i altres formes d’ordenament, idees, valors, tecnologies (de conreu de la terra, de fabricació de ceràmica, per exemple), d’art (i de valor artístic), rituals, i esclaus (habitual en la època en que es situa la fundació d’Emporion: del 600 al 575 abans de Crist).

Això succeeix d’aquesta manera perquè l’acte d’intercanvi és quelcom social, simbòlic, emocional, “ideacional”, tradicional, i fins i tot, alguns cops, sexual i/o de relacions familiars, i per tant, es travessen les barreres culturals dels llenguatges, del territori i de la etnicitat.

Arqueòlegs, antropòlegs i historiadors consideren l’intercanvi un acte de comunicació i d’establiment de relacions socials, un acte de connexió entre persones, famílies, clans, tribus i pobles, i de representativitat. Es modifica, com a conseqüència, la pròpia construcció de la societat i la manera cóm aquesta societat evolucionarà. Canvien les relacions laborals, de poder i ideològiques en la mesura en què els intercanvis, i específicament, els mercats, abasten a grups molt amplis de la població.

Un mercat és alhora un sistema, una institució, un procediment i una infraestructura, a més de ser un sistema de relacions socials. Des de l’economia, el mercat és el lloc on es troben oferta i demanda. Dit d’una altra manera  més contundent: l’economia en sí mateixa és una ciència que neix amb el mercat; l’intercanvi de béns i serveis és l’origen dels negocis.

Els impactes dels mercats en l’economia són múltiples i es deriven de:

  • El subministrament regular de matèries primeres
  • L’especialització productiva
  • La innovació en mètodes de producció i en productes i serveis
  • L’eliminació de monopolis (augment de la competència, disminució de preus, millor eficiència assignativa)
  • L’augment de la producció i el consum (augment de la diversitat de productes, imitació de productes i adaptació d’aquests al comerç i l’emmagatzematge)
  • El creixement de l’economia, afavorit per l’intercanvi tecnològic, la disminució dels costos d’informació i dels costos de transacció.
  • L’adaptació a les necessitats particulars de les poblacions (microeconomies locals)

j sato Imatge 1: La colonització grega en l’antiguitat, fins al segle IV, al voltant de la Mediterrània

By Gepgepgep (Own work) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AGriechischen_und_ph%C3%B6nizischen_Kolonien.jpg

Els antics negociants ibers (indiketes a l’Empordà) i els cartaginesos, fenicis, grecs i romans són els protagonistes d’aquesta història. Ells van prendre riscos molt grans al transportar béns valuosos a grans distàncies i fer negocis a través de fronteres, llengües i cultures i vèncer els perills del mar, dels motins, dels pirates, de la inevitable corrupció (sí, no és només una cosa dels nostres temps!), de la traïció i de l’engany i de les guerres que sovint castigaven els territoris de la Mediterrània.

Emporion era un veritable centre d’intercanvi mercantil més que una colònia. La ciutat nova, en realitat era una dipolis, una ciutat amb un mateix recinte emmurallat on cohabitaven grecs i indiketes, però separats entre sí per una altra muralla interior. Tal com diu Estrabó:

«Els emporitans habitaven abans una petita illa davant la costa que avui s’anomena Paliàpolis, però avui dia viuen ja en terra. Emporion és una ciutat doble que està dividida per una muralla, abans tenia, com a veïns, alguns indiketes […]. Però amb el temps s’uniren en un sol estat, compost de lleis bàrbares i gregues, com succeeix també en altres moltes ciutats»

Estrabó, Geografia, III. 4, 8.

Tan va créixer l’activitat comercial que a final del segle V aC, la ciutat va començar a encunyar moneda pròpia, mostra de la seva importància.

sato fill

Imatge 2: Moneda de la seca (casa de la moneda) d’Emporion. A l’anvers es veu el cap de la nimfa Aretusa i al revers la llegenda «Emporiton» en grec i un pegàs, símbol de la ciutat.

By Classical Numismatic Group, Inc. http://www.cngcoins.com, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2991260
Però aquesta és una altra història…

Avui, EMPORION, aquesta revista que esteu llegint, s’elabora molt a prop d’Empúries, a Torroella de Montgrí, una vila i municipi que té un mercat setmanal que emplena places i carrers tots els dilluns de l’any. La Fira de Sant Andreu que es celebra l’últim cap de setmana de novembre és una de les fires més antigues de Catalunya amb més de 600 anys d’història. Per molts anys!


Referències bibliogràfiques (selecció CdeR):
Roberts, K. (2015) Origins of Business, Money, and Markets. Columbia Business School Publishing. 10 feb 2015.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/06/07/empuries-la-gran-polis-grega-a-catalunya/