Revista Emporion

La protecció del medi ambient, cosa de beneits?

5

Quina és l’actitud de la nostra societat respecte el medi ambient? És una cosa de quatre beneits?, o bé tenim un gruix de gent conscienciada dels seus problemes i disposada a fer-hi quelcom? Quins són els impactes ambientals que més es detecten?, i fins a quin punt preocupen?

Als Estats Units tenen per costum fer enquestes d’opinió i estadístiques de tot: amb quin polític voldrien anar a fer una cervesa els americans, quina opinió tenen de la invasió de l’Afganistan i Iraq, preferències dels ciutadans a l’hora d’escollir un dentifrici o des de quina distància fan punteria als urinaris públics. No sols ho mesuren, sinó que fan seguiment de l’evolució dels indicadors. Amb dades a la mà, hauria de ser relativament fàcil trobar respostes polítiques i de gestió de govern a les inquietuds, problemes i aspiracions dels seus governats. Es pot trobar virtualment qualsevol informació d’interès, es mesura la temperatura de la societat en tots els fronts i constantment.

A casa nostra, en canvi, resulta francament difícil trobar reculls de dades objectives dels posicionaments de la nostra societat en relació amb el medi ambient. L’organisme que hauria de ser responsable de fer-los, el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), sembla estar massa ocupat elaborant mensualment el seu baròmetre: un recull de dades d’opinió de caire polític, econòmic i sobretot electoral. No sembla que preocupi res més. La selecció demostra que, més que una voluntat real de conèixer els problemes socials i les demandes del poble, el que mou el CIS és apuntar als polítics sobre qui i què han de versar els seus discursos el mes vinent. Amb aquest panorama resulta difícil respondre a preguntes com les plantejades d’inici. En aquest article recullo resultats dels escassos estudis a gran escala que afronten la percepció que la ciutadania té de l’estat ambiental.

L’exercici més sistemàtic sobre el tema el va fer l’Instituto Nacional de Estadística (INE) l’any 2008, a Catalunya en conjunció amb l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Els principals resultats de l’enquesta demostren que el 94 % dels catalans i catalanes estan preocupats pel medi ambient, i de fet el 78 % es declara molt preocupat per aquest aspecte. Passant al terreny de l’acció, vora un 65 % es manifesta coneixedor d’alguna campanya en favor del medi ambient, i més d’una quarta part reconeix haver detectat algun problema relacionat amb el medi ambient. Al voltant del 20 % ha participat activament en alguna activitat relacionada amb la protecció de l’entorn. L’índex sintètic de consciència ambiental demostra que més del 60 % dels ciutadans veuria amb bons ulls l’adopció de mesures com multar aquell qui no separi la brossa, penalitzar econòmicament el consum abusiu d’aigua, restringir l’ús del vehicle privat, establir un impost ambiental als carburants més contaminants o instal·lar parcs solars i eòlics al seu municipi.

A Catalunya, una enquesta duta a terme pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) l’any 2010 va reflectir com els hàbits de separació de la brossa ja estaven arrelats entre més de la meitat de la població. Aproximadament el 50 % dels ciutadans de Catalunya consideraven que la qualitat de l’aire que respiren és acceptable, mentre que l’altra meitat la valorava com a no acceptable, i fins un 35 % de la població barcelonina la qualificava directament de molt deficient. L’estat dels rius era considerat positiu per només el 22 % dels ciutadans, mentre que era percebut com a deficient o molt deficient per part d’un 49 %. Posant l’atenció sobre la protecció del medi ambient, més d’un 90 % dels enquestats declarava estar molt d’acord amb l’adopció de mesures per protegir els espais naturals.

La contaminació atmosfèrica és identificada, segons una enquesta internacional recent duta a terme per Nielsen, com un dels tres principals problemes ambientals percebuts pels espanyols. Concretament, un 78 % dels espanyols es declara molt o bastant preocupat per la contaminació atmosfèrica. Un percentatge lleugerament superior declara estar preocupat per la contaminació de l’aigua i, tot just per sota, tres de cada quatre ciutadans ho estan pel canvi climàtic.

Aquest darrer estudi ha servit per detectar com la conscienciació respecte el problema del canvi climàtic ja ha començat a baixar internacionalment (si bé en alguns països africans i sud-americans ha seguit creixent). Ja vam advertir a l’Emporion d’octubre de 2010 que aquest era un resultat més que previsible, per la intensa campanya mediàtica iniciada en contra de l’evidència científica i de la incipient mobilització popular.

Aquesta manipulació dels mitjans no sembla un fenomen exclusiu del sector del petroli. La imatge que transmeten els nostres mitjans quan es refereixen, per exemple, a moviments ecologistes no és precisament la més afavoridora. Quan Barcelona ha d’instaurar tímides mesures per reduir la contaminació causada pels vehicles, no falta mai l’opinió del qui es queixa de la reducció a 80 km/h, del que ho identifica com una mesura recaptadora, del que responsabilitza dels embussos a la manca d’infraestructures i, darrerament, de l’alcalde que demana el trasllat de l’estació de mesurament perquè, és clar, amb tota la mala intenció l’han posat allà on hi ha nivells alts de contaminació. Poques vegades es dóna veu a la majoria silenciosa que només un grapat d’estudis d’opinió identifica, una majoria que reconeix els problemes ocasionats pels vehicles i que està disposada a adoptar mesures per corregir-los. L’exemple es podria fer extensiu a la resta de dimensions ambientals que afecten la nostra qualitat de vida.

En definitiva, lluny d’haver-hi quatre beneits fixats en el medi ambient, els estudis mostren com la preocupació i conscienciació de la societat vers les diverses problemàtiques ambientals és elevada. Altra cosa és que, entre la voluntat popular i l’acció governamental, que en una democràcia normal hauria de respondre-hi, el missatge sembla perdre’s, confondre’s i fins i tot capgirar-se. Per això és important que, encara que els estudis d’opinió sobre la temàtica siguin escassos, quan apareguin els prestem la màxima atenció i recordem una realitat que, massa sovint, no se’ns presenta: a la nostra societat li preocupa, i molt, el medi ambient. En els temps actuals, constatacions com aquesta són un signe d’esperança.

 

Agressions al litoral

Comentaris