Joaquim de Camps i Arboix i Torroella

49

“Jo no sé encara, badoc com sóc, si en Camps és torroellenc. M’és igual, en Camps, lo mateix que en Blasi (de mossèn Viver no en parlo…), té l’esperit super-torroellenc”.

Amb aquest paràgraf dedicat a Joaquim de Camps i Arboix començava mossèn Viver la seva col·laboració al primer número de la revista EMPORION el dia 1 de gener de l’any 1915. Després, Viver assenyalava que el periòdic torroellenc venia a ser “un triumvirat” (Camps, Blasi, Viver) amb una ànima, “l’ànima d’en Camps”. No era un elogi petit.

A finals de l’any passat, mentre preparàvem el Centenari d’EMPORION, vaig anar coneixent millor, i vaig anar dedicant cada cop més interès, a la personalitat destacada de Camps i Arboix, i a la seva presència a Torroella durant els anys de joventut. Casualment, en aquells mateixos mesos, l’historiador de la Universitat de Barcelona Giovanni C. Cattini, que n’estava escrivint la biografia, va entrar en contacte amb mi i amb el doctor Martí Vidal, actual propietari de la casa familiar dels Camps al carrer de l’Hospital. Com a conseqüència d’aquest interès i d’aquests contactes, vaig arribar a tres conclusions: la importància de la presència de Camps a Torroella els anys 1911-1918, la coincidència ideològica entre Camps i mossèn Viver, i la gairebé segura identitat de Camps darrere del pseudònim Pons, puntal d’EMPORION.

1911 CampsPel que fa a la presència de Joaquim de Camps i Arboix a Torroella, cal assenyalar la coincidència dels seus anys juvenils amb el tomb cultural que s’estava produint a la nostra vila. L’any 1911 arribava el mestre Blasi i al cap d’uns mesos naixia l’Ateneu Montgrí, amb un òrgan de comunicació, el Mont-Gris. El mateix any 1911, el dia 9 de setembre, Joaquim de Camps i Arboix, que només tenia 17 anys, va pronunciar una conferència a Torroella, en una sessió solemne, presidida per l’alcalde Joaquim Mundet, amb el títol “Records històrics de Torroella i del Castell de Montgrí”. (Una anècdota: després de declarar-se imparcial, Camps va deixar anar una aspra crítica contra “l’enveja personal i la baixa passió política” dels que s’oposaven a unes obres de reconstrucció del castell promogudes pel comte de Torroella.)

L’any 1913 arribava a Torroella mossèn Viver. Camps i Viver tenien amics comuns a Girona, sobretot els germans Santiago i Rafael Masó, que havien format part del grup de la revista Vida, fundada per mossèn Viver els anys 1902-1903, i que més endavant serien els més propers coreligionaris polítics de Camps.

No és estrany que aviat, l’any 1914, l’afinitat ideològica dels dos intel·lectuals, Camps i Viver, catòlics i catalanistes, els portés a iniciar una publicació quinzenal, El Montgrí, amb domicili al carrer de l’Hospital, 8, el de Camps. Només en coneixem el núm. 5, l’article editorial era d’ell, i parlava de la futura Mancomunitat de Catalunya.

Aquell mateix any 1914 els editors dels dos periòdics torroellencs van veure clar que calia unificar esforços, però l’esperit laic dels uns, i el catolicisme dels altres, feien difícil l’entesa. Es va imposar el seny, i l’Ateneu va fer una declaració explícita al llibre d’actes: “En haver-se rebut un comunicat signat per diversos senyors que pregunten si en les seves actuacions l’Ateneu pot atacar els ideals del Catolicisme, la Junta entén que l’esperit de l’entitat és el respecte a totes les idees i de formar la convergència de tots els elements de Torroella amants de la cultura”. Així, doncs, ja no hi havia obstacle, i Camps i Viver d’una banda, i Blasi i la seva gent de l’altra, van decidir editar conjuntament un nou periòdic quinzenal que rebrien tots els socis de l’Ateneu: EMPORION.

El que havia estat puntal d’El Montgrí passà a ser-ho d’EMPORION, i durant els anys 1915 i 1916 Joaquim de Camps i Arboix va escriure la majoria dels editorials de primera plana del nou periòdic torroellenc. Alguns d’aquests escrits porten un gran contingut patriòtic, d’altres toquen temes locals, uns altres socials, etc. La seva última col·laboració es va produir l’agost de 1917 amb motiu de la defunció del president Enric Prat de la Riba en un article ple de sentiment: “Mirarem cap a ell”.

Aquell any 1917 Camps tenia 23 anys, i ja no escriuria més a la revista que havia ajudat a crear, el reclamava l’activitat professional i política a Girona, a la Lliga primer, i més endavant al nou partit Acció Catalana, de tendència molt més nacionalista.

Però no es va desentendre de Torroella. Així, la seva presència hi va ser molt destacada el 9 de juny de 1918 amb motiu de la Diada Nacionalista, un gran esdeveniment social i popular, amb participació d’oradors de Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona i Barcelona. Joaquim de Camps i Arboix hi va parlar en nom de la nova Agrupació Nacionalista de Torroella de Montgrí.

També és interessant destacar un comentari d’EMPORION sobre les eleccions de novembre de 1932 (núm. 215 de 30 octubre) que deia: “Es coneixen ja la major part dels noms que figuraran en candidatura per a les properes eleccions de diputats a les Corts Catalanes. I es dóna la coincidència que en cada llista hi figuren persones de representació genuïnament torroellenca. A la de l’Esquerra va el nom del nostre entranyable amic Sr. Pere Blasi. A la del P. C. R. (Acció Catalana) Joaquim de Camps i Arboix, també molt estimat company nostre. I a la de la Lliga Regionalista dues personalitats tan conegudes i considerades entre nosaltres com els Srs. Narcís Camps de Bellcaire i Pelai Negre. Aquesta coincidència palesa abastament que Torroella es trobarà directament representada al parlament català sigui quin sigui el resultat de la lluita”.

Torroella està en deute amb Joaquim de Camps i Arboix. Del gran triumvirat cultural Blasi-Viver-Camps de fa 100 anys, porten el nom de Pere Blasi la Biblioteca Municipal i una avinguda; a mossèn Viver se li ha dedicat un monument al passeig de l’Església i un petit carrer; Joaquim de Camps i Arboix bé es mereixeria una placeta, un carrer, un record.

De moment, com a petit record, l’Associació EMPORION i l’Associació del Llibre de la Festa Major de Torroella presenten el dia 3 de juliol, a la Fundació Mascort, amb la participació de Joaquim Nadal, historiador i exalcalde de Girona, el llibre tot just publicat Joaquim de Camps i Arboix, un intel·lectual en temps convulsos, del professor Giovanni C. Cattini.

2015.07.03