Revista Emporion

Medalles del Montgrí 2012

3

01-Medalla  2012L’Ajuntament de Torroella de Montgrí, ha guardonat amb les Medalles del Montgrí 2012 en  Cels Sais i Ballester, Càritas del Baix Ter i el Club Nàutic Estartit. Guardó que des de l’any 1986 s’ha entregat  any rere any per la Festa Major de Torroella de Montgrí com a distintiu màxim de reconeixement per les persones o entitats que han sobresortit en la vida del nostre municipi.

En nom d’Emporion, he comentat amb ells tal distinció i fruit d’aquestes converses han sorgit aquests tres escrits que segueixen.

 

 


 

Medalla del Montgrí 2012 a Cels Sais Ballester

02-Ceis Sais -Medalla

 En Cels Sais Ballester ha estat guardonat amb la medalla del Montgrí. Enhorabona!

Si aquesta medalla ha de ser un reconeixement per a aquelles persones o entitats que han fet de la seva vida una constant dedicació a Torroella i a la seva gent, benvinguda sigui, però potser és un xic tardana.

 El que segueix és el resum d’una xerrada mantinguda amb ell una tarda calorosa d’agost, juntament amb els  records personals que en guardo.  

Va néixer fa 84 anys al carrer del Carme de la nostra vila. És i es sent plenament torroellenc.

És aquí on ha desenvolupat tota la seva vida laboral, que va acabar fa quasi vint anys, sempre en el sector de la banca i les caixes d’estalvi: Als 14 anys  d’aprenent al Banc Hispano Colonial, sense sou fins quatre mesos després (100 pessetes, 0.60 € al mes). Es treballava tota la setmana, de dilluns a dissabte,  mati i tarda. L’ oficina estava en el local que és actualment la botiga “Theica”, al carrer de Sant Agustí. Després, l’any 1948/49, es va traslladar als baixos de Can Quintana, a la plaça de Quintana i Combis, on hi havia hagut el “Café d’en Nitu”,  Auxilio Social i el taller de bicicletes de l’Esteve Martí. I en pocs anys va passar de botones a aspirant, auxiliar, oficial de segona i oficial de primera. El 1950 El “Bancolonial” va ser absorbit pel Banc Central, on va arribar a interventor i director de l’oficina de Torroella.

L’any 1971 va deixar el Banc Central i va obrir l’Oficina de la Caixa de Girona a Torroella,  de la qual va ser delegat fins el juliol de 1993. En Cels posa de relleu que ha comptat sempre amb molt bons companys en el treball de cada dia.

a Cels SaisJo personalment puc donar fe que la Caixa de Girona, encara que no agradés massa als seus superiors, era coneguda com “la Caixa d’en Cels”. L’ha guiat sempre la il·lusió i esperança de cercar i trobar un camí per atendre i solucionar els problemes dels clients.

I en la seva vida privada, ha respost sempre amb iterés i il·lusió qualsevol petició de col·laboració  en tota activitat del poble que s’hagi vist capaç de fer, sempre sense cap remuneració:

-A principi dels anys quaranta del segle passat, amb altres companys, cine mut per la mainada a “L’Escuela”, on hi ha ara l’esplai i el rober de Càritas.

-A la Parròquia, al Consell de Pastoral, Cursets Prematrimonials,  comptabilitat de la parròquia, Comissió d’ economia, Casa de colònies de Vilopriu.

-Comissió de la Festa Major durant molts anys (tresorer).

-Comissió “Ciutat Pubilla de la Sardana”, amb problemes que va poder solucionar.

-Amb altres companys (2), promotor de vivendes a Torroella, carrer de Tramuntana.

-Regidor de cultura de l’Ajuntament de Torroella durant quasi dotze anys. En aquest període es va aconseguir la compra del solar per al col·legi Guillem de Montgrí, i fer-lo de dotze aules en comptes de vuit, desprès d’una agra controvèrsia amb la Sra. Inspectora provincial. Va  aconseguir també que la SARFA poses a disposició un cotxe per als alumnes que anaven a fer el Batxillerat de l’Institut de Palafrugell.

-Cooperativa de pagesos “Santa Caterina”.

-Associació Emporion, promotor i tresorer.

I al final i com a resum, va expressar-se així: “Casat l’any 1956 amb Maria Mercè Pagès i Payet i amb un fill, Cels, com jo. A la meva vida he tingut alegries, he fet bons amics, però, també he hagut de parar l’altra galta moltes vegades. I potser la tasca que vaig portar més malament va ser la de fill, espòs i pare, pel poc temps que hi vaig dedicar”.

Gràcies i enhorabona Cels!

 


 

Medalla del Montgrí 2012 a Càritas.


03-Caritas-Logo

Crec que Càritas es pot resumir amb una sola paraula, AJUDA!

