Revista Emporion

Fem el Pessebre

1

Nadal i el pessebre són, a Catalunya, talment inseparables.

El pessebre és una representació popular del naixement de Jesús i de la seva llar, que es fa a les cases, a les esglésies i a molts altres indrets, essent el més comú el casolà. Pot ser pervivència dels lararis romans, o de les antigues creences en tenir imatges dels déus, a casa, com a protecció? El pessebre típic és de suro, molsa i figures, (les més valuoses es transmeten de generació en generació) que avis i pares munten sota la mirada il·lusionada i els dits ràpids i bellugadissos  dels infants de la casa. I amb les rialles que acompanyen l’aparició del caganer! Figura escatològica i indispensable del pessebre català.Image És un dels quadres costumistes més estesos a la mediterrània cristiana. El seu origen, sense data precisa, podria estar en les imatges de la Verge Maria amb l’infantó als braços (Segle II dC.) i el més antic que es coneix data del segle III dC. al monestiralemany de Füsen. A Catalunya, la seva primera representació apareix a començaments del segle IV a la catedral de Barcelona. També són d’aquesta època les esculpides a la pedra, en forma de relleus, que figuren als sarcòfags romans, amb escenes del naixement, dels Reis i d’alguns animals i pastors. A finals del segle XIII els personatges passen a formar quadres dins dels temples.
Devem a Sant Francesc d’Asis, l’any 1223 un naixement al voltant d’una menjadora d’animals -semblant a aquell en què, segons la tradició cristiana, va néixer el nen Jesús- considerat l’origen del pessebre, que possiblement a través dels franciscans va introduir-se a casa nostra. Hi ha documentat l’any 1300 un pessebre; es té notícia d’un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l’any 1475; en l’inventari de la Seu de Barcelona del 1522  s’esmenta un pessebre d’orfebreria. I a Vic, al mateix segle XVI, consten, en un altre inventari, “unes imatges de terra del Naixement”.

Les primeres figures no arriben fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables escultors com els catalans Vallmitjana i Amedeu, els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés o el murcià Salzillo. Les seves imatges servirien com a model per a posteriors representacions. Catalunya ha estat des de sempre bressol de grans i reconeguts escultors de figures de pessebre.  L’any 1786 ja hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia a Barcelona, i, al 1791, l’afecció és ben arrelada, com fa constar Rafael Amat en el seu “Calaix de Sastre”.

Fem el Pessebre a casa Nostra! Una fita, avui, seria aconseguir que aquesta representació, aquest pessebre, tal com ho és “El Pessebre” de Pau Casals, fos una crida a la pau i a la fraternitat entre els pobles.

Pessebre de la parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí

Comentaris