Revista Emporion

Gran Germà

3

La caiguda del mur de Berlín, la desaparició del bloc comunista com a tal, i altres esdeveniments d’aquella època, van comportar la fi de la guerra freda, i propiciaren un nou ordre mundial.

Això va provocar una certa relaxació juntament amb una distensió general en la relació entre blocs i estats, que també es va fer extensiva a les mesures de seguretat de tots els països, però potser de manera especial al país més poderós del món.

El cas és, que no es van detectar a temps els atemptats islàmics contra les Torres Bessones, els atacs contra les ambaixades dels Estats Units a Kenia i Tanzània el 1998, l’atemptat contra el destructor USS Cole al Iemen l’any 2000, i d’altres. Aquests fets van provocar que a tot el món i molt especialment als Estats Units, reneixés una obsessió per la seguretat, la busca d’informació i conseqüentment de l’espionatge, tots ells van trobar el camp adobat en les noves tecnologies que ofereix la electrònica, les telecomunicacions o la informàtica, eines per on es mou quasi tota la informació del món a través de les seves aplicacions com poden ser entre d’altres les xarxes socials, telefonia mòbil, Internet, fibra òptica, etc,. Uns mitjans perfectes perquè tots puguin espiar a tots, a països, blocs, governs, partits polítics, grups terroristes i a qualsevol persona particular que usi o es comuniqui amb aquestes tecnologies que avui són a l’abast de tothom, sense que hagin de desplaçar cap efectiu fora del país.

L’espia de barret i gavardina, ha quedat relegat a les velles pel·lícules anteriors a l’era de la electrònica. Ara per buscar la informació, només cal un exercit de enginyers, analistes, traductors, experts en criptologia i fins i tot hackers que treballen per penetrar a les xarxes més ben protegides i espiar en el sistemes més sofisticats que disposen els estats o la gent més poderosa; espiar a la resta de mortals que disposem d’un simple ordinador, aparell de telefonia o qualsevol altre giny d’aquests deu ser d’allò més senzill, suposo que amb molt poc esforç i poques despeses, ho poden fer sempre que els hi vingui de gust, o motivats per la curiositat, l’atzar, per algun detall sospitós, o per si t’has saltat alguna de les normes no escrites ni divulgades -però que tots sabem que existeixen-, que faci encendre la llum vermella d’alerta de qui mou tots aquests entrellats. Així doncs, qualsevol d’aquest mitjans que tots utilitzem a diari quantitat de vegades, els hi pot donar la clau de l’entrada a les nostres vides, a les nostres llars, i el poder sabotejar la nostre intimitat com molt bé ens va explicar el Sr. Snowden.

Com si tot això fos poc, estem també vigilats i controlats per un veritable eixam de càmeres, que controlen quasi constantment tots i cadascun dels nostres moviments fora de la nostra llar; poden ser càmeres de tràfic, càmeres instal·lades al carrer, als centres comercials, als llocs de treball, instal·lacions esportives, locals d’oci, i així podríem continuar passant desprès als satèl·lits, als micròfons, gravadores, i a tot un reguitzell de sofisticats ginys, que moltes vegades amb l’excusa de voler defensar la nostre seguretat, – fet que també és cert- hi ha qui ha trobat camí lliure per poder conèixer qualsevol del moments de les nostres vides, de les nostres converses més íntimes, escrits, fotografies, preferències, gustos, costums, etc, atemptant descaradament contra les llibertats individuals i al dret a la intimitat.

Això sí, tenim una Llei de Protecció de Dades que et permet guardar a la intimitat allò que és quasi de domini públic o que molta gent coneix. Bé, si res més no, davant de tot el que s’acosta i ens pot quedar per veure, lo de la protecció de dades fins i tot pot resultar mig còmic.

Tot plegat, crec que és una servitud i un dels peatges que hem de pagar per poder gaudir de les noves tecnologies que ofereix la electrònica i les seves aplicacions. Ja se sap, no hi ha rosa sense espines.

Quan escolto, veig o llegeixo als diferents mitjans de comunicació, els escàndols que han provocat i que de ben segur continuaran provocant a nivell mundial o de país, tots els assumptes d’espionatge, i els camps que abasten, em fa la impressió que tots plegats estem gaudint d’una llibertat vigilada, sota l’ull d’un “Gran Germà” a nivell mundial, en el que sense haver-ho demanat, tots hi estem participant.

Comentaris