Revista Emporion

La valenta normalitat d’alguns esportistes d’elit

3

“Com és possible que cada cop que un/una esportista (sic) que declara la voluntat de jugar amb Catalunya, si algun dia arriba a ser estat propi, ha de matisar les seves paraules perquè els atacs li arriben per terra, mar i aire?”

Jordi Basté (periodista)

Les amenaces, els insults i els atacs espanyolistes rebuts per esportistes d’elit per haver participat a la Via Catalana  o per mostrar-se a favor de competir amb Catalunya s’ha tornat a revifar després de l’èxit sense precedents de la Diada de l’Onze de Setembre.

Actualment, els nostres esportistes no tenen més remei que competir amb Espanya si volen fer esport d’elit. Hi ha una llei espanyola que els obliga –sota amenaça de sancions– a competir amb Espanya.

El portaveu del Partit Popular, Manuel Domínguez, va preguntar a Joan Tardà, amb el record present encara del rebuig espanyol a la proposta catalana per tenir seleccions pròpies –com Escòcia o el País de Gal·les–, arran d’una recollida de més de 500.000 signatures: “Sap quin és el millor ambaixador d’aquest país? Doncs ni més ni menys que l’esport.” Quedava clar que només amb el camí de la independència Catalunya podria tenir seleccions esportives per competir als Jocs Olímpics o als campionats internacionals oficials.

En aquest context, cal reconèixer i aplaudir l’exemple recent de dues esportistes d’elit catalanes que s’han posicionat amb claredat i compromís en uns moments extremament sensibles: la nedadora Ona Carbonell i la tennista Laura Pous.

Ona Carbonell (Barcelona, 1990), capitana de la selecció espanyola de natació sincronitzada i triomfadora en el darrer mundial de Barcelona, ha  rebut una allau d’insults a les xarxes per haver dit a Radio 4 que, en cas que tingués l’opció de triar entre competir per Espanya o Catalunya, triaria Catalunya, i que hauria anat a la Via Catalana si no hagués estat donant suport a la candidatura olímpica Madrid 2020.

La tennista Laura Pous (Granollers, 1984), medalla d’or als Jocs del Mediterrani  de l’any 2005, ha publicat també una carta, que transcrivim amb integritat per la seva maduresa i valentia, en què es defensa dels atacs espanyolistes d’un article d’un blog del diari Marca, signat per Álvaro Roca. L’esportista vallesana defensa el dret a decidir en una rèplica per emmarcar que va ocasionar una gran efervescència en elTwitter i on molta gent va piular a favor seu a la xarxa:

La meva presència a la Via Catalana va ser un acte totalment voluntari en el qual em vaig unir al poble de Catalunya per celebrar la Diada i per reivindicar la voluntat sobre el dret a decidir què volem fer amb el nostre futur. Com a ciutadana de Catalunya i Espanya, sóc lliure de manifestar-me i, independentment de si m’agradaria veure Catalunya independent o no, tinc dret a jugar pel país al qual pertanyo avui.

“Encara que sóc catalana (independentista o no), també sóc espanyola (més que francesa, italiana o portuguesa, jo li ho asseguro), i com a tal, tinc dret a jugar per aquest país, que també és meu i del qual no m’agrada que me n’excloguin. Un país en el qual la formació que he rebut com a tennista  ha estat finançada per la meva família i per la Federació Catalana. Un país en el qual pago religiosament impostos sobre tots els meus ingressos.

“Si vostè no pot o no vol entendre que de la mateixa manera que he jugat amb Espanya i ho he donat tot, algun dia em faria il·lusió fer-ho amb Catalunya, és que no ha entès res. Escrivint blogs com aquest, l’únic que genera és polèmica barata i odi gratuït i injustificat.

Moltes gràcies, Ona i Laura, per la vostra  claredat, normalitat, exemple i valentia.

 Ona Carbonell-Laura Pous

 

Bibliografia

1.  Camps, J., “Obligats i insultats”, El 9 Esportiu, 21 de setembre de 2013, pàg. 3.
2.  Martí, J., “Pous es rebel·la amb valentia i defensa el dret a decidir”, El 9 Esportiu, 21 de setembre de 2013, pàg. 24.

Comentaris