Joaquim Frigola i Martí

34

Acaba de sortir el llibre de poemes M’ho miro des del marge, del torroellenc Joaquim Frigola i Martí.

És una selecció de poemes escrits al llarg de la seva dilatada vida i que ara es posen al nostre abast per assaborir-los. En Frigola és un poeta, vull dir que la seva vida és poesia; encara que mai escrigués un poema, ell seria poeta. La poesia només neix de vides poètiques. És una manera de ser al món. Els poetes els necessitem per descobrir, per aprendre a escoltar i per saber admirar-nos sense necessitat de moure’ns gaire.

La vida m’ensenyà fa temps
que música i poesia
són les més belles coses al món
que ella ens pot donar.
Tret de l’amor, és clar. 

FrigolaQui deia això era Jaroslav Seifert, poeta txec, premi Nobel de Literatura de 1984 i, com que crec que tenia raó, per recordar-me que no puc viure sense música, poesia i amor, tinc el poema a la paret del menjador de casa. No em canso de llegir els set poemes (quatre poetesses i tres poetes) que vam elegir, la meva dona i jo, per acompanyar-nos en aquestes “últimes ratlles del dibuix”, com diu Raimon. Poemes intimistes, de difícil comprensió pels joves, perquè els vells ens obstinem a creure “que la vida no es marceix perquè sí”, segons Pilar Cabot. 

A la capçalera del llit, el Testament, de Rosa Leveroni. Cada dia en llevar-me puc dir amb ella: “Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi/vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí.” Veus, de Kavafis, als peus del mateix llit, m’ajuden a rememorar: “Veus ideals, veus estimades/dels qui moriren o dels qui ja són/perduts per a nosaltres com a morts.” L’hoste troba a la seva cambra el nostre aixopluc perquè, com va saber advertir Montserrat Abelló, és molt possible “que també se senti sol, sola/com tu, com jo”. I la nostra benvinguda en el rebedor és de Joana Raspall: “Ara ja capto/aquells perfums que un dia/no vaig percebre.” És com un demanar perdó per tots els perfums desaprofitats i un agraïment per tots els perfums que ara, finalment, han aparegut. 

En Joaquim Frigola suma totes les qualitats dels bons poetes i ho podrà comprovar qui llegeixi el seu llibre de poesia d’inspiració variada: temes de reflexió íntima; de record de persones estimades (entre elles la del seu mestre Mn. Viver) i sempre amarat d’amor a la terra que el va veure néixer, la terra que ell va treballar amb força. Així transmet la seva insubornable lleialtat al país:

És un país delicat,
cal tenir-ne molta cura,
estimar-lo de veritat
i respectar la natura.

Joaquim Frigola, poeta de vida interior rica i refinada: gràcies!

Comentaris