Revista Emporion

Girona temps de flors

7

El 31 de maig va tenir  lloc a l’Auditori Espai Ter de la nostra Torroella, un concert, millor dit un Gran Concert, que podem considerar com a propi de la nostra cultura i tradició més antiga i arrelada, LA SARDANA, en el qual es va presentar el disc GIRONA TEMPS DE FLORS, amb la participació de la cobla MONTGRINS, la més antiga, i de la CORAL ANSELM VIOLA, ambdues de Torroella  i, per a tots el torroellencs, les més estimades.

Eduard Font i Coll es va incorporar als Montgrins l’any 1957 per substituir el seu pare, Jo­sep Font i Grau, quan aquest es va jubilar. Tant el seu pare com el seu germà Martirià -director dels Montgrins durant molts anys – van ser dos prolífics compositors de sardanes. Ell, l’Eduard, a més de músic n’era el representat de la cobla, feines que l’ocupaven moltes hores i no li permeteren, fins la seva jubilació, el poder dedicar-se a la composició, de la qual  varem poder fer un bon tast al concert que és objecte d’aquest article.

MONTSERRAT JUVANTENYLa cobla Montgrins, sota la direcció de Martí Camós , va presentar en la primera part del concert el disc Giro­na, temps de flors que el músic tor­roellenc Eduard Font i Coll, excomponent i gestor de la cobla, ha dedicat a l’assistència que omplia a vessar l’Espai Ter  el diumenge 31 de maig a Torroella de Montgrí, com a homenatge a Girona i a la seva exposició de flors.

Varen interpretar 6 sardanes: Girona aimada, de Vicenç Bou; Del cor al tenor, d’Eduard Font;T’estimo, de Joaquim Serra; Quina Parella, de Josep Font;Regal de Reis, de Martirià Font,  i Girona temps de Flors, d’Eduard Font.

En la segona part del concert, hi va participar la coral Anselm Viola de Tor­roella, que es va fer càrrec de la presentació de la versió cantada de Girona temps de flors amb lletra de Mercè Font, una de les filles del compositor que com la Roser, la Mariona i l’Eduard, han seguit la tradició musical de la família. Varen interpretar 6 peces: Girona temps de flors, d’Eduard Font; Un bon menú. Benvingut a Torroella, de Francesc Batlle; La platja. Inquietud, arranjament de Ramón Manent, i Torroella Vila Vella, de Vicenç Bou.

La presentació anà a càrrec de Montserrat Juvanteny, que com a cloenda a petició seva amb els forts aplaudiments de tots els assistents, Eduard Font va accedir a pujar a l’escenari acompanyat de la seva filla Mercé. I dirigint-se al públic assistent s’explicà: “Com totes les sardanes canta­des, Temps de Flors té tam­bé un punt àlgid, que és el que la gent. Recorda.

Sabeu quin és?…Concretament el fragment:’Girona, temps de flors, mirall de primavera. Girona, temps de flors, mi­ratge ideal’. És una sarda­na que enganxa de segui­da…He compost aquesta peça amb la meva filia Mercè.Sempre poso primer el títol, perquè és una manera de marcar cap a on ha d’anar la composició musical .El meu pare i el meu germà Martirià  van ser dos prolífics compositors de sardanes, a mii, en canvi, no se m’ havia ocorregut mai compondre sardanes… La meva primera sardana va ser Inquietud, també amb lletra de la Mercè, filóloga de formació. Girona, temps de flors és la meva sisena sardana”.

Sota la direcció d’Eduard Font, cobla i coral varen interpretar novament Girona temps de flors.

Es molt fàcil descriure el “fi de festa”: forts aplaudiments d’un públic totalment vençut per la sardana i guanyat per la màgia del moment!

El nou disc que es va pre­sentar el diumenge 31 de maig, a més de les dues versions, la de la cobla i la del cor de Girona, temps de flors, inclou també Somni, dé Manel Saderra i Puigferrer; Regal de reis, de Martirià Font; T’estimo, de Josep Serra; Cors  gironins, de Ricard Viladesau; Del cor al tenor, una sardana obligada de tenora que Eduard Font va compondre per al tenora dels Montgrins; Girona m’enamora, gravada amb la Polifònica de Blanes, i Torroella, vila vella i Torroella, ciutat pubilla,  amb la  Polifònica de Girona.

GIRONA TEMPS DE FLORS de Mercè Font i Pi.
Girona, primavera esperada que fa volts al pensament per tu,
El sol de maig t’encén els ulls i als dits t’hi llueixen safirs,
I els teus cabells són heures d’or  i pergamí,
Sempre seràs la ciutat florejada i estimada,
La bellesa i l’alegria de les flors.
Les flors per uns dies són les muses dels poetes,
Les deesses són a dins de tots, petits i grans.
Els ponts, l’àngel, les porxades,
Places, carrers, carrerons, voltes i escales,
Embriagats, els ulls no paren quiets,
Que busquen l’art, dins dels pistils,
Els déus desfan tots els misteris,
Ciutat que tens tots els perfums.
Girona temps de flors,  mirall de primavera,
Girona temps de flors,  miratge ideal,
Saps que al teu cos, i al teu cor, hi nien versos,
Fas olor de gessamí, acord perfecte,
Entre les flors, la claror i la llum, les teves venes
Engendren fruits, arrels que van rebrotant.
Temps de flors, temps de flors.
Girona temps de flors, mirall de primavera
Girona temps de flors, miratge ideal
Saps que al teu cor hi nien els teus somnis,
I totes les fulles, totes les flors.
Temps de flors, temps de flors, les flors!!!

Comentaris