Festes de Nadal – Ser solidaris

73

Aquestes festes de Nadal m’han portat a reflexionar la lectura de un  article de opinió que vaig llegir a ”La Vanguardia“ del dia 21 d’0ctubre d’enguany de la periodista Pilar Rahola  i  també  a alguna  tertúlia  radiofònica  amb persones  de les quals m’agrada escoltar el seu parer.
L’article de la Pilar porta per títol “Una empanada de  laicidad”. En copio un fragment  que   crec  molt  interessant. La nueva religión, impuesta  a golpes de una  alarmante empanada ideológica, quiere borrar de un plumazo la tradición de siglos e imponer un libro de estilo,cuyos parámetros no son ni históricos, ni identitarios, sino estrictamente ideológicos. Tenemos que ser multiculturales por decreto, no fuera caso que millones de personas vinculadas a una história de siglos molestaran a los ciudadanos que vienen de fuera. Que somos culturalmente católicos? Pues a borrarlo del mapa, para ser un poco musulmanes,judíos, budistas o seguidores de la bruja Lola y así no siendo nada somos de todo el mundo
El último ejemplo de esta tendencia a capar nuestra identidad cultural lo ha protagonizado el Concell Escolar de Catalunya, que acaba de aprobar una propuesta para cambiar el nombre de las vacaciones de Semana Santa y Navidad, por las de invierno i primavera. Para ir haciendo boca, algunas escuelas públicas ya han eliminado los pessebres y Els pastorets , y no sé si hacen el Ramadán para acabar de ser solidarios.
Hay una enorme diferencia entre dejarse seducir por mundos nuevos,y no saber de que mundo venimos. Y si Cataluña tiene mil años,su tradición católica los acompaña.


Jo en el meu diccionari personal, i a la meva edat, ja  tinc assolit que entenc per ser solidari, però com que, mai és tard per aprendre ,vaig consultar als diccionaris que tinc a casa en els quals llegeixo –Solidari—  “lligat a altres per una comunitat d’interessos i responsabilitats”–. Aquestes poques paraules donen molt de sí,  però jo deixaré  les diferents interpretacions que poden tenir,  per sociòlegs o estudiosos, que és  ells els qui en poden parlar-ne  amb  més coneixement.  No ho puc fer jo. No vull sentir-me, de cap manera, lligada, ni vull res que se m’ imposi  en qüestions efectives o religioses  a la nostre cultura cristiana  mil·lenària i als seus valors.

Sóc molt respectuosa, i crec que ho hem de ser amb altres cultures, altres religions, altres costums. Acollir i escoltar a tot aquell que ens ho demani  o  que ho necessiti, però demano el mateix per a mi, cosa que ho he trobat en contades ocasions.

M’agrada celebrar el Nadal, fa molts anys que ho puc fer. Celebrem el naixement d’aquest  Jesús que ha estimat tant i que ens ha deixat valors de una gran riquesa, i això és motiu d’alegria.
 El Cap D’Any …Ens convida a pensar. És com començar una llibreta nova, mirarem de no fer-hi els esborralls  que hàgim  pogut fer  l’any que acabem de deixar.
I Els Reis! Festa de il·lusions, (decepcions també), Però , quin serà el millor regal?  Per a mi:  amor, estimació, amistat i companyia  per totes aquelles persones  que tot  això les pugui  fer  feliç  i que segurament en tenim més de les que ens mereixem.