Revista Emporion

José María Mascort, artista d’Emporion

11

Amb motiu de la celebració del centenari del naixement d’Emporion, em toca reflexionar sobre la incidència del món cultural i artístic local a la revista.

En alguna publicació he manifestat la importància que hem de donar a la critica d’art i a qui la fa, ja que determina en molt casos la història de l’art que se’ns fa visible. En aquet cas, crec que Emporion, com a publicació, sempre ha intentat plasmar els esdeveniments culturals i els artistes d’àmbit local, entre d’altres. En un exercici hermenèutic, cal dir que segurament el seu recull va ser parcial, però es va fer ressò de les activitats de músics i orquestres, de pintors i escriptors. Va ser el pintor José María Mascort i Galibern el més divulgat. D’ell ja n’havia fet un petit article sobre la seva producció al pastel, al setembre de 2013.

Així, en el número 1 de la seva publicació, al gener de 1915, es fan palesos els comentaris i elogis de la representació dels Pastorets a l’Escola Dominical pels dies de Nadal, cap d’any  i  Reis. Es lloaven, a més, la lletra de M. Francesc Gay (vicari de Palafrugell) i Mossen J. Roquet, i la música i la decoració estrenada del nostre amic Mascort. Sobre l’ornament trobem una petita a descripció a l’edició segona que explicava:

“La decoració nova, es digna del destre pinzell del jove Mascort; però s’hi nota l’escacedat de medis i la pressa amb que hagué de pintar; i aixís en l’hermosa decoració per manca de medis i de alguns colps de pinzell, no’s destaquen amb gaire relleu els primers termes ni ‘s presenta un fons amb les llambregades de llum prou encertades. No obstant, hi endevinem una gens vulgar habilitat escenogràfica, que es absolutament necessari aprofitar en alguna vinenta funció teatral”.

Malauradament, ens hem quedat amb l’etiqueta de José María Mascort com a pintor de paisatges, però és notable el seu gust per les arts decoratives. Així, en l’Emporion de la segona època, al número 241, es parlava sobre el proper festival que s’havia de celebrar amb motiu del dia de Santa Llúcia. Rosa M. Creixell i Cabeza l’assenyala com a dissenyador del penó de l’Orfeó Torrellenc ofrenat, a la seva biografia José María Mascort. La força del paisatge.

“El dia de Santa Llúcia tindrà lloc un magne festival artístic organitzat per l’Orfeó Torroellenc, amb motiu de la inauguració de la seva senyera. […] A la nit el nostre Orfeó donarà l’anunciada vetllada artístic-teatral, festejant la nova senyera ofrenada per un grup de distingides senyoretes i pel conegut pintor Josep M. Mascort. La secció dramàtica Joventut, donarà relleu a l’acte interpretant el sainet de Rusiñol “El pintor de miracles.”

D’altra banda, la revista també seguia de primera mà l’evolució i exposicions de l’artista. La primera notícia la trobem al 1919, al número 104, on ja parlava del seu projecte d’exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona.

“Nosaltres que hem vist les belles teles que constituiran l’exposició, de la qual ens ocuparem amb més extensió, felicitem per endavant al notable pintor, al qual augurem un exit falaguer, penyora de altres futurs èxits innombrables ben merescuts per l’artista i ben desitjats per nosaltres.”

I al número 212 de la  segona època, sobre la seva estada a Camprodon:

“El conegut paisatgista torrollenc i bon amic nostre, Josep M. Mascort, exposarà un lot important de les teles que ha pintat darrerament, a Camprodon. Abans d’enviar les obres, l’amic Mascort va fer una presentació de caràcter molt íntim davant d’alguns admiradors dels seus paisatges, cada dia més rics de color, de intensitat i de vida. Augurem al nostre artista un èxit definitiu.”

Ja com a artista consagrat, Emporion el cita el mateix any, a l’edició del 30 d’octubre de la següent manera:

“El conegut pintor torroellenc, Josep Ma Mascort treballa activament en la preparació d’una exposició en les seves teles, per a la qual ha demanat torn a una de les més acreditades galeries de Barcelona. Fa bo de consignar que el fort de l’exposició Mascort consistirà en una nombrosa col·lecció de paisatges de la nostra rodalia.”

Com a revista divulgadora, Emporion també reproduïa les notes de premsa que es  poguessin escriure sobre l’artista. Al número 248, sobre dos retalls de diferents números de la Veu de Catalunya, sobre l’exposició a la sala Busquets de Barcelona, deia el següent.

“A la sala Busquets,  Josep Maria Mascort exposa actualment una vintena de paisatges i marines d’Empúries, l’Estartit i Torroella de Montgrí. Els pinzells expertíssims d’aquest pintor ens presenten una obra madurada en un pacient i amorós estudi del paisatge Empordanès”

“El pintor de Torroella de Montgrí, enamorat del paisatge de la Costa Brava, sobretot, de la visió del Golf de Roses des de l’Estartit – que és un dels paisatges més amplis que es divisen, des de l’Empordà i uns del paisatges més bells de Catalunya-, […] la majoria dels quals són sobre temes amb espadats de roca prop del mar blau. […] Pel seu enamorament d’aquella naturalesa privilegiada, i amb una tècnica personal, basada, però, en un impressionisme just medi, ha donat una sèrie teles sinceríssimes; anotacions d’un moment de llum, damunt dels penya segats, platejats de l’Estartit o daurats de l’Escala. “

I de La Vanguardia:

“[…] En los cuadros de Mascort se valora este paisaje sin estridencias ni exageraciones de ningún género. El pintor no revela otra preocupación que la de explicar honestamente sus impresiones visuales, animadas por un impulso de sincera admiración”.

I sobre L’Autonomista i la seva exposició a l’Ateneu de Girona, a la segona època al número 249 i 251 de 1934:

“Després de l’èxit assolit pel nostre celebrat artista Josep M. Mascort amb motiu de la seva recent exposició a Barcelona, l’Ateneu de Girona ha felicitat al nostre amic bo i pregant-li que exposi algunes de les seves obres a les dependències de la docta entitat gironina.”

“L’exposició Mascort celebrada a l’Ateneu de Girona assoli un èxit definitiu. La premsa, particularment a “L’Autonomista”, feu grans elogis de l’obra pictòrica del nostre conterrani. Per a donar major solemnitat a l’acte de clausura de l’exposició s’organitzà un selecte concert de música clàssica.”

No només tots aquests apunts han acabat per declarar José M. Mascort com a l’artista d’Emporion en el seu centenari. El disseny de la capçalera de la revista Mont-Gris, predecessora d’Emporion i la portada de la primera edició del Llibre de Festa Major de Torroella de Montgrí al 1928, afavorida per l’ambient cultural dels fundadors d’Emporion, ens fa pensar en l’artista com una persona vinculada i amiga de la publicació imperible en el temps.

Bibliografia

  • Creixell, Rosa M. José María Mascort. La força del paisatge. Torroella de Montgrí: Fundació Mascort

Emporion. Any 1, núm. 1 (1 gen. 1915) i núm. 2 (17 gen. 1915)

  • Any 5, núm. 104 (11 maig 1919)
  • Segona època, Any 1, núm. 212 (11 set. 1932) i núm. 215 (30 oct. 1932)
  • Segona època, Any 2, núm. 241 (10 des. 1933)
  • Segona època, Any 3, núm. 248 (25 març 1934), 249 (8 abr. 1934) i núm. 251 (13 maig 1934)
  • Tercera època, núm. 81 (setembre de 2013)
Comentaris