Revista Emporion

La trista fi de l’Ateneu Montgrí

4

Tot repassant documents antics, m’he trobat al diari de Girona L’Autonomista, de 6 de juny de 1934, la notícia “Inauguració d’una Biblioteca a Torroella de Montgrí” que no em sé estar de reproduir.

«El proppassat diumenge, a les cinc de la tarda, tingué lloc la inauguració de la Biblioteca de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis amb tota solemnitat i gran concurrència. Hi assistiren les autoritats i representacions de les entitats culturals, polítiques i agrícoles, els mestres i les mestresses de les escoles graduades, els secretaris i funcionaris del Jutjat i l’Ajuntament, i gran nombre de distingits amics torroellencs, així com funcionaris de la Caixa de Pensions, […], com també el nostre distingit amic el diputat al Parlament català i conseller de la Caixa de Pensions senyor Pere Blasi.

»Després de reunits els assistents, entraren a la magnífica sala de conferències formant la presidència l’alcalde senyor Pere Vicens; el subdirector senyor Josep Maria

Boix; el diputat al Parlament català i conseller de la Caixa senyor Pere Blasi; el senyor Genís Hereu, jutge municipal, i Joan Viladevall, fiscal municipal i comandant de carrabiners i guàrdia civil.

»Obrí l’acte el doctor Josep Maria Boix […]. Acabà el seu parlament remarcant que la Biblioteca era cedida a Torroella i que tothom podrà anar-hi sense distincions d’idees ni de classes socials. Les seves paraules foren ovacionades llargament.

»Seguidament parlà el senyor Pere Blasi […]. Afirma que el llibre és l’amic més fidel de l’home, i creu que de moltes de les dificultats actuals, en són la causa l’abandó de què l’home és objecte quan entra a la pubertat. Diu que en aquesta edat no s’és nen ni home i que encara no es té cap doctrina a seguir.

»Assegurà que Torroella havia estat el centre de gravetat de l’Empordà i que deixà d’ésser-ho per la pèrdua de la cultura que tenia, i que si un dia s’arriba a retrobar, Torroella ho tornarà a ésser, perquè la cultura i la instrucció, a més de tot, és un bé material a tots els pobles. Fa història del llibre i diu que la catàstrofe més gran que ha sofert la humanitat és la crema de la gran Biblioteca d’Alexandria.

»Acaba dient que no es deixi freda la Biblioteca com l’Ateneu durant els anys que ell visqué a Torroella, que tant hi havia treballat per a reunir la joventut i crear una cultura tan necessària. Recomana que es llegeixi, que és el mitjà de comprensió i de dignitat.

»Les seves paraules foren recollides per una forta ovació.»

M’impressiona la frase de Blasi desitjant «que no es deixi freda la Biblioteca com l’Ateneu durant els anys que ell visqué a Torroella.» I ho remarco perquè aquelles paraules es varen pronunciar just quan pocs mesos abans hi havia hagut mala maror en un Ateneu que ja estava pràcticament apagat. El dia 11 de febrer d’aquell 1934, Emporion havia publicat la notícia “Canvi de Junta de l’Ateneu”. Deia:

«Diumenge passat l’Ateneu Montgrí va celebrar reunió general ordinària per tal de renovar la Junta directiva. El president senyor Castells exposà en breus paraules la situació econòmica de l’entitat, fent consideracions sobre el present i sobre l’avenir de l’Ateneu. Donà compte de la renúncia presentada pels dos membres de la Junta […] que té per base una discrepància de criteri en apreciar el valor de certes campanyes portades a cap des de les planes d’Emporion. Després va procedir-se a l’elecció dels membres de la nova Junta, la qual quedà constituïda en la forma següent: president, Eduard Bataller; […].»

A partir d’aleshores, Castells ja no va presidir l’Ateneu i ni tan sols era membre de la directiva, però continuà dirigint Emporion i fent-ne els editorials. El de 10 de juny va escriure “En la inauguració de la Biblioteca Popular”, però enmig de força elogis també deixava anar, idealista desil·lusionat:

«La part trista és que una vila de la importància de la nostra hagi hagut d’esperar que unes mans caritatives ens la portessin bona i pastada com damunt d’una safata. Amb l’esforç de tots, amb l’aportació generosa de la gent que podia i devia efectuar-la, podíem ja des d’anys posseir no aquesta biblioteca que ara ens regalen, sinó una dues vegades més fornida i sobretot ben torroellenca, amb fulles, llibres, periòdics d’interès per a la nostra vila i comarca.»

La realitat era ben altra. Uns mesos després d’aquestes lamentacions, Emporion publicava la següent “Nota de l’Ateneu Montgrí”:

«En reunió general celebrada el mes de setembre [de 1935] va acordar-se la suspensió per temps indeterminat d’aquesta societat. Els pocs ingressos per la minva de socis no arribaven per a satisfer les despeses […]. A més, l’establiment a Torroella de la biblioteca pública de la Caixa de Pensions, que reduí el nombre de lectors a la biblioteca de l’Ateneu, féu que es pensés en la dissolució de la societat, però en la reunió dominà el criteri de suspendre-la solament […].»

Heus aquí doncs una bona paradoxa. El mestre Pere Blasi, que l’any 1912 havia estat l’ànima impulsora d’un Ateneu pletòric, va tornar l’any 1934 per inaugurar l’equipament cultural que havia d’assestar el cop de gràcia a una institució que s’havia anat esllanguint fins a esdevenir francament caduca. I ara hi venia com a diputat, però a més, com a conseller de la Caixa. Els temps voluntariosos de l’Ateneu Montgrí ja havien passat i Blasi en devia ser ben conscient.

En desaparèixer l’Ateneu, Pere Castells, fill de Josep Castells, va escriure un editorial molt dolgut, “Torroella, poble de decadència espiritual”, que podeu llegir a:

http://www.scribd.com/doc/133285461/Emporion-288-1936-02-16

Castells

 

Comentaris