I n’estic convençut.

No seria, no existiria, si no  fos per la dedicació i el treball dels voluntaris, sense altra remuneració que la pròpia estima en l’acompliment del nostre deure amb els altres.

La seva fundació a Torroella de Montgrí, es produí l’any 1980, amb Mossèn Pitu Quer, rector de la parròquia. La  seva activitat es centrà en aquesta primera etapa a donar suport a aquelles persones amb més dificultats. En va ser President Jaume Casanovas, que per raó del canvi del seu domicili, fora de Torroella, va tindre que deixar la presidència. Josep Riera n’és en aquesta etapa, pedra fonamental.

Anys després, ja en temps de Mossèn Lluís Costa, i a principis del 2001, es produí una gran millora organitzativa i de serveis, sota la presidència de Santiago Sató, presidència que es prolongà fins juliol del 2008, ja amb Mossèn Josep Barcons, l’actual rector.

EntregaVa arribar i es va celebrar amb actes i conferències el 25è aniversari de Càritas i es posaren en marxa  i desenvoluparen una sèrie d’activitats, com:

-Acollida: escolta, valoració, orientació i derivació de les persones que hi acudeixen, amb Pilar Cabratosa, Mn. Vicenç Fiol i Santiago Sató, en estreta coordinació amb els Serveis Socials del l’Ajuntament (Cristina Salas).

-Aliments: per a les persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques, a càrrec d’en Josep Riera, amb molt valuoses ajudes.

-SOL-Servei d’Orientació Laboral: a càrrec de Verònica García, Tècnica social.

-Noves Estratègies d’Inserció: centrat en els joves més desfavorits, a càrrec de Verònica García i Mar Serrano, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Torroella.

-Rober: Nova ubicació. Arquitecte F. Batlle, permisos, obres, porta al carrer. Equipament, mostrador, prestatgeries tenda i de magatzem, rentadora… Reciclatge de  roba de segona mà, que es proporciona a persones amb dificultats econòmiques. Fou inaugurat pel Sr Bisbe Carles Soler. En recordem avui a Mari Carbó i Pura Manzano, d’entre d’altres.

-Servei d’Intervenció Educativa: que coordinat amb les direccions dels centres educatius, intervenia en els alumnes amb primers símptomes de fracàs escolar.

-Dutxa: Construcció i posada en marxa d’un espai adequat per a la higiene personal dels que podien necessitar-la.

Al mateix temps es crea:

-La Sala polivalent, aula amb mobiliari facilitat per INS. Montilivi de Girona.

-La Sala de Juntes, amb taula de juntes, cadires i pissarra que permet reunions i/o cursets.

-La recepció  al vestíbul d’entrada i taulell d’ofertes i demandes al vestíbul.

-Informatització: Connexió a Internet per comunicació amb la Diocesana, confecció de programari i de les fitxes dels sol·licitants. Tres ordinadors connectats. Control de Caixa, Comptabilitat i Balanços aprovats per la Diocesana.

-Finançament: Creació del càrrec de Tresorer, Joan Soler. Aportacions benefactors i subvencions del nostre Ajuntament, firma d’acords bianuals.

-Al mateix Ajuntament de Torroella, Càritas formava també part en les reunions d’Ajuda Internacional.

A finals de l’any 2008, es va fer càrrec de la Presidència Jaume Mestres, fins a la creació, l’NY 2011 DE Càritas Baix Ter.

El 15 de febrer de l’any 2011, s’inicia una nova etapa: Càritas Torroella passa a aglutinar 27 municipis del Baix Ter,  i pren la nova denominació de Càritas Baix Ter,  sota la presidència de Marina de Quintana i  Pou, amb una junta formada per 11 persones, que representen els diferents serveis i municipis que la integren.

La crisi econòmica ha agreujat les demandes en nombre i en quantitat. Ha assumit realment un repte molt difícil, però sens dubte se’n sortiran.

Avui no és pobre qui demana almoina, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (últim publicat any 2010, avui és més alt), el risc a la pobresa afectava el 19’9% de la població catalana. El llindar per una llar unipersonal s’establia en 8.719€, mentre que per una, amb dos adults i dos infants menors de 14 anys, passava a ser de 18.309€. 

L’altre aspecte que empitjora el problema és la falta de llocs de treball, i especialment a la joventut que té només tres opcions, anar a l’atur(Oficina de Col·locació i intentar cobrar un subsidi), els pares, o l’emigració. I avui s’anuncia la supressió o modificació de las condicions d’accés al subsidi d’integració de 400€.

En aquest sentit, la creació prevista per Càritas d’un futur Centre de Distribució d’Aliments, ha de millorar i dignificar aquesta activitat.

Sens dubte, aquesta situació obliga i molt avui Càritas Baix Ter, a seguir millorant en el possible la seva acció, en tenir cura de la situació de persones i col·lectius  cada dia més necessitades.

