Revista Emporion

L’Any Bertrana i Torroella

6

La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 Any Bertrana amb motiu dels 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i dels 125 anys del naixement de la seva filla Aurora. Una commemoració que permetrà conèixer, aprofundir i difondre els aspectes més destacats de la vida i de l’obra d’un i altra.

Per als torroellencs aquesta commemoració té un interès afegit per l’amistat i l’obra comuna que lligà durant uns anys Prudenci Bertrana amb mossèn Francesc Viver, un dels nostres personatges més entranyables. A Girona, l’any 1902, a redós del seminari, quan tot just tenia vint-i-cinc anys, mossèn Viver fundà la revista “Vida”. Els principals redactors eren, a més d’ell mateix i el seu germà Antoní, alguns joves estudiants, literats i intel·lectuals, entre ells Prudenci Bertrana. A més, de ben jove, Viver fou alumne de dibuix de Bertrana. Anys després, a la narració autobiogràfica “L’hereu”, Bertrana va fer un retrat fidel de Viver, el seu amic i company de causa. Al passeig de l’Església de Torroella, al monument dedicat a Viver, s’hi llegeix una frase breu treta de l’extraordinària descripció que Bertrana va fer del nostre capellà: “Semblava dèbil, però per defensar Déu i Catalunya els seus pulmons rugien, el seu braç zigzaguejava i els seus ulls llampaven”.

Prudenci Bertrana i Compte va néixer a Tordera l’any 1867. Fill d’un propietari rural d’ideologia carlina, va passar la infantesa seguint amb la mare les aventures bèl·liques del seu pare. Va estudiar el batxillerat a Girona i, si bé va iniciar els estudis d’enginyer per complaure el pare, va decidir dedicar-se a la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell període que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les filles, l’escriptora que també rep homenatge aquest any, Aurora).

L’any 1873 se n’anà a viure a Girona  amb la seva família, i residí en diversos punts, entre ells al carrer de Santa Clara i al carrer Nou. Va abandonar la pintura i es dedicà a escriure. L’any 1902 va entrar a la redacció de la revista “Vida” de mossèn Viver. Hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com “La guineu”, un relat rural. Va participar en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l’organització dels Jocs Florals. El 1903 va publicar el conte “Tard”.

El 1906 publicà “Josafat”, la novel·la que el consagrà com a escriptor. Aquesta obra i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà van ser motius d’escàndol. L’any 1908 va pronunciar a Barcelona una conferència a l’Associació Nacionalista Catalana, “De les belleses de la Natura i el meu goig”, amb la qual va proposar una actitud totalment enfrontada amb el Noucentisme. D’aquesta conferència van sortir les “Proses bàrbares”, que va obtenir el Premi extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona. A la trilogia “Entre la terra i els núvols” —integrada per “L’hereu” (1931), “El vagabund” (1933) i “L’impenitent” (1948)— s’hi reflecteixen les seves vivències i frustracions personals, la més dolorosa de les quals fou la mort de tres dels seus quatre fills.

Prudenci Bertrana aportà a la nostra literatura el modernisme; la descripció d’una vida rural genuïna contraposada a l’ofec de la ciutat; i una profusió de vocabulari, extret de la parla viva, convertit en literatura. A partir del 1968, per subscripció popular, es va organitzar a Girona el lliurament del Premi de novel·la Prudenci Bertrana, que s’ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere. Des d’EMPORION us volem animar a llegir alguna de les seves obres, segurament la millor manera de commemorar l’Any Bertrana.

 Viver

 

Comentaris