Revista Emporion

Henry D. Thoreau o la vida senzilla

104

Els Estats Units, el seu país natal, han commemorat enguany el bicentenari del naixement de l’escriptor i pensador Henry D. Thoreau. Atès que no excel·lí com a home de lletres, la major part dels llibres de literatura  no  dediquen gaires línies a aquest personatge. Tanmateix, molts dels  pensaments de Thoreau són ben actuals, sobretot els recollits a Walden o la vida als boscos, un assaig publicat el 1854 on es troben grans reflexions, que prou falta ens fan en aquesta època de frivolitats que ens ha tocat viure. A part de Walden, també s’han reeditat altres assaigs del pensador, així com el seu extens diari, escrit al llarg d’un quart de segle. Thoureau ha de captivar forçosament els que discrepen d’aquest salvatge neoliberalisme que s’ha ensenyorit del món sencer després de la caiguda del teló d’acer.

Thoreau va néixer el 1817 a Concord (Massachusetts), on passà la major part de la seva vida, i morí l’any 1862. En plena revolució industrial a la costa est dels Estats Units, es considerava una persona afortunada per haver nascut en una petita ciutat envoltada de boscos, rierols, llacs i pantans, habitada per gent rústica però cordial, on encara es podia respirar aire pur i no hi havien arribat les grans fàbriques, la locomotora i altres sorollosos ginys de la indústria moderna que impedien sentir la remor del vent i de l’aigua.  El futur pensador no s’amullerà mai ni tingué fills, mai votà ni trepitjà una església. Estudià al Harvad College, però sempre pensà que s’aprèn tant de la vida com dels professors, tant al carrer com a les aules. Per bé que treballà en diverses feines, no tingué cap professió. La primera feina, mestre d’escola, la deixà aviat per no estar d’acord amb els càstigs físics que s’aplicaven als alumnes.

Thoreau menyspreava els diners –podia fer-ho perquè necessitava molt poc per viure. “Un home és ric en proporció a les coses que pot rebutjar”, escriví. En canvi, apreciava molt el temps lliure. Temps per llegir, caminar, observar la natura, conversar amb gent senzilla com els indis, però també amb esperits cultivats com ara el poeta Emerson. En aquest sentit, em recorda molt aquell jove tuareg que, l’any 1999, en arribar a París i veure com la gent sempre anava amb presses amunt i avall, diuen que comentà amb un punt de sornegueria: “Vosaltres (els europeus) teniu els rellotges, nosaltres (els africans), el temps.” Potser és una llegenda urbana més; en tot cas, com diuen els italians, se non é vero, e ben trobato.

A Thoreau li agradava la vida senzilla i sòbria, viscuda prop de la natura. Creia que els luxes i les comoditats, a més d’ésser innecessaris, són un obstacle per a l’elevació espiritual. Criticava el domini de la indústria i dels diners sobre els valors. Valorava tant l’oci que no estava gens d’acord amb el precepte diví sobre el treball i el descans dominical. Pensava que s’havia de treballar per viure i no al revés. A diferència d’Adam Smith, creia més en la riquesa dels individus que en la riquesa de les nacions. Thoreau cercava la solitud, necessària per a poder pensar. Tanmateix, no era un misantrop; tenia amics, i d’una gran qualitat humana. Era un home de principis: a causa de la seva oposició a la guerra dels Estats Units contra Mèxic i a l’esclavatge, es negà a pagar impostos i fou empresonat, tot i que només passà un dia entre reixes. I sempre defensà l’individu per damunt de l’estat.

Entre la seva obra literària i assagística destaca Walden.  Walden Pond és el nom d’una llacuna que hi ha prop del seu poble natal. L’any 1841, el jove Thoreau ho deixà tot i s’instal·là vora aquesta llacuna, en una cabana que construí amb les seves pròpies mans. No és que de cop i volta li hagués agafat un rampell eremític, que hagués esdevingut un pare del desert de l’era del maquinisme. Era només un experiment. Desitjava  viure apartat durant un temps d’una societat cada cop més consumista, dur una vida austera, satisfer les seves escasses necessitats materials sense cap ajuda. Tornà amb la seva família dos anys després, quan li semblà que havia assolit el seu propòsit.

Avui dia els pensaments de Thoreau criden l’atenció d’un ampli ventall de lectors: ecologistes, pacifistes, anticonsumistes, partidaris del creixement zero, del moviment Slow… Dels disconformes en general amb l’actual ordre polític, social i econòmic, doncs. Tracten del respecte a la natura, l’amor, la bondat, la justícia, la religió, la riquesa, la política, la llibertat, la tolerància, la convivència… D’alguns ja n’hem parlat.  Vegeu-ne uns quants més; alguns us sonaran.  Crec que no cal afegir-hi cap comentari.

“Vida ciutadana: milions d’éssers humans que viuen junts en solitud.”

“El millor govern és aquell que governa menys.”

“El més ric és aquell els plaers del qual són els més barats.”

“En lloc d’amor, diners o fama, dona’m la veritat.”

“És més desitjable cultivar el respecte al bé que el respecte a la llei.”

Comentaris