Revista Emporion

L’economia al servei de la política

5

El Banc Central Europeu ha baixat els tipus d’interès de la zona euro al 0,25%, una cotització mai vista a Europa i que es pren, tal com diu el mandatari del BCE, Mario Draghi, a causa del risc d’un període prolongat de baixa inflació, o el que és el mateix, per  evitar la deflació, que vol dir evitar entrar en un procés de baixada de preus, que dificulti la recuperació econòmica, com li ha passat al Japó en les dues darreres dècades. 

Hi ha més coses, però, a l’entorn d’aquesta nova situació. De fet, ve donada als pocs dies que la Comissió Europea presentés unes dades econòmiques, tot i que no gaire boiants, almenys esperançadores, afirmant que s’ha sortit de la recessió i que es preveu, pel trimestre que queda i pel 2014, creixements positius, tot i que tímids. Segurament, en etapes d’expansió econòmica, creixements d’aquesta naturalesa es veurien com negatius, però en la situació de crisi en què estem instal·lats, poder donar alguna notícia positiva és del tot recomanable, i així ho ha fet el comissari d’Economia Olli Rhen, que ha apostat perquè torni la confiança en tots els actors de l’economia, factor bàsic per a la recuperació econòmica. I a aquesta visió optimista de la Comissió Europea, s’hi afegeix el Banc Central Europeu amb la baixada de tipus que, a més de la versió oficial donada per Draghi, el tipus d’interès al 0,25%, hauria de generar una baixada del preu del crèdit a particulars i empreses i també a les hipoteques, altra cosa és el temps que transcorrerà perquè això es veig reflectit a la realitat.

Per altra banda, els inversors i estalviadors rebran menys diners pel seu estalvi. I, pel que fa al mercat de divises, una mesura d’aquesta naturalesa fa baixar la valoració de l’euro respecte el dolar, fet que ja s’ha començat a reflectir, i això ha de tenir conseqüències en facilitar les exportacions. En fi, sobre el paper tot és positiu, però el que s’ha de veure és com es plasmarà a la realitat, en aquesta àrea, la zona euro, amb tantes diferències entre les variables econòmiques, segons els estats, com són el deute, el dèficit, la fiscalitat o l’atur, diferències que sovint requereixen medicaments específics i diferents per a cada zona.

Si aquesta baixada de tipus ajuda a la recuperació, potser seria el moment de revisar les polítiques d’austeritat i, tot i que mantenint el control pressupostari i de dèficit públic, establir algunes polítiques que facilitin el creixement. Però, perquè això succeeixi, s’haurà de convèncer Angela Merkel que, com sabem, té el suport dels ciutadans alemanys per continuar amb les polítiques d’austeritat, com s’ha demostrat amb el suport que li han donat a les urnes. Per tant, fer-li canviar la seva idea que els estats endeutats, primer han de fer neteja i després, quan estiguin sanejats, ja es faran les polítiques expansives, serà difícil. De totes maneres, fora bo que els mandataris europeus, polítics i econòmics, valoressin la problemàtica social que hi ha a Europa, com l’atur, les diferències socials o les dificultats per generar ocupació, i prenguessin les decisions pensant en la ciutadania.

Comentaris