Revista Emporion

L’Europa inacceptable

4

Fa pocs dies, s’ha posat de manifest una situació que passa des de fa temps, però que ha esdevingut primera notícia per la importància del desastre que ha provocat.

Em refereixo a la mort de prop de 300 persones que anaven en un vaixell que tenia l’objectiu d’arribar a l’illa de Lampedusa. Era una pastera gegant amb 500 persones que volien deixar les penúries del seu país d’origen i recalar a la desitjada Europa.

Això passa cada setmana, però la magnitud de la tragèdia ha fet que sigui notícia, fins al punt que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i el primer ministre italià, Enrico Letta, han anat personalment a l’illa.

Allà han estat  rebuts amb crits d’assassins i insolidaris. La impressió dels mandataris, pel que fa al dipòsit de cadàvers amb 300 baguls i a l’aspecte del centre de refugiats on estan retinguts els supervivents, ha sigut molt forta, en paraules de Durao i Letta. Tots dos, davant la premsa, s’han compromès a buscar solucions a aquest drama.

Letta proposa que el proper Consell Europeu  (reunió de caps d’estat i de govern de la UE) posi el tema de la immigració a l’ordre del dia, ja que ara per ara no hi estava previst. I Durao se’n va de Lampedusa, impressionat diu ell, amb la voluntat de trobar-hi solucions. Paraules i més paraules i la situació empitjora cada dia.

És veritat que la Unió Europea té molts temes a solucionar, com la crisi econòmica, especialment la situació dels estats del sud; l’atur, especialment amb les dificultats futures pel que fa al manteniment de l’estat del benestar; la integració política, etc. Però també ho és la immigració, que provoca malestar  real als que busquen una vida millor i també genera incertesa en la ciutadania europea. I per extensió, és un element més dels que utilitzen els partits d’extrema dreta, xenòfobs i antieuropeus, per a modular el seu relat en contra de la immigració, que provoca, diuen ells, dificultats als natius per trobar feina, a més de ser un factor d’inseguretat ciutadana.

I és en aquest escenari que aquesta mateixa setmana s’ha publicat una enquesta de la intenció de vot a França per les futures eleccions europees, en la qual, per primera vegada, posa al davant el Front Nacional. Ja hem vist que l’extrema dreta ha estat a punt d’entrar al Parlament en les recents eleccions alemanyes i també la seva presència als Països Baixos o a Grècia, posem pel cas.

Davant d’aquest escenari, calen solucions abans que no sigui massa tard. És evident que no n’hi ha de miraculoses, però sí que, a la meva manera de veure-ho, seria una bona línia de solució avançar cap a una política única d’immigració a la UE.

I en el pla econòmic, caldria establir un programa d’ajuts concrets, un pla Marshall per dir-li d’alguna manera, per a la zona del nord de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà, amb la finalitat que els joves tinguessin alguna esperança de trobar feina en origen. I també, algun moment s’haurà d’afrontar la situació del creixement de la població mundial, que si segueix en la línia actual, al final serà del tot insostenible…

Esperem que els mandataris tinguin la força i voluntat política d’afrontar tots aquest temes.

Comentaris