Joan F. Mira i la seva traducció de l’Odissea d’Homer

220

L’Odissea és la mare i el pare de la literatura occidental.
Joan F. Mira

L’escriptor, traductor i intel·lectual Joan Francesc Mira (València, 1939) ha estat un dels guardonats amb el Premi Nacional de Cultura 2017, la distinció més rellevant en l’àmbit cultural que concedeix el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).

Mira havia estat catedràtic de grec a la Universitat de València i, des de l’any 1991 fins a la jubilació el 2005, a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, destaca entre d’altres facetes per la seva tasca com a traductor de clàssics de la literatura universal. Va traduir l’any 2000 la Divina comèdia de Dante  Alighieri, l’any 2004 els Evangelis i l’any 2011 l’Odissea d’Homer (segle VIII aC). Són,  segons l’humanista, “les tres potes de la cultura occidental i europea” que és la nostra.

En una entrevista recent a El Punt Avui, amb motiu del seu merescut guardó, Mira puntualitzava -amb preocupació no exempta d’ironia- a la periodista Valèria Gaillard: “Crec que les sèries televisives i les xarxes socials són una plaga. Ara veus els joves enganxats tot el dia al mòbil, enviant-se missatges curts i superficials que han substituït la lectura profunda, escoltar música o tenir converses, i això ho trobo esgarrifós, addictiu, és una desgràcia col·lectiva; s’està perdent un tipus de comunicació i una manera de gaudir dels productes culturals, de la bellesa, que ens ha omplert durant segles i ara no interessa ningú! No sempre els instruments nous s’utilitzen de manera adequada.”

La traducció més celebrada fins ara de l’Odissea era la prestigiosa versió de Carles Riba de l’any 1948, treball que constitueix una de les fites poètiques més importants de la literatura catalana. Una altra significativa versió n’és la traducció en prosa de Joan  Alberich de l’any 1998.

Mira creu que els grans clàssics requereixen revisar-los cada dues generacions. I és per això que analitza l’Odissea i en fa una traducció diferent i complementària a la de Riba, no des de l’òptica de la filologia clàssica, sinó que ens proposa llegir Homer com un text més pròxim, sense entrebancs d’especialista, de forma directa. Amb aquest objectiu, aconsegueix una novel·la  assequible, malgrat estar traduïda en hexàmetres i comptar amb prop de 12.000 versos distribuïts en 24 cants. Amb aquesta versió Mira contribueix a fer una nova entrada en català a l’obra d’Homer, però a l’abast d’un públic més general i extens.

Mira és un admirador declarat d’Homer i considera l’Odissea una obra inclassificable, un gènere literari en ella mateixa, una narració d’una complexitat fascinant, on s’entrecreuen històries de combats, perills i violència, amb fantasia i temptacions. És la història d’amor i de fidelitat de dos protagonistes excepcionals (Ulisses i Penèlope), però és també la història d’un fill que busca un pare. Un obra cabdal plena de contrast on la narració pot ser molt violenta, però també molt delicada, molt finament psicològica.

Homer era el poeta per excel·lència de l’antiguitat clàssica i també el seu “mestre” per  la saviesa i la veritat que contenen les seves obres. Diu Joan Alberich, un gran estudiós  de l’Odissea, que aquesta és un poema èpic amb un final feliç. En canvi, la Ilíada, l’altra gran obra d’Homer, és un poema amb més elements tràgics.

Recordem que l’Odissea és la història del retorn d’Ulisses a Ítaca després de la guerra de Troia. Tal com assenyala Jordi Cornudella, un gran expert en Homer, per explicar aquesta circumstància, el poema combina tres relats diferents. D’una banda, la història de Telèmac, el fill d’Ulisses, que deixa Ítaca a la recerca de notícies de son pare, i que ocuparia els quatre primers cants. En segon lloc, i amb vuit cants, hi ha la història mateixa d’Ulisses entreteixida d’aventures marineres i relats fantàstics. I finalment el conjunt dels dotze cants darrers on es narra la història de Penèlope, l’esposa fidel, i els pretendents -que té instal·lats a dispesa al casal del seu marit absent- amb el retorn d’Ulisses a la seva pàtria. Diu Cornudella que “la recerca, el viatge, la fantasia, l’astúcia, el coratge, la lucidesa, la nostàlgia, el retorn, la venjança: l’Odissea és un compendi de tot això i és també molt més que això”.

Cornudella ens recorda també que amb Homer neix la literatura. Fins aleshores hi podia haver la simplicitat de la faula o l’esquematisme del conte. Els experts postulen que la Ilíada és una obra de joventut, en canvi l’Odissea és un poema més evolucionat, una obra de maduresa del gran poeta. Es tracta aquesta última obra de l’epopeia que ha tingut més repercussió sobre la literatura universal.

Diu Mira que mai un heroi ha representat tant com Ulisses, astut i polifacètic,  l’experiència humana. En la literatura haurem d’esperar  més de 700 anys fins a l’arribada de l’Eneida de Virgili (70 aC – 19 aC) per tenir una obra comparable amb la d’Homer en extensió i qualitat.

Remarca el periodista Xavier Aliaga que aquesta nova versió de l’Odissea té el mèrit assegurat de mantenir la qualitat literària i fer-la assequible a nous lectors. I això cal agrair-ho a Joan F. Mira, les obres del qual s’han convertit ja en un pilar fonamental de la cultura catalana.

Referències bibliogràfiques

  1. HOMER. Odissea, versió de Joan F. Mira, ed. Proa (4a edició), Barcelona, 2012.
  2. CORNUDELLA, Jordi. “Homer i l’Odissea”. A: Homer. Odissea, versió de Joan F. Mira, ed. Proa (4a edició), Barcelona, 2012.
  3. SERRA, Montserrat. “Joan F. Mira versiona l’Odissea d’Homer amb la voluntat d’arribar a nous lectors”:  <http://www.vilaweb.cat/noticia/3940433/20111020/joan-f-mira-versiona-lodissea-dhomer-voluntat-darribar-nous-lectors.html>
  4. ALIAGA, Xavier. “Joan Francesc Mira: el reconeixement a un pilar de la cultura catalana”. A: El Temps, 20 de juny de 2107, p. 59-62.
  5. HOMER. Odissea. Versió de Joan Alberich i Mariné (6a ed), La Magrana,  Barcelona, 2006.
  6. GAILLARD, Valèria. Joan Francesc Mira, Premi Nacional de Cultura. “Les sèries televisives i les xarxes són una plaga”. A: El Punt Avui, 23 d’agost de 2017, p. 38.
  7. MIRA, Joan F. Els treballs perduts, Proa, Barcelona, 2005.

 

Comentaris