José Eduardo Mundet Joubin i les seves arrels torroellenques

369

Els meus lectors saben que he entrevistat a EMPORION molts personatges torroellencs, uns  coneguts pels seus càrrecs, uns altres per la seva dedicació professional o social, altres per la seva trajectòria vital, etc. Vaig trencar aquesta pràctica el mes passat, en dedicar l’espai a un barceloní -d’origen familiar torroellenc, això sí- i ho torno a fer aquest mes. Casualment, fa uns dies, va entrar en contacte amb mi un argentí que anava a la recerca de dades sobre les seves arrels, en concret sobre els Mundet i els Majó, i li van dir que potser jo el podria ajudar. He de fer una confessió: jo conec força bé la família Mundet, són parents meus, però fins ara no sabia res dels Majó. Gràcies a José Eduardo he après molt. Escric l’entrevista en català, però, naturalment, vaig formular les preguntes i rebre les respostes en castellà, la seva llengua.

Com et presentaries en poques paraules?
Sóc de Tucumán, al nord-oest de l’Argentina, no gaire lluny de les fronteres amb Xile i Bolívia. La província de Tucumán té 22.500 quilòmetres quadrats, una xifra comparable amb els 32.000 de Catalunya. La capital, San Miguel de Tucumán, té 800.000 d’habitants, la resta de la província, uns altres 800.000. Soc llicenciat en Psicologia, he treballat com a psicòleg laboral i professor, ara estic jubilat. Tinc 69 anys, solter. Membre del Centro de Genealogía de Tucumán, tresorer. He escrit diverses obres sobre genealogia i sobre història, he donat conferències sobre la relació entre la psicologia i la genealogia. Qui sap fins a quin punt un desig d’un avi passa com una inquietud a un net… He vingut a Torroella, i ja és la quarta vegada, per tenir més coneixements dels meus avantpassats Mundet i Majó.

Serafina Majó i Josep Mundet Adroher

Un Mundet i un Majó de Torroella són als orígens de la teva família?
Comencem una mica endarrere en el temps. Un Majó de Torroella es casà amb una Albert de Verges, neboda de Lluís Albert, pare de Caterina Albert, Víctor Català, advocat, diputat republicà, alcalde de l’Escala i capdavanter de l’alçament federal a Verges. Un fill d’aquest matrimoni, Jaume Majó Albert, va anar a l’Argentina, i la seva germana, Serafina Majó Albert, es va casar amb un Pujol de Torroella; va ser net seu Lluís Pujol, el qual tenia una fàbrica d’espardenyes al carrer de l’Hospital i una sabateria al carrer d’Ullà.

Et deia, doncs, que Jaume Majó Albert anà a l’Argentina. Era el meu besavi. Fixà la seva residència a El Morro, província de San Luis. Es dedicà al negoci, es veu que exportava llana a Barcelona. Es casà amb Enriqueta Álvarez Domínguez, un dels avantpassats de la qual va ser el general José Narciso Domínguez, anomenat el Rico de la Punilla, el qual ajuntà els cavalls i homes necessaris per tal que “el libertador” San Martín travessés els Andes i alliberés Xile. Van tenir quatre fills, dos barons i dues dones. Un dels barons va ser més endavant el tinent general Víctor Majó, ministre de Guerra del president Pedro Eugenio Aramburu. Les dues filles es deien Edelmira i Serafina Majó Álvarez. Aquesta darrera va ser la meva àvia. El meu besavi va tornar diverses vegades a Torroella. Va morir l’any 1899.

I els Mundet, com entren en aquesta història?
Segons tradició familiar, al meu besavi Jaume Majó no li feia cap gràcia que les seves filles es casessin amb nadius del país, ell volia gendres catalans, així és que va enviar una carta a Torroella amb una proposta, que dos joves torroellencs anessin on ell era. I efectivament, n’hi van anar dos, i així Edelmira es casà amb Joan Negre i Serafina amb Josep Mundet. Actualment, a l’Argentina hi ha descendents del matrimoni Negre Majó, igual com els meus germans i jo som nets del matrimoni Mundet Majó.

La història d’aquesta branca dels Mundet, començant també ben endarrere, és la següent. Joaquim Mundet Riquer va néixer a can Mundet de Caules de Vidreres, i d’aquest tronc també prové el famós fundador de les Llars Mundet de Barcelona, Artur Mundet Carbó. Joaquim Mundet Riquer anà a Torroella després de deixar el seminari. Es casà amb Gertrudis Pagès i Escolà, de Palafrugell, germana de Joan Pagès, marquès de Llafranc. Es conta que el seu germà, Josep Mundet Riquer, va ser segrestat per uns bandolers, però que ell, aprofitant que havien begut més del compte, aconseguí escapar-se de la cova on el tenien amarrat.

