Revista Emporion

La Maternitat d’Elna, una llum d’esperança a l’exili del 39

6

L’Assumpta Montellà és historiadora, especialitzada en història contemporània perquè segons ella la toquem amb els dits.

Li agraden les històries menudes de persones anònimes, d’herois que no surten als manuals. El seu llibre preferit és Els Quatre genets de l’Apocalipsi de Lawrence Durrell, la seva peli és “Roma ciutat oberta” i el seu  viatge és Itaca.

Porta tres blogs per Internet, un dels quals es diu “Sentiments a flor de pell”. Si hi entrem de seguida trobem la sensibilitat de l’Assumpta com a marca de la casa. Allà veiem com La Maternitat d’Elna, el seu gran èxit com a historiadora i escriptora, ha tingut una continuïtat en aquest blog: trobades d’Elnes un cop cada dos anys, visites guiades a l’edifici de la Maternitat d’Elna, manuals per instituts i sobretot una comunicació estreta amb tots els lectors i lectores de la seva obra.

Segons l’Assumpta amb La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats va voler escriure sobre la poca importància que es donava a l’existència de les dones, al seu dolor, als seus patiment i, encara pitjor, a les embarassades enmig de la crua guerra. Segons ella el patiment és estèril i va decidir explicar-lo.

D’altra banda va escriure Elisabeth Eidenbenz on ha volgut explicar la valentia d’una dona que, gràcies a la seva força i solidaritat innates, va poder salvar moltes vides de mares i nadons, tot i les circumstàncies del moment.  Una dona, segons l’Assumpta,  de caràcter fred, de mirada brillant i intensa, que et forada. Seriosa, seca, pràctica, però tossuda, capaç de mostrar tendresa amb els nens, però que mai va verbalitzar les seves emocions. L’Assumpta va poder conèixer-la i gràcies a la seva comuna afició a la música clàssica va poder aconseguir prou feeling com per escriure el llibre de tota la seva història.

Reivindicant el seu ofici i vivint d’historiadora, l’Assumpta ha escrit altres treballs sobre la nostra història: El setè camió, Pa, crosta i molla i Contrabandistes de la llibertat i properament publicarà El silenci dels telers. I és que l’Assumpta ho diu molt clar, es tracta d’intentar viure amb el que tens i no d’intentar viure amb el que no tens.

El passat divendres dia 17 d’agost l’Assumpta ens va regalar un relat impactant i emotiu, ple de respecte i honestedat. Les seves paraules clares i franques ens van portar a l’any 39 seguint les petjades dures i plenes de silenci dels exiliats, es notava que hi havia hagut un treball intens i detallat al darrere, sempre amb testimonis, sempre amb respecte i sempre amb els sentiments a flor de pell. Donem les gràcies a l’Assumpta per ensenyar-nos la seva feina i sobretot per ensenyar-nos la “petita” història, que en definitiva és la història més gran perquè és la que ens és més propera i ens implica a tots.

Comentaris