Revista Emporion

Francesc Gimeno Arasa

5

Gimeno

La família de l’artista

Torroella de Montgrí, cap a 1916 (no datat)

Francesc Gimeno i Arasa (1858 – 1927)

Oli sobre tela

70 x 100 cm

Col·lecció particular

Es diu que l’escena representada en aquesta pintura de Francesc Gimeno va transcórrer en una sala de la fonda Martinet, propietat de la família Massaguer, a Torroella de Montgrí. En la imatge veiem representades una sèrie de figures al voltant d’una taula, que podria ser perfectament un mostrador, per la foscor del frontal. Tots miren absorts els seus quefers: els nois llegeixen el diari, la dona del costat un llibre, les noies fan ganxet, i s’entreveu una altra senyora que sembla fer mitja. Es podria afirmar que el títol, La família de l’artista, indica la relació d’aquests personatges amb el pintor: la dona (Caterina Massaguer), la seva mare o sogra, els fills, la filla i una nena més petita i desconeguda. No cal recordar gaire que l’autor sentia gran plaer pels detalls, cosa que es pot apreciar en el rebost ple de licors, a la taula on reposen els dibuixos i papers o en el rodet de fil dins d’una capseta d’una de les nenes.

Si tornem a la seqüència, no ens deixa indiferent els colors emprats a la pintura: ocres, grisos, blancs… una tonalitat groguenca que atorga certa atmosfera caduca si no fos pel blau de la noia més gran, que trenca les nostres expectatives d’atribuir-li un gust amargant, la qual cosa ens atrau i ens desconcerta. D’una banda, la seva persuasió ve donada pel record en la nostra retina dels grans pintors del Barroc. No és excessiu pensar en Velázquez, en les tècniques de clarobscur i en els personatges grotescos, Gimeno va aprendre de primera mà dels grans mestres del Segle d’Or durant les seves visites al Prado, Madrid, a la seva joventut. D’altra, ofèn la composició de la tela, distribuïda amb penes i treballs i que revela la mancança acadèmica del pintor.

Segurament, aquest oli també ens desorienta del Gimeno que coneixem, el dels paisatges. És impossible no pensar en les teulades de les cases de Torroella de les seves obres: Un poble empordanès, Dia de mercat a Torroella o Teulades. Però, quan observem amb deteniment aquest quadre, reconec que hi ha alguna cosa insultant i diforme: els personatges, excepte la noia del cabell blau; la seva tècnica poc depurada; el tema… que contrasta amb els seus coetanis que pintaven la burgesia catalana en tot l’esplendor del Noucentisme, com Casas; la llum; els colors… La seva visió del món no va encaixar a l’època, per aquesta raó es diu d’ell que va ser desobedient i transgressor. Això em recorda a un altre colossal artista espanyol que va mostrar el sublim de la lletjor, Goya. I és que Gimeno era de tot menys insignificant, va ser una gran artista. 

Carbonell, J. [et al]. Francesc Gimeno: un artista maleït, del 2 de març al 21 de maig de 2006. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2006 .

Comentaris