Revista Emporion

L’esclat d’una il·lusió

1

La caiguda del mur de Berlín demostra que els somnis poden fer-se realitat. Són paraules de la cancellera Angela Merkel un dia abans de la celebració de l’aniversari d’aquesta efemèride.

D’això s’informava als mitjans de comunicació al mateix temps que es donava la notícia que dos milions tres-cent mil ciutadans de Catalunya  havien anat a votar en una consulta que se’ls feia sobre el futur del seu país i en un 80 % havien  votat  a favor de la independència. Aquella mateixa nit, i sobretot l’endemà, a certs sectors d’opinió es qualificava aquella convocatòria de pantomima, com un desafiament, com un acte de sedició, una participació en un acte prohibit, anticonstitucional, delictiu. S’arribà a dir que era la pitjor tragèdia d’Espanya des de la Guerra Civil. Un acte criminal, venien a dir, perpetrat per 2,3 milions de ciutadans que havien dipositat una papereta seguint els dictats d’unes ments criminals mereixedores de càstig,  al cap de les quals situaven el president de la Generalitat Artur Mas i els líders del moviment (ANC) i partits polítics que secundaven l’organització de la consulta, la qual  havia estat possible mitjançant un grup de gent manipulada (40.000 voluntaris), que havia organitzat i fet realitat un acte que no pretenia altra cosa que recollir el desig d’un poble que expressava la seva  voluntat de dir cap on volia  dirigir el seu destí..

votarL’acció de votar es va portar a cap amb èxit a tot el país, malgrat amenaces i intimidacions des de l’estat i els mitjans de comunicació que donen suport a aquestes elits, que des de temps immemorials governen Espanya i que menystenen la voluntat de comunitats que vulguin trobar sortida, com a darrer remei, a aquesta situació de menyspreu i teledirigisme  d’un poder que des de l’estat centralista ha defensat sempre els seus interessos.

Ara diuen que la participació ciutadana va ser baixa (un terç dels possibles votants). Però encara que públicament no ho reconeguin clarament, l’evidència que un 80 % dels vots emesos sigui favorable a la independència i la por que aquest percentatge segueixi el ritme ascendent dels darrers anys fa que aquestes elits se sentin qüestionades.

El dia de la votació, el famós N-9, el vaig passar quasi íntegrament a l’IES Montgrí, lloc on es varen instal·lar les urnes al municipi de Torroella de Montgrí. Allà hi podien dipositar el seu vot els votants de la vila, de l’Estartit, de Sobrestany i la Bolleria. Vaig filmar durant tota la jornada la preparació, la votació, el recompte de vots i l’alegria final després de constatar els resultats amb una participació de 4.145 votants i el resultat de 3.780 vots favorables al Sí-Sí. És a dir, un 91,19 % dels vots emesos va ser a favor que Catalunya es constituís com un estat i que aquest fos independent d’Espanya. En la filmació es constata en primer lloc la magnífica organització de l’acte, la constitució de les meses, l’actuació seriosa i l’acompliment estricte de les normes exigibles a una votació legal (vaig poder constatar com algun possible votant no va poder exercir aquest dret per no complir els requisits exigits), la pulcritud del recompte, l’exactitud  de les dades finals obtingudes i en segon lloc la nombrosa i variada afluència de votants i el seu estat d’ànim.

A continuació transcriuré paraules recollides a la filmació que mostren  l’esclat d’una il·lusió de la ciutadania del municipi:

Un dia històric. Ara mateix,  recordar-ho em fa posar la pell de gallina”.
“Una gran il·lusió. No hagués pensat mai de la vida que poguéssim arribar on hem arribat”.
“Més que content, il·lusionat. Avui és un dia com aquell que va a esperar per primera vegada els Reis. Il·lusió de construir un país nou. No només un país, un país millor que els altres”.
“Estem vivint un moment històric i escrivim una pàgina en el llibre d’història, malgrat que algú vulgui posar pals a les rodes i ens ho vulgui impedir. No ho aconseguiran!”.
“Avui no s’acaba absolutament res. A partir de demà començarem una nova etapa que ha de ser més decisiva i contundent. Estem a prop”.
“Som aquí com a voluntaris perquè ens fa molta il·lusió un dia important com aquest”. “Una festa per la llibertat,  la democràcia i la pau. Així guanyarem”.
“Avui és un dia especial, extraordinari. Tothom ha respost. Estic molt emocionat de tot el que estic veient aquí. Nosaltres ho haurem viscut i farem història tots plegats.”
“Un dia històric. Estem molt contents perquè finalment podem venir aquí i votar. Hem treballat molt perquè sigui així.”
“Estem molt contents per poder exercir aquest dret. Molts anys esperant-ho. Nosaltres votem pels morts de la República”.
“Uns darrers dies trepidants. Estic molt contenta d’haver pogut participar en una cosa com aquesta que mai de la meva vida hauria pogut imaginar poder fer”.
“Estem contents d’haver pogut arribar a aquest dia després d’haver hagut d’esperar 300 anys. Molt emocionada. Aquesta nit no he pogut dormir”.
“Avui és un dia de festa. A mi el que m’importa és demà. La força que demostrem avui és demà que ha de fructificar”.
“Avui és un dia molt important per a Catalunya. Segurament no és el dia definitiu però és un pas important en el procés cap a la independència de Catalunya”.
“Avui és un dia que tots hem esperat durant molts anys i farem un pas de gegant cap a aquesta Itaca que tant somiem”.
“Estic molt emocionat de poder ser avui aquí per votar per una causa que crec justa i necessària.”
“Voto per l’avi del meu home que era republicà i va anar a la presó per defensar la independència de Catalunya. Voto per ell”.

 Un acte extraordinàriament emotiu. Gent de totes les edats amb el somriure als llavis. Un esclat d’il·lusió compartida que he pogut captar en imatges en un reportatge cinematogràfic que podreu veure el dia 13 de desembre a les 7 del vespre al Cinema Montgrí.

Comentaris