Revista Emporion

La Fundació Mascort exposa “Rajoles, plafons i socarrats”

2

La millor forma de conèixer un poble, la seva cultura i la seva història és a través de l’observació, l’estudi i, fins i tot, la contemplació admirativa de les seves obres.

Testimonis materials de la cultura i història d’un poble que han arribat als nostres dies i al nostre coneixement gràcies a la tasca, que mai podrem agrair prou, que alguns de nosaltres s’han posat a sobre per fer que aquesta fita de coneixements sigui possible i en puguem gaudir. I em refereixo concretament a la tasca que a través de la Fundació Mascort està realitzant el senyor Ramon Mascort.  

Enguany, he pogut visitar dues vegades aquesta exposició, aquí a Torroella de Montgrí, a la Casa Galibern, seu de la Fundació Mascort, que mostra, una vegada més, una altra part de l’important col·lecció de ceràmica que regenta, formada per rajoles, plafons i socarrats que, durant dècades, ha pogut reunir el seu propietari.

L’exposició està integrada per les 670 peces datades del segle XIII al XX que inclou el seu catàleg i la numeració que figura en les vitrines de l’exposició. Però no ens confonguem amb aquesta xifra, ja que està formada tant per peces úniques com per panells que poden incloure dues, tres, quatre… o      trenta- cinc o cinquanta  o més peces, i que reflecteixen, des del punt de vista de la seva història, des de produccions medievals fins a peces del segle XX. La peça més antiga que es pot veure a l’exposició data de finals del segle XIII i és una modesta rajola procedent d’un antic paviment, elaborada a l’encàustica,  tècnica que consisteix a gravar un dibuix en una rajola d’argila vermellosa i omplir la part buida amb una engalba de color diferent.

Voldria destacar els plafons de rajoles, tres dels quals es troben entre els deu plafons de rajoles catalanes més interessants que existeixen, i el panell que representa el lloc de la ciutadella de Roses, el 1645. Porta marítima del comtat d’Empúries, Roses oferia un port natural molt atractiu, a recer dels vents i que possibilitava una ràpida penetració a l’Empordà i a les comarques nord-occidentals de Catalunya. Ja el 1543 Carles I, en una visita a la localitat, manà la fortificació de l’indret per protegir-lo dels atacs dels pirates barbarescos i, com no, dels francesos. També, el conjunt de rajoles elaborats a Manises durant els segles XV i XVI, les sèries de rajoles “de mostra” catalanes i valencianes, els socarrats (placa de fang cuit o taulell gros esmaltat en blanc i decorat generalment en tonalitats rogenques o marronoses i negrenques, destinat a posar-se entre bigues, en sostres i volades d’edificis, típica de terrisseria medieval de la corona catalanoaragonesa). Entre els que figuren a l’exposició, en despunta la representació d’un centaure arquer, únic en el seu gènere, i diverses plaques d’entrebigat.

No puc deixar de ressaltar  les rajoles d’oficis, les de navilis dels segles XVII i XVIII, així com els retaules devocionals, alguns dels quals representen obres mestres de la rajoleria catalana, ni la col·lecció d’estergits, que permetien copiar el dibuix sobre la rajola, previ a la seva coloració final.

No voldria acabar aquest escrit sense fer una recomanació formal: si us agrada tot el que representa cultura i història, visiteu aquesta exposició, que romandrà oberta fins al 12 d’octubre.

 mascort

Comentaris