Jornades Ernest Lluch – societat virtual

52

Primer de tot, cal felicitar en Lluís Maria de Puig i en Ferriol Soria, de la fundació Ernest Lluch, per la tasca que estan realitzant; els conferenciants Sra. Dolors Reig, Sr. Genís Roca i Sra. Mercè Molist, i el moderador de la taula rodona, el periodista d’El Punt digital, Eduard Batlle, per les seves intervencions.
Només voldria assenyalar que van fer clarament un gran elogi d’Internet, de les xarxes, de la seva autoregulació, lo bo sobresurt, la quantitat d’amics és la garantia de màxima qualitat, i el no calen prohibicions, de pares i d’ensenyants, respecte a Internet i a les xarxes.
“Tu pare no en saps res de tot això” “I tu mestre, menys encara”. Exemple aportat pel conferenciant: dues identitats a la xarxa, una per pares i professors i l’altra amb dades falses per amics i contertulians.
Potser va faltar una veu un xic més crítica. S’ha de destacar que en el torn de preguntes, i com va senyalar el moderador, totes les intervencions del públic assistent varen girar sobre l’educació. Possiblement perquè és el que provoca avui més dubtes i incerteses Voldria proposar uns punts de reflexió en aquest article totalment d’opinió.

La portada del fulletó-programa porta com a títol SOCIETAT VIRTUAL i la imatge presenta sis personatges que mostren una clara dispersió. Reflex subconscient d’Internet?

Les Xarxes: Com a avantatges: la velocitat de la resposta, la independència amb el temps…
Com a inconvenients: una opinió resumida en un màxim de 140 caràcters, la redacció i l’escriptura se’n ressenten; cap possibilitat d’establir diàleg real, tothom es reafirma i es queda amb la seva idea i/o teoria.

Ordinadors a les escoles sense cap preparació i treball previ? Amb continguts que són senzillament els mateixos llibres de text del curs passat, això si, digitalitzats? Sense una tasca necessària de formació, en aquestes noves eines, dels educadors?
Tot tipus de problemes tècnics, xarxes internes que no poden suportar la connexió simultània de més de dos o tres ordinadors. I el format i mesura de les pantalles no permet una lectura ni fàcil ni còmoda.

Socialització: L’home ha de viure en societat i la socialització s’aconsegueix a l’escola. A l’escola presencial i a l’esport. Amb la relació directa, de persona a persones.
La tertúlia de cada dissabte … Tan de bo es mantinguessin l’endemà, aquelles tertúlies, trobades, corals, encara que fossin cants de taverna…
La participació presencial permet quelcom que no tenen els llibres digitalitzats: l’expressió corporal, el matís de les paraules, la pronunciació, la mirada, quelcom que no té, avui per avui, l’ensenyament amb un ordinador per cada alumne.

Els llibres: El llibre físic permet llegir, avaluar, subratllar, notes al marge o al peu de pàgina… en una paraula: estudiar.

Internet: Quan cerco i trobo quelcom interessant a Internet ho imprimeixo i després, amb calma, ho llegeixo. Defecte de la meva edat?
Es va apuntar la possibilitat de llegir Kafka per Internet. Personalment em seria molt difícil .
Internet pot ser per als alumnes la victòria de la llei del mínim esforç: Copiar i enganxar de diferents orígens sense fer-ne una valoració fiable ni un mínim i veritable treball personal.
En la cerca es llegeixen els cinc o sis primers resultats facilitats per Google (Atenció, la posició pot ser resultat d’una inclusió publicitària!)
Lamentablement, al mes d’octubre hi va haver més de cent detinguts imputats per ciberpornografia infantil, 16 a Barcelona, 15 a València, 11 a Madrid, entre d’altres.

Mitjans Informatius: Molts mitjans informatius donen en les seves edicions digitals la possibilitat de comentaris. Quants més millor!
Però si et prens la molèstia de llegir-ne un quants, arribes a la conclusió que la majoria són -amb comptadíssimes exempcions- crítiques sense cap fonament, bretolades o expressió d’una ignorància supina.
Les notícies han de ser resumides, ben curtes, el que tingui més interès ja la clicarà per llegir-les en la seva totalitat. Però ho fan gaires internautes?

Informació: Internet és sens dubte un gran dipòsit d’informació que s’ha de saber utilitzar. Permet la comunicació instantània, però és, avui, el millor sistema educatiu?

Un ordinador per a cada alumne? Sense un treball i una prèvia formació de docents, a tots els nivells, i una creació d’elements d’ensenyament que substitueixin realment els llibres?

Taula rodona: Com dèiem al principi, les preguntes formulades foren totes elles referents a la infància, l’educació, la formació, la socialització… i es va demostrar que, com es diu vulgarment, tot això està molt verd encara. .
No s’ha de retornar a la lletra amb sang entra, però s’ha de treballar molt perquè Internet, les xarxes i els llibres digitalitzats siguin la medicina que necessita, ja amb certa pressa, l’aprenentatge dels nostres infants i adolescents.

I com a resum final d’aquestes reflexions: Els pares no poden renunciar. També ells tenen una doble obligació, la de formar-se i informar-se “en i de” Internet. Les noves tecnologies s’han d’implementar sobre una base de maduresa de l’alumne i coneixements professionals ad-hoc de l’educador.