Revista Emporion

Forum Joan Alsina

3

En el núm. 1 d’Emporion es va publicar íntegre el darrer document del Fòrum Joan Alsina: Uns referents lluminosos. Aquest document volia posar en relleu quina és per als components del Fòrum la figura del capellà, avui. Un dels tres referents que assenyalàvem és JOAN ALSINA i HURTÓS.

La mort d’Augusto Pinochet torna a posar d’actualitat la figura d’en Joan.Va ser una de les moltes víctimes del cruel i sanguinari dictador.
En Joan arriba a Santiago de Xile el 30 de gener del 1968.
El 1970 s’incorpora al treball professional com a funcionari de l’Hospital Claudio Vicuña de San Antonio.
Per sentit de llibertat i independència, es guanya el pa amb el seu treball.
El 8 de desembre del 1971 participa com a delegat del seu sindicat en el 6è Congrés Nacional de la Central Única de Treballladors (la CUP).

Làpida cementiri San Bernardo

Làpida cementiri San Bernardo

El juny del 1973 en Joan entra a treballar com a cap de personal a l’Hospital de San Juan de Dios.
L’11 de setembre del 1973 hi ha el cop d’estat. En Joan es queda els tres primers dies de toc de queda treballant a l’hospital.
El 18 de setembre redacta l’Escrit de comiat.  El 19 de setembre torna al seu lloc de treball i és detingut, interrogat i afusellat. El 27 de setembre hi ha la identificació del cadàver i el 28, l’enterrament al cementiri parroquial de San Bernardo.

Làpida cementiri San Bernardo

Làpida cementiri San Bernardo

Un dels moments més dramàtics en el seu procés és quan  redacta el testament espiritual. La nit del 18 al 19 de setembre de 1973 viu el seu Getsemaní. Ha estat sopant amb els companys. Han parlat dels perills que corria. Li han aconsellat que es refugiés uns dies a l’ambaixada espanyola. Ell ha dit que no havia de témer perquè no havia fet res de mal i que la seva obligació era la d’estar amb els companys treballadors que sofrien. S’ha acomiadat de la dona que els feia el menjar, i ha fet un petó enigmàtic al seu fillet. S’ha tancat a la seva cambra. Allà s’ha enfrontat tot sol, amb lucidesa, amb angoixa, amb fe, al seu destí, i allí ha deixat el  testimoni del seu lliurament total, com Crist a l’hort de Getsemaní. Els companys d’en Joan van trobar uns dies després de la seva mort, a la tauleta de nit, unes pregàries manuscrites, amb la lletra inconfusible d’en Joan. Eren les seves reflexions abans d’enfrontar-se a la mort. Era el que, després, hem anomenat el seu Testament espiritual, del qual oferim alguns fragments per tal d’adonar-nos de la grandesa d’esperit d’en Joan.

Fragments del testament de Joan Alsina.

1- Per què?Joan Alsina
Havíem volgut posar vi nou en bots vells, i ens hem trobat sense bota i sense vi… de moment.
Hem acabat el camí, hem fressat un corriol i ara som a les pedres. Seguirem caminant els que encara quedem. Fins quan?
És molt difícil resignar-se, tan fàcil predicar la resignació a perdre. Perquè perdre vol dir deixar de tenir i començar a ser. Els qui més tenien i continuaven tenint eren els qui menys eren. I eren menys. Però tenien el poder i la força.
El Verb s’anava fent Carn. I això no ho aguantem. És l’escàndol de la Creu. No ho hem aguantat mai. “Respetaremos todas las ideologías”… Mentre no gosin fer-se carn i realitat. Si hi gosen, en farem sang i carn trinxada.
2- I ara?
Manca de cohesió interna. No saber qui sóc, d’on vinc ni per quin camí vaig. Arribaré a casa. Aquest em  mira. Aquest em pot arrestar. Amagat, dependre d’una clau, d’una voluntat, d’una intuïció, d’una confessió arrencada. Suor freda, calenta. Una peça petita, sola, freda. Qui hi ha darrere el fono? Qui truca a la porta a aquesta hora? No és saber què faré, sinó què em faran. I el més punyent: per què? Això és la inseguretat. I la consciència de la inseguretat és la por. Ara entenc en Raimon quan ens parla de lluita contra la por!
I continuen els espetecs. De nit, sobretot. Qui contra qui? Poble, poble. D’una banda i de l’altra. Ells: o són morts els qui eren o fugen, o són a dalt! Estratègies, bàndols, declaracions. I el poble jau, adormit o mort.
I la impotència. La sang que bull. Les paraules que no surten. I saber que paraules i fets són comdemnats a la pols, a la sang i la carn trinxada i masegada.
3- I la nostra Santa Mare?
No es pot improvisar. L’equilibri només serveix per a temps de pau.

Esperances.
Si el gra de blat no mor, no dóna fruit.
És terrible una muntanya cremada. Però cal esperar que de la cendra molla, negra, enganxosa, en torni a brotar vida.
Anem d’aquí d’allà, com ovelles portades a l?escorxador.
A les teves mans encomano el meu esperit…
No és literatura. En els moments de risc cal emprar els símbols. Altrament no ens podríem expressar. Esperem la vostra solidaritat. Enteneu ara què significa el Cos de Crist? Si nosaltres ens ensorrem, és quelcom de la vostra esperança que s’ensorra. Si de les cendres assolim la vida de nou, és quelcom que neix de nou en vosaltres.
Adéu siau. Ell ens acompanya sempre. Onsevulla que siguem.?

Fer conèixer alguns fragments del testament d’en Joan m’ha semblat un bon servei  a tots els qui creiem que un altre món és possible. Ens encoratja.
Sant Joan Alsina, prega per nosaltres.!!!

Comentaris