La gestió migratòria

i d’asil ha de ser con­junta i superar interes­sos esta­tals

Cada dia que passa es fa més evi­dent que els rep­tes que afronta la huma­ni­tat són glo­bals, perquè afec­ten la major part de la població mun­dial i sobre­pas­sen la gestió d’un estat i, per tant, reque­rei­xen acords amplis, que posen de relleu la neces­si­tats de gover­nan­ces supra­es­ta­tals o glo­bals. Rep­tes com ara el canvi climàtic, l’eco­no­mia cada vegada més inter­re­la­ci­o­nada i glo­bal, la gestió de l’ener­gia i la immi­gració, en són alguns. És evi­dent que amb la recent crisi migratòria, per­so­ni­fi­cada en el con­flicte de l’ONG Open Arms amb el govern italià i també l’espa­nyol i les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, i la mateixa rea­li­tat de la immi­gració, aquest feno­men s’ha con­ver­tit en un dels rep­tes glo­bals que té avui en dia Europa i la huma­ni­tat en gene­ral.

És clar que, en dife­rents moments de la història, hi ha hagut grans migra­ci­ons, també de ciu­ta­dans d’estats euro­peus cap a altres con­tra­des i també inter­nes en un mateix país, del camp a les ciu­tats. Però la rea­li­tat ens mos­tra que als qui van ser emi­grants en algun moment, un cop assen­tats, sovint els costa enten­dre les noves migra­ci­ons i les poden arri­bar a rebut­jar, espe­ci­al­ment si veuen peri­llar el seu espai vital. I aquesta rea­li­tat és un camp abo­nat per a la demagògia i el popu­lisme, que poden deri­var cap a acti­tuds antiim­mi­gratòries, ali­men­ta­des per líders xenòfobs amb mis­sat­ges sen­zills de “tot per als de casa” i de rebuig dels nou­vin­guts. Si obser­vem l’evo­lució del món, amb la pro­blemàtica del canvi climàtic i l’incre­ment de la població mun­dial, que ha pas­sat de 1.500 mili­ons d’habi­tants, a prin­cipi del segle XX, a 7.500, en l’actu­a­li­tat –amb pre­vi­si­ons de superar els 9.000 mili­ons en pocs anys i amb l’incre­ment de prop de 1.000 mili­ons a l’Àfrica–, enten­drem que els pro­ces­sos migra­to­ris con­ti­nu­a­ran a Europa. De manera que la rea­li­tat de la immi­gració no es pot mirar només com un fet pun­tual cer­cant solu­ci­ons par­ci­als, sinó com un repte glo­bal que per­du­rarà en el temps, i per això calen ampli­tud de mires, volun­tat política, gene­ro­si­tat, tolerància i com­prensió. Cal inci­dir en els països d’ori­gen de la immi­gració amb pro­gra­mes de desen­vo­lu­pa­ment que garan­tei­xin als ciu­ta­dans el futur a casa seva; així s’evi­ta­rien els emi­grants econòmics. Cal tro­bar també solu­ci­ons al canvi climàtic; així s’evi­ta­rien emi­gra­ci­ons a causa de deser­tit­za­ci­ons i inun­da­ci­ons. Calen solu­ci­ons als con­flic­tes armats que pro­vo­quen grans èxodes de població. I també, pro­gra­mes de for­mació i infor­mació als ciu­ta­dans dels països que reben immi­gració, amb la fina­li­tat de veure-hi la part posi­tiva, evi­tant l’estig­ma­tit­zació de l’altre i faci­li­tant-ne la com­prensió. I una gestió de la immi­gració que res­pecti els drets humans. En l’àmbit euro­peu, cal una política d’immi­gració i asil con­junta que superi els interes­sos esta­tals i que s’abordi, amb altres orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals, com un repte glo­bal.