Joaquim Mundet Riquer i el seu fill Candi van morir, tots dos, a Torroella, de la terrible epidèmia del còlera de l’any 1885. El meu avi, Josep Mundet Adroher, fill de Candi, va néixer a Torroella l’any 1870.

Jaume Majó Albert

Així doncs, Josep Mundet anà a l’Argentina i es casà amb Serafina Majó
Efectivament. El meu avi era germà de Joaquim Mundet Adroher, el que tenia confiteria i botiga de queviures al carrer de l’Hospital i fundador de l’empresa que va dur l’electricitat per primer cop a Torroella. La història del meu avi a l’Argentina és complexa, va ser comerciant, fundador de “estancias”, alcalde de Villa Mercedes, a la província de San Luis. Muntà negocis de pells a punts molt distants del país i es veu que els gerents d’algunes de les sucursals el van robar; possiblement va acabar a la ruïna. Com havia fet el seu sogre, tornà diverses vegades a Torroella. Morí l’any 1931.

El matrimoni Mundet Majó va tenir deu fills, cinc barons i cinc dones. Un dels barons, el meu pare.

El cognom Majó va desaparèixer a l’Argentina per línia paterna i es veu que va passar el mateix a Torroella. Hi ha descendents dels Pujol Vicens Majó a Torroella, i a l’Argentina hi ha els Negre Majó i els Vicens Majó.

Va ser el teu pare qui va portar la família a Tucumán?
Sí, el meu pare, José Mundet Majó, que va néixer a Villa Mercedes l’any 1906, es traslladà a San Miguel de Tucumán, com a funcionari, en ser nomenat un parent seu governador de la província, i es jubilà com a director d’Informacions de la província. Es casà amb Clara Rosa,  Coya, Joubin Colombres, neboda rebesneta del bisbe José Eusebio Colombres, fundador de la indústria sucrera i un dels diputats que firmà la declaració d’independència d’Espanya l’any 1816.

Som tres germans, Marta, José i Luís.


Al llarg de l’entrevista, que va tenir lloc a casa meva, vam parlar molt dels Mundet i de tot el que jo en sabia, però li vaig reconèixer que dels Majó no n’hi podia dir res. Aleshores, en José va veure entre els meus llibres Imatges històriques de Torroella i l’Estartit, l’obrí i em mostrà la foto d’un grup de joves en barca al riu, entre ells Eduard Viñas, Josep Sabrià i… –per sorpresa meva- Ricard Majó, de la seva família. Després, ens vam fotografiar al costat d’un dibuix i d’una escultura del meu cosí Josep Mundet Tarrés i ens vam acomiadar. Però jo no vaig quedar tranquil, vaig decidir cercar alguna cosa sobre els Majó de Torroella i em vaig capbussar -en el cercador ARCA, Arxiu Revistes Catalanes Antigues- a tots els EMPORION que portessin el mot “Majó”. Vaig rastrejar des de 1915 fins a 1923 (primera època) i de 1932 a 1936 (segona època). Vaig trobar dades que ja he enviat a en José:

– Serafina Majó Albert.
1920, gener. Defunció. Viuda, 80 anys.

– Mónica Goicoechea, viuda Majó.
1915 a 1918, agost. Estiueig amb el seu fill, l’advocat D. Carlos Serrano.

– Josefa Majó i Ros, viuda Bosch.
1915, maig. Subscriptora d’EMPORION. Viatge a Buenos Aires.
1916, juliol. Vocal d’instrucció pública.
1923, agost. Retorn de l’Argentina.
1933, juliol. Defunció (cita filla María Bosch Majó -esposa de Pau Romeva, diputat del Parlament català- i germà Ricard Majó).

– Ricard Majó i Ros.
1923, gener. Soci de l’Ateneu Montgrí. Donació festa de Reis.
1932, maig. Donació beneficència.
1933, octubre. Defunció. Solter, 63 anys.

Dedueixo que l’últim Majó de Torroella va ser Ricard Majó i Ros, que morí solter l’octubre de 1933. La seva germana, Josefa Pepita Majó i Ros, havia mort el juliol d’aquell mateix any. Desitjaria que aquestes dades –mínimes- ajudessin modestament José Mundet, el meu entrevistat d’aquest mes, a ampliar encara més la informació, tan completa, que ja té sobre la seva genealogia.