Revista Emporion

La bellesa

2

Els dissabtes al vespre, el canal 33 de televisió emet el programa Amb filosofia que coordina Xavier Antich. És una prova que la televisió segueix sent una eina fabulosa quan es posa al servei de les bones causes i no dels interessos econòmics particulars.

Cada setmana presenta un tema atractiu: la veritat, el cos, el paisatge, la llibertat, la bellesa, etc. Durant trenta minuts sentim opinions d’especialistes, sovint filòsofs i, només d’observar que és possible parlar sense cridar, fer un discurs coherent i ordenat, estar davant d’una càmera de manera adequada, ja és molt positiu. Si, a més, l’espectador comprova que hi ha llars on abunden aquests artefactes que es diuen llibres, millor encara per convèncer que no produeixen cap tipus d’urticària.

Xavier AntichEl mèrit de Xavier Antich és el d’haver fet possible portar la filosofia a un mitjà on sembla que certs tipus d’activitats no hi tenen cabuda. És molt sa analitzar i pensar per intentar tenir un punt de vista propi davant els grans reptes. Així, una qüestió que podria despertar pocs contrastos com la bellesa, s’observa que ha merescut l’atenció de no pocs pensadors. Molts d’ells insisteixen que la bellesa rau més en l’ull de l’espectador que no pas en l’objecte observat i aquesta és la raó que no tots veiem la bellesa igual. És quan no sabem mirar que no trobem la bellesa; si en sabéssim, quedaríem sovint admirats per la naturalesa. Segons Kant, res sortit de la mà humana pot igualar-la.

Quan la nostra mirada s’ha educat per observar és quan els nostres ulls descobreixen bellesa en les obres d’art, però també en accions i gestos de la vida quotidiana. ¿O és que algun objecte pot superar la bellesa de la mirada de dos ancians que s’estimen? ¿O els gestos de protecció d’una mare envers el seu infant? En aquest nostre món de les imatges, de les pantalles, hem d’estar a l’aguait per no distreure’ns perquè podem acabar mirant molt sense veure res. A vegades quedem embadalits per la bellesa i el desesper d’haver de deixar aquella obra que valorem, ens pot produir un fort enuig o fer caure en una malaltia real, com la que diuen que va afectar Stendhal en la seva visita a Florència, quan l’acumulació de tanta bellesa li va provocar efectes devastadors per a la seva salut.

Sembla que està provat que qui ha estat tocat per la bellesa, ni que sigui per uns instants, està ja salvat per sempre més perquè ocuparà la seva vida a cercar moments d’igual força transformadora. En dos moments del programa sobre la bellesa surt la imatge del nostre Montgrí; els torroellencs ho tenim fàcil per trobar el sentit ple de la paraula bellesa perquè només ens cal dirigir la mirada a la nostra muntanya, cada dia, cada hora, canviant. Si com deia el poeta Brodsky: “La bellesa és el lloc on l’ull descansa”, afinem els ulls per mirar agudament la mirada de l’altre a fi de tenir present el proverbi àrab: “Qui no comprèn una mirada tampoc comprendrà una llarga explicació”.

Comentaris