Revista Emporion

La Festa dels Reis vista des de dins

3

Aquest any he pogut gaudir d’aquesta festa des de dins. Què vull dir amb això? He tingut el privilegi de viure la festa des de dins d’un  personatge: el de carter reial.Els nens s’acostaven lentament, esporuguits; amb timidesa i amb una il·lusió que els il·luminava la cara. Els més grans acompanyaven els menuts amb una mirada de complicitat. Altres, nous entre nosaltres, estaven desconcertats i no entenien gaire el que passava. No coneixien la tradició, però participaven de la festa.

El fet que unia tots aquells nens i joves era la carta. Allà hi havia escrit tot allò que volien que els portessin els Tres Reis Mags d’Orient.

En obrir les cartes amb els infants, n’hi havia que quedaven emmudits en preguntar-los què demanaven. Amb altres fèiem la lectura conjuntament. Va ésser tota una aventura. S’hi recollien joguines, nines, cuinetes, cotxes teledirigits, jocs de taula i, com no, la tecnologia més actual: ordinadors, impressores, videojocs, aparells reproductors de música…

Tots podríem pensar que, immersos en una època de l’any tan consumista, les cartes serien únicament llistes inacabables de sol·licitud de regals per al gaudi personal. Doncs no, no era així. Demanaven unes poques coses per a ells, però també demanaven per als  seus germans, pares, mares i avis, i tenien també un munt de desitjos de pau, de no més guerres, de salut, de felicitat i  d’intencions solidàries.

Els nens recullen i transmeten tot allò que viuen a la seva família i a la seva escola. Pel que he pogut veure des d’aquest observatori privilegiat, crec que hem d’estar esperançats en aquests temps que vivim, ja que malgrat tot, moltes famílies segueixen transmetent als infants els valors del Nadal.

Comentaris