Revista Emporion

“Traçant el camí cap a la independència de Catalunya”

13

Aquest és el títol del discurs que el  President Carles Puigdemont i Casamajó va pronunciar el 12 de maig del 2016. I en faig referència avui quan ja ha transcorregut  quasi un any perquè crec que el temps transcorregut ha posat encara més de relleu el seu contingut.

I em refereixo tant al títol “Traçant el camí cap a la independència de Catalunya” com al temps transcorregut des de la data del seu discurs al Royal Institute of International Affairs de Londres, a la Chatham House de Londres. I perquè el seu contingut, al meu entendre, ha quedat reforçat pel temps transcorregut!

No em cregueu ufanós en apropiar-me d’uns  mèrits que no son altra cosa que admiració. Només ja en les primeres frases que reprodueixo:

“Catalunya viu des de fa més de cinc anys un procés polític per deixar de ser una regió d’Espanya i esdevenir un estat independent. Un procés que té vincles amb el que anhelen d’altres nacions com Escòcia, Flandes o el Quebec, però que alhora té trets distintius que el fan únic, i també, permetin-m’ho dir, exemplar. Un moviment que no va contra ningú, basat en l’exercici de la democràcia, i que té com a objectiu atorgar al nostre país més eines per progressar, per oferir als nostres ciutadans un major benestar. Un país que se sent profundament europeu i que en el futur vol seguir sent, no només membre de la Unió Europea, sinó un actor actiu en la seva construcció”.

Es pregunta perquè volem ser un estat petit quan formem part d’un estat important, i afirma que la nostra voluntat és poder explicar de primera mà què és el que defensem, per què ho fem, i com ho volem fer.

I segueix amb la pregunta en la consulta popular no referendària: “Creieu que Catalunya ha de ser un estat? I en cas afirmatiu, creieu que aquest ha de ser independent?” Es va convocar una consulta pel 9 de Novembre de l’any 2015 i amb el seu resultat, el 95 % del ajuntaments del país van aprovar una moció defensant el dret els ciutadans a votar, cosa que demostrà la transversalitat i la fortalesa que tenia aquesta  reivindicació. El país hi esta bolcat. Novament, però, l’estat espanyol va deixar palesa la seva nul·la voluntat de negociar i va demanar al Tribunal Constitucional la suspensió de la consulta. Vist aquest nou impediment, el president de la Generalitat va anunciar la convocatòria d’un procés participatiu, amb l’ajuda de voluntaris per dur-lo a terme.

Per no fer massa llarg aquest article resumeixo l’explicació donada sobre en què consisteix la via catalana.:

1 – Procés basat en tot moment en l’exercici de la democràcia.
2 – Procés que es desenvolupa de manera pacífica.
3 – Defensar sempre el diàleg durant tots els estadis del procés.
4 – Volem ser un nou estat, i volem ser-ho en el marc de la Unió Europea.
5 – Aspirem a unes relacions molt properes amb l’estat espanyol.

I acaba assenyalant que el desig de llibertat, d’escoltar a la gent, de canviar per millorar, de construir l’esperança i la il·lusió  són alguns dels elements que mouen el projecte polític perquè Catalunya esdevingui un estat.

Aquest text és un resum del que crec necessari  destacar. He procurat en tot moment respectar la realitat del text resumit amb el contingut, molt abreujat.

Comentaris