Revista Emporion

L’estiu

4

Quan escric aquest article ja som a ple estiu. Es nota un canvi important, tot ha arribat a la seva plena maduració: les plantes, les flors, les verdures, les fruites… La naturalesa ens obsequia amb un seguit de transformacions capaces de complaure la persona més exigent, més escrupolosa. A l?estiu, tot se?ns dóna en abundància.

L?estiu és temps de vacances. Els nens ja han acabat les classes, els joves, els estudis superiors, els pares han arribat per fi al mes més esperat, aquell mes que durant tot l?any han programat com el passarien, pensant les coses que farien, els llocs on anirien, si mar, si muntanya, si ciutat. El que és segur és que no podrem fer tot el que hem pensat, però ningú no ens pot treure el gaudi de fer projectes, encara que molts al final es quedin al sac de les bones intencions.

Al poble ja es veuen els primers estiuejants, i els carrers s?han animat amb forasters de tot arreu. Alguns ja vénen cada any; a d?altres, no els havíem vist mai. És agradable cap al tard fer un tomb per la vila per aprofitar la fresca i veure com n?està d?animada: les sales d?exposicions s?emplenen i els petits concerts pels carrers es combinen amb els que cada any organitza Joventuts Musicals i que donen renom al Festival de Músiques de Torroella, al costat d?altres activitats que fan que puguem passar un estiu ben agradable.

Si ens arribem fins a l?Estartit…, gairebé ja no coneixem ningú. Tenim una platja molt gran, on cap molta gent, i cada estiu s?omple. A l?hora punta dels banys no s?hi cap, és asfixiant! A les nou del matí, però, és una delícia: la platja és neta, fresca i acollidora. La mar és calma, els primers raigs de sol li donen uns colors platejats, intensos o suaus, segons on dirigeixes la mirada. Mirar i escoltar el mar tot fent una caminada, vora l?aigua, en aquella hora, descalç, deixant que les onades t?acariciïn els peus i et refresquin tot el cos és una joia i en podem gaudir tots, no costa gaire, només cal arribar fins a la platja. Ella ens espera.

Però si aquesta passejada la fem a les onze del matí estem perduts. El panorama vora el mar ja ha canviat totalment. A aquesta hora ha desaparegut aquella calma tan encisadora, hi ha una activitat desenfrenada, i ens trobem en un altre ambient que, evidentment, hi ha qui el prefereix. La platja s?ha emplenat de gent, la diversió és diferent, es viu d?una altra manera. Els nens juguen arran d?aigua amb tot un reguitzell de joguines que han portat els seus pares perquè s?entretinguin. Aquí hi fan una carretera, allà, un castell, més enllà, un pou on, si ens distreiem, podem trobar-nos-hi de peus a dins. També hi ha aquells que juguen amb tanta afició amb unes pilotetes que si et toquen de ple et deixen un bon senyal, o els que, prenent embranzida, es llencen a l?aigua sense mirar si en la seva carrera xocaran amb algú, o aquells que volen navegar, ben a la vora, amb alguna petita embarcació, o els que s?han emportat el gos a la platja i el fan entrar i sortir de l?aigua, i l?animal es diverteix espolsant-se tota l?aigua que li ha quedat al pel dutxant alegrament el primer caminant que se li acosti. I així podria continuar explicant petites anècdotes amb les quals ens podem trobar si algun dia hem tingut mandra i hem fet aquesta passejada a les onze del matí. No, a les onze del matí és per prendre el sol, per nedar, per fer exercici o per estar sota el para-sol en animada conversa. Podem escollir.

Comentaris