Jordi Llavina i la seva Terra de lletres

Jo soc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
pobra d’arbres, gairebé privada de boscos,
escassa de planures, excessiva de muntanyes,
estesa per llevant al llarg de la vella mar
que atansa el difícil i sangonós diàleg
de tres continents.
Salvador Espriu (1913-1985)

Jordi Llavina i Murgades (Gelida, Alt Penedès, 1968), escriptor, poeta, crític literari i periodista, acaba de publicar una interessant monografia titulada Terra de lletres. El paisatge de Catalunya en 60 visites literàries, que representa una excursió literària amb itineraris i recorreguts per seixanta textos d’alta qualitat de seixanta grans autors. En definitiva, una aconseguida geografia literària.  L’autor ens recorda que la literatura serveix, entre altres coses, per preservar la memòria dels llocs.

El llibre és el resultat d’un encàrrec editorial que abasta el Principat i Jordi Llavina n’ha triat personalment els textos a partir de novel·les, obres memorialístiques, dietaris i obres líriques.

A diferència del conegut i imprescindible dietari d’Isidor Cònsul, Tractat de geografia, que va guanyar el premi Marià Vayreda 2008 i on l’autor explora i descriu el territori català amb experiències pròpies i reconstitueix els espais físics i morals més importants de la seva vida, Jordi Llavina, en canvi, fa una obra en la qual cada capítol està dedicat a un autor diferent, una ciutat, un poble, o una comarca, i on l’ordre dels capítols és alfabètic, seguint el cognom de l’escriptor seleccionat. Per a cada capítol ha triat una frase il·lustrativa del text, o un vers, si es tracta de poesia, que serveix de reclam per a la lectura.

En el llibre hi trobem pobles com Cadaqués o Sitges, que sempre han inspirat poetes i narradors. O comarques com la Segarra i autors clàssics com Jacint Verdaguer i Joan Alavedra (autor del cèlebre poema El pessebre, musicat per Pau Casals), o Quim Monzó, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo i Jaume Cabré, entre d’altres.

Especialment interessants són els capítols de Josep Carner que parlen del barri de Sant Gervasi de Barcelona, de Gaziel sobre la barcelonina plaça de Catalunya, de Jesús Moncada sobre Tortosa i el país de l’Ebre, i de Narcís Oller sobre la vall de Núria. També hi ha escrits en castellà com els de Carlos Barral o Dionisio Ridruejo.

En el llibre hi podem llegir frases curioses d’autosatisfacció amb el paisatge com aquestes:

  •  “L’Empordà, aquella terra que Pla considerava –i ara cito de memòria- una de les tres millors regions d’Europa, juntament amb la Toscana i la Provença.” (Montserrat Vayreda, pàgina 247).
  • “Mataró, a banda del rovell de l’ou del país, és un lloc delitós per viure-hi.” (Manuel Cuyàs, pàgina 91).
  • “En la seva crònica, Muntaner ens recorda que Barcelona era la capital de la marina, i Lleida, la de terra endins.” (Txema Martínez, pàgina 139).
  • “Granollers n’és la capital indiscutible. Aquest tros del Vallès és el rovell de l’ou de la dolça Catalunya. Aquest Vallès és la Suïssa de Catalunya.” (Jaume Passarell, pàgina 171).

L’autor, en una interessant entrevista feta pel periodista Manuel Lillo, afirma que està satisfet amb el llibre, però reconeix que li agradaria fer una altra monografia  similar amb la resta del país: les Illes i el País Valencià.

Llavina textualment es fa aquesta pregunta, que és tota una declaració   d’intencions: “Per què no fer dos volums d’aquesta Terra de lletres?” Endavant amb el projecte. Els lectors ho agrairem. De debò que ho esperem.

En el llibre hi trobem aquest poema de Josep Maria de Sagarra, dedicat a la capital del Solsonès (pàgina 21).

Record de Solsona
Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m’estic a la plaça de Sant Joan,
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.

Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d’una altra vida
on s’anés a abeurar-hi un glop de pau.

Jo no sé pas per què  jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companyia
sens besar-la ni dir-li cap lament.

Veure el tresor que d’aquí estant s’obira
sense esflorar-li el seu cabell gentil,
sols sentir-la a la vora com respira…
I respirar aquest aire tan tranquil.
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Referències bibliogràfiques

  1. LLAVINA, Jordi. Terra de lletres. El paisatge de Catalunya en 60 visites literàries. Comanegra, Barcelona, 2018.
  2. LILLO I USECHI, Manuel. “Jordi Llavina i Murgades”, entrevista a El Temps, 17 de juliol de 2018, pàg. 64-65.
  3. CÒNSUL, Isidor. Tractat de geografia. Empúries Narrativa. Grup Editorial 62, 2008.