Revista Emporion

Les quatre llunes de sang

5

Quan es produeix un eclipsi total de Lluna, aquesta es veu de color vermell, d’aquí que s’anomeni lluna de sang.

La interposició de la Terra entre la Lluna i el Sol no és un fenomen estrany, es produeix dues o tres vegades en un any, encara que en la majoria d’ocasions l’ombra del nostre planeta no tapa totalment la superfície lunar. Aquest mes d’abril del 2014, concretament el dia 15, hi haurà el primer d’una sèrie de quatre eclipsis totals i consecutius de Lluna, cosa que ja és un fet que només es produeix molt rarament.  Els següents seran el 8 d’octubre d’aquest any; el 4 d’abril del 2015 i el 28 de setembre del 2015. Però el que fa molt interessant la seqüència d’eclipsis lunars que s’acosten, i als quals s’hauran de sumar dos eclipsis solars,  és que coincideixen en dies de festa de la religió jueva. El pròxim 15 d’abril, per exemple,  els jueus commemoren la Pésaj  per recordar la sortida d’Egipte del poble d’Israel. Aquesta coincidència de festes jueves i eclipsis només s’ha donat set vegades des de fa 2.800 anys, ara en serà la vuitena.

Cada vegada que s’han donat aquestes coincidències a l’Orient Mitjà, i les últimes vegades concretament a Israel, han passat esdeveniments històrics que han canviat la història de la Humanitat. Per posar els exemples més recents, l’any 32 i 33 després de Crist es va donar el fenomen de les llunes de sang, que van acabar amb la crucifixió de Jesús i l’inici del cristianisme.  El 1492-93, mentre Colom descobria Amèrica, els Reis Catòlics expulsaven els jueus de la península Ibèrica. La següent sèrie d’eclipsis lunars que s’encavalquen amb les festes jueves no es va tornar a produir fins al 1949-1950. Israel es va crear el 1948, però d’entrada va haver de fer front a una guerra amb els països àrabs veïns, arran de la qual els israelians van conquerir molt més territori del que inicialment l’ONU els havia donat. L’armistici es va signar l’abril del 1949.

No es va haver d’esperar massa perquè es repetís el fenomen. El 1967-68, coincidint amb la Guerra dels Sis Dies, Egipte, Síria, Jordània i l’Iraq es van aliar per atacar Israel el mes de juny del 1967. El resultat va ser favorable als israelians. Van conquerir els Alts del Golan a Síria, el Sinaí a Egipte i Cisjordània a Jordània. Les tropes jueves van ocupar finalment Jerusalem, que ja no tornarien a abandonar fins ara. Fets extraordinàriament rellevants per entendre la història mundial dels últims dos mil·lennis.  S’haurà de veure què ens portaran les llunes de sang del 2014 i 2015.

Actualment el gran problema dels israelians és l’Iran. Tot i que la sortida del poder del president Mahmud Ahmadinejad, molt més radical i hostil amb Israel que el seu successor, Hassan Rouhaní, ha afluixat les tensions entre els dos països, el govern israelià continua mirant de reüll el programa nuclear persa. Teòricament per nodrir el país d’energia barata, Ahmadinejad va impulsar un ambiciós pla de desenvolupament d’energia atòmica per a ús civil. Però les constants referències que feia de destrucció de l’estat d’Israel van encendre totes les alarmes. D’aquí van venir els embargaments imposats per les Nacions Unides, que han malmenat l’economia d’un país de 79 milions d’habitants ple de pous de petroli i gas.

Israel, des del 2011, té dissenyat un pla d’atac preventiu contra instal·lacions atòmiques iranianes.  Pilots israelians s’han entrenat per atacar centrals nuclears i ja disposen de míssils capaços de perforar gruixuts murs. Si no s’ha produït l’atac és perquè els Estats Units han frenat el govern jueu repetidament a base d’incrementar l’ajuda militar i de prometre accions diplomàtiques contundents.

A principis del mes de març, l’Armada israeliana va suposadament interceptar un vaixell de bandera panamenya, el Klos C, en aigües internacionals del mar Roig carregat amb un arsenal d’armes, entre aquestes míssils de fabricació siriana tipus M-302. Segons la intel·ligència militar d’Israel les armes, camuflades enmig de contenidors de material de construcció, havien estat enviades per l’Iran a la franja de Gaza, on havien d’arribar creuant el Sinaí egipci. Una operació molt complicada si es té en compte que en aquests moments el govern militar d’Egipte està destruint els túnels pels quals els palestins de Gaza rebien clandestinament subministres i la franja està estretament controlada pels militars israelians. El moviment Hamas, que controla la franja, i el mateix Iran han desmentit aquestes informacions. Però les alarmes s’han tornar a engegar, perquè es demostra que l’hostilitat entre els dos països continua ben viva.

Si al final Israel llança un atac, les conseqüències poden ser molt preocupants. L’Iran ja ha advertit que respondrà a qualsevol agressió i no estem parlant d’un país precisament feble, ni d’un conflicte que només afecti els dos estats implicats.

Comentaris