Revista Emporion

Les monges de Sant Josep i la llista Falciani

1

El passat mes de febrer, a part de les habituals tandes de notícies de corrupcions, fraus fiscals,  evasió de capital, etc., que es produeixen a diari, també vam ser sacsejats per la publicació de la llista Falciani, una llista que cita una quantitat ingent de persones, empreses o institucions que tenen diners a la filial suïssa del banc HSBC.

Entre aquestes, s’ha destacat de manera especial el compte de les religioses de Sant Josep de Girona per un import de 2,7 milions d’euros; certament que és una quantitat molt respectable, però no és ni de bon tros una de les més importants.

La informació que tinc de tot aquest assumpte és la mateixa que la immensa majoria de ciutadans i que prové exclusivament dels diferents mitjans de comunicació, incloses les xarxes socials.

Disposant només d’aquests  elements provinents de terceres persones, no seré jo qui entri a comentar, valorar i, ni de bon tros, a fer cap judici sobre la legalitat, l’encert, l’oportunitat o la conveniència del compte suís de les religioses de Sant Josep; d’això, si és que realment hi ha causa, ja se n’ocuparà al seu moment qui tingui les atribucions o facultat per fer-ho.

Del que sí que no tinc cap dubte és que, durant un cert temps, l’assumpte del compte de les religioses, per la morbositat o la contradicció que per a algú pot representar, farà córrer molta tinta i paraules pels diferents mitjans de comunicació i xarxes socials. Com sol passar en aquests tipus d’assumptes, alguna gent, i de manera especial aquella a qui li agradi fer crítica barroera i poc fonamentada, ironitzar o desacreditar -especialment si la institució és religiosa-, gaudirà  fent circular tota classe d’ocurrències, acudits i literatura il·lustrada de dubtós gust, i intentarà com a mínim sembrar més dubtes sobre l’honorabilitat de les finances de la institució.

Em sap greu que el que jo suposo pugui ser un núvol de fum i pugui arribar a enterbolir la llum que sempre ha brillat des d’aquesta institució, per altra part tan propera a Torroella i a la seva gent.

 Avui, l’institut de religioses de Sant Josep compta, a Torroella, amb una petita comunitat, molt més minsa del que seria desitjable. Qui no coneix les monges de l’Hospital?

Establertes a l’Hospital-Asil de Pobres i Malalts de Torroella des de l’any 1883, gaudeixen a la vila d’un just i merescut prestigi i reconeixement. L’any 1986 -el primer any que es van atorgar-  van rebre la primera Medalla del Montgrí que es concedia a una entitat, precisament en reconeixement dels més de 100 anys -avui ja en són  132- de dedicació i treball atenent malalts, ancians, o persones més necessitades de la vila. Malgrat tot el que han canviat els temps, qui ha tingut algun familiar o alguna persona propera interna, o s’ha interessat a conèixer  l’Hospital-Asil de Pobres i Malalts, avui residència geriàtrica Vila Vella, haurà pogut comprovar que la labor de les monges fa honor a un dels principals objectius fundacionals de la institució. “L’exercici de la caritat per i amb els malalts, prestant-los assistència espiritual i corporal.”

Seria una llàstima que el sensacionalisme d’aquest assumpte, avui d’actualitat, pogués sembrar algun dubte, devaluar o relegar a un segon terme el que realment és fonamental i cabdal: la dedicació i el treball, que de manera tan discreta i silenciosa fan les germanes de Sant Josep atenent les necessitats d’alguns dels sectors més febles i desvalguts de la societat d’arreu del món, i també de la nostra vila.

Comentaris