Al llarg de tota la seva existència, una sola cosa, un sol esperit, ha mantingut Càritas aquí a Torroella: l’esperit de servei dels voluntaris que dia a dia, al llarg dels anys, ajuden a ajudar!

Aquesta és, potser, una assignatura que avui dia s’ensenya poc.

I caldria posar-hi remei. Voldria disposar de més temps i més espai per poder recordar a cada un de vosaltres. Voluntaris de Càritas, rebeu el meu agraïment personal i el de tots els que avui formen Càritas Baix Ter, que sento també meva.

Fem d’aquesta Medalla del Montgrí, la Medalla de Tots els Voluntaris,  que han fet i fan avui possible, la nostra Càritas!

 



 

Medalla del Montgrí 2012 al Club Nàutic Estartit


04-Club Nautic Estartit 3

Al Club Nàutic Estartit m’han atès el seu president, Sr. Jordi Ponjoan del Molino, i el director Sr. Tomàs Gallart i Miquel. He d’ indicar que en soc soci des de fa 37 anys i que he gaudit de la tasca que ha realitzat el Club en els 50 anys, complerts l’any passat.
 

El 27 d’octubre de 1960 és la data clau en què una trentena d’homes emprenedors es van aplegar per constituir la comissió organitzadora del Club Nàutic Estartit, que no era aliena a l’esperit de coneguts estartidencs i tants pescadors i gent de mar que estimaven l’Estartit.  Aquesta comissió  va aprovar la constitució d’una societat esportiva amb l’objectiu primordial de la pràctica i la promoció dels esports nàutics en les seves diverses modalitats.

Els assistents  tenien un tret comú, una forta inclinació per l’Estartit, del qual  estaven enamorats. S’hi reuniren estiuejants de sempre, des que eren adolescents i  també fills Torroella l’Estartit i de les rodalies.

I des de l’any 1961, en que va iniciar el seu camí, el Club Nàutic Estartit ha seguit un rumb indissociable de l’Estartit, influint en la seva fesomia, potenciant la seva activitat econòmica i  aportant activitat esportiva, mantenint-hi un ferm compromís,  amb el seu paisatge i la seva gent.  Així, el 2 de novembre de 1961 es constitueix formalment l’entitat amb Rómulo Bosch com a president; Pere Ricart com a vicepresident; Francisco Prohias, secretari; Josep M. Vilaseca, vicesecretari; Conrad Lloveras, tresorer; Josep Garriga, administrador; Jordi Ponjoan, comptador; Joan Gasau, vocal de motonàutica; Jaume Martí, vocal de vela, i Henk de Jonk, vocal de rem.

EstartitL’any 1968 s’organitza la primera travessia de les Medes a l’Estartit i es crea una petita flota de vela de la classe Optimist  per fomentar els esports de vela entre la mainada.

Manuel Corominas és el president que crea les bases d’una gestió professional de l’entitat.   

Els anys 1973 al 1990 culminen la realització del projecte, iniciat l’any 1969, la construcció de l’espigó i el dragat del port amb un calat de 2,5 metres, la dàrsena esportiva i l’adquisició de la Torre Gran que es convertirà en un magnífic espai esportiu per als nens i joves de Torroella, l’Estartit i pobles del voltant. El 1973 va entrar com a director Juli Parella i Esquena, amb qui m’unia una bona amistat per haver estudiat junts a Barcelona.

L’any 1989 és nomenat director Tomàs Gallart, un home de mar, amb experiència nàutica que ha fet la volta al món a vela.

Els anys 1991-2000 representaren la modernització del club. Lluís Uriach i Rogent es converteix en el nou president. L’any olímpic del 92 s’inaugura l’edifici social i d’oficines del club. L’any 1994 s’acaba el trencaones de llevant.

La dècada del 2001-2011 va ser la de la consolidació del club. L’any 2001 és elegit nou president Jordi Ponjoan del Molino, al deixar el càrrec després de vuit anys de Lluís Uriach Rogent.

Avui és el moment del projecte de renovació, donat que el 12 de maig del 2013 caduca  

el termini de duració de la concessió administrativa atorgada l’any 1973 al Club Nàutic Estartit.

Ja el maig del 2011, el club va presentar un elaborat projecte per renovar aquesta concessió, que contempla importants inversions que afectaran tant el port com el seu entorn i la integració amb el nucli urbà de l’Estartit. Esperem la seva renovació.

El que més ha destacat del Club Nàutic Estartit és que mai ha estat una entitat ni tancada ni elitista, ha mantingut i manté un ferri compromís amb el medi ambient i ha contribuït sempre amb Càritas i altres activitats cíviques.

 Enhorabona per la Medalla aconseguida.  

Comentaris