Revista Emporion

La importància de complir els compromisos

2

Els estats amb llarga tradició democràtica solen administrar els temes importants, els que afecten a la sobirania, l’estructura o l’economia, amb credibilitat, amb sentit d’estat. Així, si hi ha un compromís important que afecte a l’estat,  sigui quin sigui el partit que estigui en el govern, es respecte, fins i tot encara que vagi en contra de la seva ideologia. Així, Obama, tot i tenir postures diferents que el seu antecessor, ha administrat els compromisos adquirits per Bush, sense fer cap trencament a curt termini.

A l’àmbit europeu, els governs del Regne Unit, França o Alemanya, entre d’altres, també assumeixen els compromisos adquirits  encara que, ideològicament, el cos els hi demana una altre cosa. D’això se’n diu ser conseqüent, tenir sentit d’estat i, naturalment, els estats en qüestió gaudeixen d’una reputació i credibilitat internacional que els fa acreedors de la confiança dels altes estats. Pel que fa a l’estat espanyol, sigui perquè encara som una democràcia jove, sigui perquè prevalen ens interessos de partit o electorals per sobre de l’interès general, el cert és que hi ha decisions que fan trontollar la credibilitat. Casos concrets com la ràpida retirada de les tropes d’Iraq per part de Zapatero, sense valorar-ne les conseqüències respecte a les relacions amb els altres estats implicats, tot i que es pot entendre en clau espanyola perquè estava en el programa electoral, genera manca de credibilitat internacional. I més recentment, amb el canvi de govern, també estem assistint a canvis de posició en algun tema, que alimenta la manca de credibilitat de l’estat respecte la Unió Europea i d’altres estats del planeta.

El canvi del nou govern pel que fa a l’aposta ara pel corredor central, en detriment del corredor mediterrani que, finalment, va ser l’acord consensuat per l’anterior govern i per bona part de la societat econòmica de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia, a més de ser aprovat per la pròpia Comissió Europea, com a un dels corredors que rebria finançament comunitari i que, a més, comptava amb l’acord de tots els estaments polítics i econòmics com a eix important per facilitar el desenvolupament econòmic de la zona i per extensió de l’estat. Un altre exemple és l’aposta del President del Govern per flexibilitzar el dèficit públic pel 2012, situant-lo en un 5,8%, contradient el 4,4% pactat pel l’anterior govern, en el marc del Pacte d’Estabilitat i Creixement, que preveu per l’estat espanyol un dèficit del 4,4%pel 2012 i del 3% el 2013.  És cert que Rajoy situa la seva decisió en un escenari de crisi i de necessitat d’apostar pel creixement i també s’excusa en les males dades econòmiques que li va deixar el seu antecessor. La resposta de la UE no s’ha fet esperar i en els dos casos s’ha manifestat en contra de canviar els acords presos anteriorment. La credibilitat i el respecte és guanya complint els compromisos i aquest és el camí per ser un estat seriós i respectat en el concert mundial.

Comentaris