Llibertat llibertinatge

72

La sentència que voldria comentar se sent a partir de la mort del dictador Franco (almenys a mi m’ho sembla) i l’adveniment de la democràcia i que haig de dir que  és una expressió que no m’agrada gens; més encara, em molesta molt.

Com que no s’està d’acord amb els canvis de costums i formes de fer, se sol definir la situació actual dient: “el que hi ara  no és llibertat, sinó llibertinatge”“hem passat d’un extrem a l’altre; el que convé és mà dura”.Voldrien que s’imposessin càstigs severs als qui trenquen les normatives del bon comportament. Creuen que els òrgans judicials són massa benèvols amb els infractors. Hi ha una expressió per definir aquest tracte de favor envers els  transgressors: “entren per una porta i surten per l’altra”. i s’hi sol posar un afegitó que resa així:

Els que solen dir aquesta expressió ho fan amb un èmfasi notable, amb to dogmàtic i definitori, com qui ha trobat la clau de volta per deixar ben clar quina és la situació actual i quina és  la seva anàlisi dels temps que vivim. Els sembla que són les paraules justes, la fórmula magistral  per expressar la seva opinió.

Anant un xic més a fons, em sembla que l’esmentada expressió amaga un posicionament social: no s’està d’acord amb la manera com van les coses des d’un punt de vista social, polític o religiós, manifesta una visió conservadora de la vida, els entristeix el relaxament en els costums i formes de fer i se solen enyorar codis morals i pautes de comportament de temps passats.

També n’hi ha que utilitzen l’esmentada fórmula com a arma llencívola contra tots

aquells, sobretot joves, que relativitzen comportaments ètics i també per desqualificar els dirigents que permeten tal disbauxa; i que, per tant, són uns ineptes i uns incompetents. Somien tornar a unes pautes de comportament que responen a una visió tancada del món i de la societat.

Sí que potser, a vegades, hi ha formes de comportament que podríem considerar poc respectuoses, fins i tot barroeres; però qualificar-les de llibertinatge és portar el judici massa enllà.

Que difícil és educar en la llibertat!!!

Tot i això, davant les actituds que manifesta la frase que comentem, només podem oposar-hi un treball, en tots els estaments educatius, de sembra de valors que ajudin a forjar persones lliures i responsables.