Revista Emporion

La sisena hora

6

Ja fa un trimestre que ha començat el curs escolar i a primària hi ha novetats. Bé, de moment hi ha novetats a totes les escoles públiques de primària dels municipis de més de deu mil habitants i en alguns de més petits que s’hi han volgut adherir.

L’anomenada sisena hora ha suposat per als alumnes de primer fins a sisè de primària  passar de cinc hores de classe diàries a fer-ne sis.

Com sovint passa, això ha tingut moltes lectures, depenent sempre del punt de vista des d’on es miri:

L’Administració s’ho va prendre molt seriosament perquè, per una banda, volia equiparar l’horari de la pública i el de la privada concertada. També pretenia fer un pas endavant per arribar a conciliar l’horari  dels pares amb el dels fills. Per altra banda, justificava que amb una hora més es podrien treballar aquells aspectes del currículum que queden sovint sense fer i en el rerefons de tot  plegat sabia que seria una idea molt ben acceptada per les famílies ja que suposa tenir els seus fills una hora més a l’escola.

En qualsevol cas, l’Administració s’ha gastat molts diners per implantar la sisena hora. Diners que tots els ciutadans i ciutadanes paguem amb els nostres impostos i que està molt bé que es dediquin a educació, sempre que se’n faci un bon ús.

Per a l’escola ha suposat, en primer lloc, uns augments considerables de les plantilles; per tant, s’ha donat feina a molta gent i això és bo. En segon lloc, ha suposat una organització molt diferent a la que hi havia, cosa que ha portat una gran feinada als equips directius. I, si anem al fons de la qüestió, s’ha hagut de programar molt acuradament el que es fa en aquesta hora per tal de treure’n profit.

Els alumnes ara tenen una hora més de classe cada dia. Alguns han acceptat la proposta sense fer-se’n cap problema, però els que no volen caldo s’ho han pres més malament perquè en tenen una tassa més cada dia.

Les famílies, segurament, ho han rebut bé en la majoria dels casos. És molt probable que alguns nens i nenes puguin anar a dinar a casa perquè el seu pare o la seva mare plega a la una i ara els pot anar a buscar.

Sigui com sigui, la implantació de la sisena hora ha tingut un ressò considerable i ha costat trobar mestres per cobrir totes les places que aquesta hora de més ha generat.

Tot aquest sarau no sé exactament què millorarà. No em crec gaire allò de si fan una hora més, aprendran més?, perquè massa vegades el temps que s’hi dedica no és proporcional al rendiment que se’n treu. Tan de bo els nens i les seves famílies sàpiguen treure’n un bon profit: que la sisena hora no sigui mai per tenir el nen aparcat una hora més, sinó que serveixi per poder compartir més estones junts. I si les exigències de la feina no ho permeten, no ens quedem tranquils pensant “bé ja fan una hora més”, cal que ràpidament ens posem a pensar com ens ho farem per trobar el temps que dedicarem als nostres fills.

Comentaris